Una senyora que afirma ser vident, o sigui que ja veiem una miqueta per on va la cosa, diu que és filla de Dalí. I, sense presentar cap prova més o menys indicativa com una foto, una carta, un objecte, un detall de la relació, el testimoni d'algú més o menys tafaner d'aquests que hi ha als pobles on s'acaba sabent tot... no sé alguna cosa més o menys sòlida, aconsegueix que una jutgessa li faci cas.

Una vident, per cert, que el 2005 ja va tenir la poca vista de querellar-se contra Javier Cercas amb l'argument que el personatge Jasmine que apareix a Soldados de Salamina estava basat en ella. Una vident que no va saber veure que la jutgessa desestimaria la seva demanda de 600 mil euros.

Una vident que el novembre del 2011 no va poder predir que acabaria detinguda pels Mossos després de fer-se passar per una clienta a qui va robar les dades per donar-se d’alta en una línia de mòbil i estafar-li 1.052€.

Una vident que va tenir molt ull triant un advocat que va dur la demanda d'un cambrer que reclamava ser fill del rei Joan Carles (que no va ser ni admesa a tràmit) i que ha estat lletrat de Josep Anglada, president de Som Identitaris i regidor de Plataforma Vigatana a Vic.

Total, que la responsable del Jutjat de Primera Instància número 11 de Madrid ha ordenat exhumar el cadàver de Dalí i a partir d'aquí s'ha muntat un esperpent sense límits amb frases que passaran a la història freak del nostre país: “era com de fusta” o “tenia el bigoti a les 10 i 10”. IN-SU-PE-RA-BLE!

I tot això amanit amb grans experts en Dalí, que ho són perquè un dia van veure Port Lligat a Google Maps, i fent afirmacions de l'estil: “Dalí riuria molt amb aquesta història” o “Dalí s’ho estaria passant molt bé amb tot això”. Sí, segur? ¿Un pobre home que mig mort ja observava amb mirada trista i espantada com passejaven públicament la seva decrepitud d'una manera indigna i totalment irrespectuosa, ara riuria veient com es vulnera la seva dignitat? A vostè li agradaria que 30 anys després de la seva mort passegessin la seva memòmia (la unió de memòria i mòmia) pels mitjans de comunicació com si fos un bacallà sec? I que remenessin el seu cadàver perquè una vident ha vist que és una bona manera de poder passejar-se per totes les televisions fent un caixa-cobri d'ego i d'euros? Sí?

No, aquesta dissortada història no és surrealisme, és una putada contra qui no es pot defensar i que ara és la mofa i la befa de la societat perquè és un tros de fusta amb el bigoti a les 10 i 10.