El Govern de Catalunya ha presentat al Parlament el projecte de pressupostos del 2020, amb l’esperança i, alhora, la confiança que hi trobarà el suport suficient. Els últims són del 2017. D’aleshores ençà, hem viscut de pròrrogues, situació que dificulta el bon funcionament del Govern. Les principals conseqüències són, però, externes: s’entrebanca l’actuació pública a favor del país, de la gent, de les empreses.
No són, certament, els pressupostos que hauria fet JxCat si governés sola. Les aliances polítiques comporten aproximacions i no és dolent que sigui així. De totes maneres, el seu principal hàndicap és que són incomplets: fins que les institucions catalanes no ho gestionin tot, fins que no siguem República, no podrem fer els veritables pressupostos del país.
Centrant-nos en el Departament de Territori i Sostenibilitat, les assignacions augmenten un 15,2% respecte del 2017 i s’organitzen en quatre eixos de prioritats polítiques:
- Dret a l’habitatge. 431,3 milions d'euros, un 34,7% més. Fonamentalment, seran recursos per a facilitar l’accés a l’habitatge. No ho podem deslligar del decret-llei que ha convalidat el Parlament. La nostra obsessió és que les persones puguin accedir a un habitatge digne. És un dret propi d’una societat decent. I volem ser-ho. Per això, explorarem constantment iniciatives i mesures que ens permetin corregir els problemes actuals.
- Mobilitat sostenible. 2.539,6 milions d'euros, un 10,1% més. El protagonista és el transport públic. Ens trobem en una època de canvi, cap a vehicles més nets i més autònoms i cap a una opció preferent pel transport col·lectiu i la micromobilitat. És l’única manera de retornar la qualitat de l’aire a les nostres ciutats i de recuperar l’espai públic per a usos que ens aportin més benestar i qualitat de vida.
- Polítiques ambientals. 902,7 milions d'euros, un 33,4% més. D’una banda, reforçarem la protecció del medi natural i la biodiversitat. Ho fem per la nostra responsabilitat com a espècie dominant, per la nostra estimació als paisatges que configuren el país i perquè, encara que no ens n’adonem prou, el medi natural ens presta molts serveis econòmics. De l’altra, actuarem contra les nostres externalitats ambientals: a l’aire, a l’aigua, els residus. Si no les gestionem bé, posem en risc la salut i la qualitat de vida. Ho hem d’evitar en tot allò nou i corregir en tot allò vell.
- Cohesió territorial. 616,1 milions d'euros, amb un 2,2% més. Hi contribuirem amb infraestructures, amb mobilització de sòl per a activitats econòmiques i amb planificació dels usos del territori. El pressupost sustenta les dues primeres, però s’alimenta de la tercera. A més, revolucionarem aquesta planificació a través de l’Agenda Urbana de Catalunya, un nou enfocament amb un biaix volgut cap a criteris socials i de sostenibilitat.
Tindrem prou recursos per a fer tot el que convindria fer? No. Tenim una realitat que ens és desfavorable, tant per l’abusiu dèficit fiscal com per un excessiu incompliment de les obligacions fiscals per part de massa gent; en alguns casos gràcies a lleis que afavoreixen la deslocalització fiscal ―pagar els impostos a un lloc diferent d’on s’obtenen els beneficis― i altres per actituds il·lícites d’evasió fiscal o diner negre.
De totes maneres, amb aquest pressupost estarem en millors condicions per a complir les nostres obligacions i, sobretot, per a fer avançar el nostre model de país. Amb ell, farem política social, econòmica i climàtica.
Bregar per més habitatge assequible, per un transport públic més accessible i amb més oferta, per unes ciutats més humanes... és política social de primera divisió. La fem i la continuarem fent fins que assolim la societat més equitativa que anhelem.
L’ordenació del territori, la inversió en infraestructures i sobretot la seva gestió eficaç, les polítiques de sòl, la regeneració de l’aigua, el suport a la logística i l’atenció dels sectors empresarials vinculats al territori i la sostenibilitat són política econòmica, de generació de riquesa, d’impuls de la prosperitat, que volem més ben compartida pel conjunt de la societat.
I posem fi a l’antiga esquizofrènia de les polítiques territorials cap a una banda i les ambientals cap a una altra. Totes tiraran en la mateixa direcció: la de fer un país cada vegada més sostenible i més cohesionat socialment, un país més compromès amb l’acció climàtica i disposat a formar part de l’avantguarda mundial en la configuració d’un model econòmic que ens proporcioni prosperitat i benestar sense escatimar-la a les generacions futures.