No tenim por! El clam unànime de la ciutadania i la classe política contra els brutals atemptats amb segell gihadista de Barcelona i Cambrils del 17-A obria aquest dissabte, en català, la portada del diari El País. Tot un gest, per part del rotatiu espanyol de referència... embrutit en planes interiors per la infame vinyeta del ninotaire Peridis. Al dibuix, Puigdemont vola pels aires al crit de “nosaltres continuem amb el full de ruta” mentre, al caire del precipici, un matrimoni amb la filla vestida de negre respon: “Nosaltres quedem amb la filla de dol”. Qui això subscriu, com tants i tants altres, som pares de filles -i fills-. D’una, en concret. El dijous de la tragèdia, la furgoneta assassina va passar molt a prop de la botiga on treballa la noia. Just després va trucar a casa: “Estic bé. Diuen que un cotxe ha començat a atropellar gent a la Rambla amb plaça de Catalunya. Hi ha molts morts”. Se n’ha de ser, de miserable, per dibuixar i escriure segons què amb 22 persones mortes -inclosos els agredits (els 13 de la Rambla, el jove apunyalat de Vilafranca i la dona de Cambrils) i part dels agressors (els cinc terroristes de Cambrils i dos d'Alcanar)-, 130 de ferides i un país (i mig món) commocionat per la nova urpada de la desraó terrorista. Un país commocionat, però no bloquejat. Commocionat, però no superat pels esdeveniments. Commocionat, però fet una pinya. Commocionat, però no confós. Commocionat, però dret, ben dret.

És això el que molesta els Peridis, qui els paga i qui els aplaudeix? 

És això, el que molesta? ¿Que Catalunya, que la seva ciutadania, els seus residents -els turistes, principals damnificats de la covarda acció terrorista-, i els seus responsables públics, del país i de Barcelona, hagin sabut gestionar amb serenitat, fermesa, determinació, transparència informativa i efectivitat policial la pitjor crisi provocada pel terrorisme islamista a l’Estat espanyol des de l’11-M? Que ho hagin fet -i ho estiguin fent- sense haver de dependre de ningú i malgrat la migradesa de recursos? De les seves... inexistents -i prohibides pel Tribunal Constitucional- “estructures d’Estat”? ¿Que Catalunya actuï com una societat major d’edat davant d'una crisi terrible? ¿Com l’Estat que podria arribar a ser?

¿Molesta que Catalunya actuï com una societat major d'edat davant d'una crisi terrible? ¿Com l'Estat que podria arribar a ser?

És això, el que molesta? ¿Que el president de Catalunya i el seu conseller d’Interior i el màxim cap operatiu dels Mossos hagin dit la veritat en tot moment a la ciutadania sobre el que estava passant i ho hagin fet amb la celeritat que reclama la situació i, a la vegada, fent l’extraordinari exercici de prudència que demana una investigació i una persecució dels criminals encara oberta? ¿I que sigui aquesta actitud, gosaria dir, aquesta ètica, justament el revers de la que va guiar l’actuació de José María Aznar i el seu govern, del qual formava part Mariano Rajoy, el dia de la massacre d’Atocha? Se’n recorden de la gent davant la seu del PP? “¿Quién ha sido? Quién ha sido?”, cridaven. I, per cert: ¿és que potser es van suspendre les eleccions de dos dies després malgrat els 192 morts i els 2057 ferits, Peridis? 

És això, el que molesta? ¿Que Catalunya hagi tornat a ser un model per al món, com ha posat de relleu la premsa internacional? La premsa que gairebé ha arribat a lamentar que els EUA no estiguin presidits per un Puigdemont en lloc de per un Trump pel que fa al respecte a la diversitat ètnica i/o religiosa i el tractament de la complexitat social i cultural? ¿Que el conseller d'Exteriors Romeva, malgrat el Tribunal Constitucional, actuï com un ministre d'Exteriors, rebent els seus homòlegs estrangers desplaçats a Barcelona per interessar-se pels seus connacionals morts o ferits?  

¿Que el rei i la reina d’Espanya i el president i la vicepresidenta del seu govern aterrin tard i malament a l’escenari dels fets i amb cara d’haver-se equivocat de país? ¿Que el ministre de l’Interior, el mateix que fa quatre dies es negava a convocar la Junta de Seguretat de Catalunya bo i el nivell d’alerta terrorista i a facilitar l’entrada dels Mossos als dispositius europeus de coordinació i accés a dades contra el terrorisme hagi comparegut 45 hores després de la matança? És això el que molesta?

¿Molesta que el rei i la reina d'Espanya i el president i la vicepresidenta del seu govern aterrin tard i malament amb cara d'haver-se equivocat de país?

És això, el que molesta? ¿Que mentre el Govern de Rajoy enviava la Guàrdia Civil a interrogar càrrecs de l’executiu de Puigdemont pels preparatius del referèndum, a finals de juliol, la fàbrica d’explosius de la cèl·lula gihadista treballés a ple rendiment a Alcanar per preparar un atemptat encara més brutal? ¿Que Rajoy, en fi, hagi hagut de comparèixer, gairebé 24 hores després de la massacre de la Rambla, al costat de Puigdemont? ¿Del mateix Puigdemont a qui la justícia espanyola, a instàncies del Govern del PP, podria enviar a la presó per “sediciós”?

S’entén que tot això molesti, perquè, com han començat a detectar els més llestos de l’unionisme imprès, efectivament, el 17-A canviarà moltes coses i ja ha començat a canviar-les. El 17-A ha estripat molts guions, molts relats de laboratori sobre el procés independentista. Alguns de nuclears, com ara la imatge d’uns Mossos convertits en una mena de guàrdia pretoriana dels dirigents de l’independentisme en un paisatge balcànic de violència i inseguretat. Després de la massacre de la Rambla i l’eficaç resposta policial del Govern, o sigui, de l'autoritat-nacional-catalana, queda clara, molt clara, quina és la prioritat número u. Per molt que s’entestin la caverna i els seus adlàters polítics (i alguns aprenents de bruixot locals), aquest és i vol ser un país endreçat, on es respecta la llei i els drets de tothom, no una república bananera. A partir d’ara, Rajoy i Soraya ho tindran bastant més difícil per convèncer també la gent d’ordre d’aquí -especialment el món de l’empresa- que la Generalitat està dirigida per una banda de bojos que porten el país cap al desastre. 

¿Molesta que Rajoy hagi de comparèixer al costat del Puigdemont que podria enviar a la presó per "sediciós"?

S’entén que tot això molesti. I compte perquè, com es tornarà a evidenciar a la manifestació convocada per dissabte que ve per Puigdemont i l’alcaldessa Colau a favor de la pau i la convivència, Catalunya no té por. No té por de res, Mariano.