Pedro Sánchez participarà avui en un consell europeu informal a Brussel·les on els mandataris de l’Europa a la deriva llegiran les entranyes d’alguna bestiola per esbrinar on ens col·loquem en la nova cursa oberta amb la IA com a nou actor global. DeepSeek, la IA del guru de Hangzhou Lian Wenfeng, ha irromput com a alternativa xinesa a l’exitós ChatGPT, el xatbot del nen mimat de Silicon Valley, Sam Altman, i tot el tauler ha tornat a tremolar. On som?, preguntarà a l’oracle una Europa que continua mirant Trump com si fos un malson que passarà, quan, en realitat, assistim a un canvi de paradigma. La vella Amèrica comença a adaptar-se al món nou amb una aliança formidable, que no vol dir bona, entre política autoritària i nova tecnologia amb la qual vol refer-se com a imperi. Davant l'embat aranzelari del MAGA, els perdedors seran els liberals demòcrates que proven de salvar els mobles (Canadà) i les esquerres indígenes que intenten construir democràcies decents sobre cementiris encara fumejants (Mèxic). Però aquests seran només els danys col·laterals de l’onada que ve.

Les deportacions de migrants executades per Trump a partir de l’equiparació entre “delinqüent” i “il·legal”, que serveix per emmanillar i ficar al mateix avió de retorn un violador, un lladre que roba per menjar i un simple sensepapers, és el somni humit de la ultradreta europea, des de Meloni a Orriols passant per Orban i Wiedel, la líder de la neonazi Alternativa per Alemanya (AfD). Els EUA van tancar el desembre amb una taxa d’atur del 4,1; Espanya, del 10,6 i Catalunya, del 7,87, és a dir, entre molt baixes i baixes. La qual cosa revela que a) les migracions es continuen dirigint als llocs on hi ha feina i b) que ja no és la por de cedir el lloc de treball als nouvinguts sinó altres causes —per simplificar: culturals— les que, mal enfocades, alimenten la demagògia i els discursos d’odi. La matèria primera que la política de l’algorisme, la tecnopolítica, tradueix en vots a les formacions antiimmigració. Que la pandèmia forcés els partits demòcrates a aplicar polítiques autoritàries per frenar el virus va permetre als ultres i les dretes trumpista-ayusistes d'apropiar-se del concepte “llibertat”, la qual cosa ha contribuït a normalitzar la seva oferta il·liberal i profundament reaccionària.

L'"Esquerra Valent" de Sánchez tornarà a necessitar de la, segons Rufián "dreta reaccionària" de Junts per treure endavant el "paquet social": la jornada de 37,5 hores

Però tornem al principi. El president espanyol va engegar aquest diumenge al congrés dels socialistes de Madrid la campanya de les eleccions autonòmiques i municipals del 2027. Sánchez s'ha tornat a inflar com un globus després que els 7 diputats al Congrés de Junts, la formació que presideix un tal Carles Puigdemont, li van salvar la legislatura demà farà 8 dies amb un acord per refer el decret “dels pensionistes”. A partir de demà, quan el Consell de Ministres aprovi la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, mesura estrella de la vicepresidenta Yolanda Díaz, Junts tornarà a ser determinant. La pomposament autodenominada “Izquierda Valiente” de Sánchez tornarà a necessitar la, segons Gabriel Rufián, “dreta reaccionària” de Junts —el mateix brama García Page— per tirar endavant el denominat “paquet social”. Ara, a una mesura promoguda per Sumar. I està molt bé. Europa ha funcionat durant 70 anys no gràcies als discursos incendiaris d’un Rufián o una Orriols, sinó a l’acord entre els partits centrals, el centreesquerra i el centredreta que ara volem enterrar a cop de piulada.

Sánchez hauria de culminar la rehabilitació política de Puigdemont amb una reunió. Per a bé o per a mal, el futur polític del president espanyol passa per Waterloo

Des de la passada campanya electoral catalana, s’han reunit amb el president a l’exili, Carles Puigdemont, a Perpinyà o a Waterloo, la cúpula del Foment del Treball, la del sindicat UGT, i, ara fa pocs dies, el Consell de Gremis i la Patronal Metal·lúrgica. Empresaris i sindicats han atorgat al líder independentista català l'amnistia política que li neguen els jutges espanyols. En aquest clima, el PP dispara contra Sánchez assenyalant Puigdemont com l’home que mana al Consell de Ministres. Sánchez hauria de culminar amb una reunió amb Puigdemont la rehabilitació política plena del president a l'exili més aviat que tard. Per a bé o per a mal, el futur polític del president espanyol passa per Waterloo. El PSOE hauria de veure en l'acord de Brussel·les una finestra d'oportunitat més enllà del dia a dia de les votacions al Congrés.

Òbviament, una cita entre Sánchez i Puigdemont hauria de venir precedida d’acords entre el PSOE i Junts. És urgent que Espanya forci a la UE l’oficialitat plena del català. El reconeixement de la diversitat ha de començar per la diversitat pròpia, en aquest cas, la d’una llengua europea, el català, amb prop de 1.000 anys d’història. I és urgent el traspàs a la Generalitat de les competències sobre immigració, de manera que es creï una mena d’Autoritat Catalana de Migracions amb competències integrals delegades per l'Estat, exactament igual com es va acordar sobre els Mossos a l'època d'Aznar. Perquè, més enllà de la política domèstica —més estabilitat per a Sánchez, més paper polític per a Junts en una qüestió capital— ha de ser possible construir un referent europeu i una alternativa de gestió de la immigració. No pot ser que el monopoli sobre els discursos i les polítiques d’immigració continuï en mans dels ultres i els xenòfobs. No pot ser que guanyi el seu zum-zum a les xarxes i els parlaments democràtics. I més encara, quan els bufa el vent a favor.