Els que volien que la Diada tornés a les manifestacions resistencialistes de l'era autonòmica, les de 5.000, 10.000 persones a tot estirar, o sigui, les dels convençudíssims, van ensopegar. Hi va haver Diada. Sens dubte, no com les del milió de persones, com les del moment àlgid del procés, però l'independentisme, la seva base civil més activa, va tornar al carrer per dir que segueix allà. 108.000 persones, segons la xifra de la Guàrdia Urbana, 400.000 segons l'ANC -l'entitat organitzadora- són moltes persones es miri com es miri. Sens dubte que és la mobilització més gran de l'era post-Covid, la primera manifestació veritablement massiva. I això hauria de preocupar tant els que han donat per mort i enterrat l'objectiu de l'independentisme, la independència, com els que treballen tot el que poden "para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado". O sigui, per rebaixar, aigualir i anestesiar el moviment. Ja sigui fomentant la desmobilització, el derrotisme, la retroutopia del país de les meravelles de l'autonomia -aquesta que l'Estat es va encarregar d'asfixiar i rematar amb el 155- o, simplement, fent tot el possible perquè l'independentisme que no accepta el plat de llenties neoautonomista molesti el menys possible.

Va ser la manifestació dels "convençuts", com els agrada titllar-los a una part del mateix independentisme, el de saló i despatx de partit, el còmode i l'exquisit, i a l'opinió que ara està de moda, la que parla però no diu. Els "convençuts", també menyspreats freqüentment com a "radicals", "intransigents", "xenòfobs" i coses pitjors, "somiatruites" i "hiperventilats" van trencar el guió, van salvar la Diada al carrer i, amb això, potser, van començar a reconstruir la base, certament cansada i enfadada per motius coneguts amb escreix. Però a més, és que eren molts: una gentada. Quan -interessadament- s'intenta confondre els "convençuts" amb "quatre arreplegats" passa que la realitat et passa per sobre.

Els partits independentistes hi haurien de reflexionar: la base segueix allà i, a més de reclamar la culminació del procés, la independència, cosa que majoritàriament és perfectament conscient que no succeirà demà, demanda una altra cosa: líders i lideratge. L'independentisme necessita líders. Puigdemont és a Waterloo i l'estat espanyol farà l'impossible -vegeu el recent ajornament de la reforma de la sedició i la rebel·lió- perquè no torni a Catalunya de l'exili com un Tarradellas en mode indepe. Pel que respecta als presos polítics parcialment indultats, és obvi que podran fer política (sota vigilància) i manar als seus partits, i molt -com succeeix en el cas de Oriol Junqueras (ERC) i Jordi Sànchez (Junts)- però tampoc no podran ser candidats efectius fins a d'aquí a molts anys. La qual cosa, en aquests temps d'acceleració de tot, suposa una eternitat.

El missatge de la Diada a l'estat major independentista és més de fons i de llarg recorregut: la base s'està reconstruint, les renúncies no formen part del seu ideari i algú haurà de dirigir tot això d'una altra manera per fer les coses d'una altra manera

Traducció concreta de tot això? A curt termini, esclar que l'independentisme va alçar la targeta vermella a la taula de diàleg a què ERC i el president Pere Aragonès s'han lligat estratègicament almenys per als dos propers anys com a un rai en un naufragi. Només cal reparar en l'última broma del joker Pedro Sánchez -l'aturada de l'ampliació del Prat amb l'excusa d'un tuit d'Aragonès- per confirmar els pitjors vaticinis. Però el missatge de la Diada a l'estat major independentista és més de fons i de llarg recorregut: la base s'està reconstruint, les renúncies no formen part del seu ideari i algú haurà de dirigir tot això d'una altra manera per fer les coses d'una altra manera. Que com es posa això negre sobre blanc en unes eleccions? D'entrada, que ningú no oblidi que a Catalunya amb 100.000 vots -la xifra menor d'assistència estimada a la manifestació- es decideix una majoria parlamentària i qui l'encapçala. Compte, doncs, amb menysprear els "convençuts". Per cert que, jo en conec uns quants, molts es van quedar a casa per diferents motius però continuen sent dels "convençuts". Per això mateix a alguns, després, no els surten els números.