Fa basarda fer un cop d'ull a les xarxes socials després del brutal atac perpetrat la nit de divendres al mercat de Nadal de Magdeburg, amb el resultat d'almenys 5 morts i 200 ferits, envestits pel BMW que conduïa el ciutadà saudí Taleb al Abdulmohsen, resident a Alemanya des del 2006. La massacre és absolutament execrable i l'autor mereix la condemna més elevada que la justícia pugui aplicar-li, sense cap atenuant. Les vides que s’ha emportat amb la seva acció aberrant mai tornaran i les seqüeles físiques i psicològiques de les víctimes directes i indirectes potser tampoc mai marxaran del tot. Ho sabem per tràgiques experiències semblants, algunes d’elles viscudes a casa nostra, ja siguin els atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017 o els atemptats d’Hipercor o Vic, perpetrats el 1987 i el 1991. Que fos la cèl·lula gihadista de Ripoll o el comando Barcelona d’ETA no treu o afegeix ni un gram de gravetat a aquelles accions terroristes ni rebaixa el més mínim el sentiment d’indignació profunda que encara provoca recordar-les. De la mateixa manera, que el perfil de l’autor de l’atac a Magdeburg no encaixi amb el d’un gihadista a l’ús, malgrat que la seva acció és calcada d’altres realitzades per terroristes islàmics, tampoc no hauria d’afegir ni treure un bri de condemna per la seva extrema gravetat, ni alterar el més mínim el rebuig que mereix.

I, no obstant això, el fet que el perfil de l’autor, un metge que va trencar explícitament amb l’Islam i ha fet elogis al partit Alternativa per Alemanya, no encaixi amb el d’un gihadista habitual, tot i que la investigació policial continua oberta, ha xafat la guitarra, també aquí, als professionals de l’odi que, des del minut zero van atribuir l’atac al gihadisme i en van culpabilitzar els immigrants musulmans residents a Europa. Exactament igual que va fer l’extrema dreta professional a Alemanya, utilitzant els morts com a arma llancívola contra tothom qui discrepi de la seva “veritat” sobre l'autoria dels fets. Tot, enmig d’una paranoia creixent que veu un terrorista en cada immigrant musulmà i una conspiració liquidacionista de la cultura occidental en cada governant o polític que no es declara islamòfob. I en la qual només es considera “informació” tot el que dona pàbul a un relat armat en boles, malinterpretacions, dades manipulades o directament falses i vídeos fake de viralitat alta.

No és la primera vegada ni serà l’última. Sense anar més lluny, els partits espanyols, i, el PP amb especial intensitat, van viure durant dècades d’explotar les morts d’ETA amb el manual de primer de populisme, removent els estómacs i les consciències per un grapat de vots. Tothom qui llavors demanava un esforç a la política per afavorir un procés de diàleg que posés fi a la violència era massacrat verbalment pels polítics i els editorials dels diaris “constitucionalistes” quan no directament acusat de connivència o suport al terrorisme d’ETA. Els nacionalistes democràtics bascos i catalans ho van patir en carn pròpia. Només cal recordar les detencions d’independentistes ordenades pel jutge Baltasar Garzón el 1992. Quan ETA es va dissoldre, la mateixa estratègia de demonització es va aplicar al procés independentista català des de despatxos ministerials i judicials i clavegueres de l’Estat, com evidencia l’Operació Catalunya o les esperpèntiques acusacions de la trama russa, ara arxivades, amb què el jutge Aguirre ha pretès morir matant (líders independentistes).

La diferència és que en l’època que es feia política de la pitjor espècie amb els morts d’ETA no existien les xarxes socials i els nivells de toxicitat en els missatges i el discurs públic eren més controlables. La mentida d’estat de José María Aznar amb els atemptats gihadistes de l’11-M, l’any 2004 a Madrid, desmuntada per la gent, no va impedir que durant anys i panys, alguns diaris capitalins continuessin assenyalant ETA o els seus entorns com a responsables a l’ombra del pitjor atemptat de la història d’Espanya. Però eren altres temps. En aquella tragèdia, els missatges per SMS, el famós “pásalo”, quan els telèfons mòbils començaven a ser una tecnologia d’ús massiu, van servir per desemmascarar la gran mentida. Avui, molt em temo que si un grup terrorista d’extrema dreta cometés un atemptat de la mateixa tipologia que l’11-M, ràpidament assenyalaríem el terrorisme islàmic i la immigració musulmana.

La matança de Magdeburg pot servir perquè alguns justifiquin i disculpin l'ascens electoral d'ultres i filonazis a Alemanya per primera vegada des del 1945

La matança de Magdeburg, tant si finalment l’ha comès un gihadista camuflat o un desequilibrat amb el modus operandi habitual d’accions del terrorisme islàmic, ha servit, d’entrada, per inflamar la precampanya electoral a Alemanya, de la qual s'espera que la formació populista, ultra i filonazi AfD surti com a segona força política d'aquí a dos mesos. Per als intoxicadors, que el ciutadà saudita, crític ferotge d’Angela Merkel per la seva política d’asil, malgrat que té l’estatus de refugiat a Alemanya des del 2016, hagi lloat la política dels ultres d’AfD, no ens hauria de fer treure conclusions precipitades. Que el govern federal alemany hagi confirmat que l'autor de la massacre sigui obertament un "islamòfob", és a dir, que professi les mateixes idees que la líder ultra Alice Weidel, no hauria de portar-nos més enllà de la mera coincidència.  Que el tecnomagnat Elon Musk, l’home més ric del món, que ja actua com si fos ell qui tallarà el bacallà a la nova administració Trump, hagi anunciat que col·laborarà amb la propera campanya electoral d’AfD, després d’haver-se vist també amb Giorgia Meloni i amb Nigel Farage, tampoc. Tot això està fora del guió dels que marquen l'agenda, és clar.

Que alguns necessitin morts amb etiqueta gihadista, ho siguin o no, per farcir els seus discursos islamòfobs i validar el seu solucionisme cruel i hipòcrita dels problemes associats a la mala gestió de la immigració, tampoc deu ser una explicació vàlida del misteri de Magdeburg. Però, mentrestant, alimenta l’algoritme de l’odi amb què tants i tants barruts s’hi reconforten en la seva migradesa mental i humana. La matança de Magdeburg pot servir perquè alguns justifiquin i disculpin l'ascens electoral d'ultres populistes i filonazis a Alemanya per primera vegada des del 1945. És la gran coartada. I hi ha ganes de portar Europa al precipici, com llavors. Certament, tenim un problema a casa, i greu.  

P.S: Bon Nadal a totes les persones de bona voluntat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!