Bé, no, la immersió en català és un cadàver que té encara bona salut. La prova és la martellada que li han donat els jutges del Tribunal Suprem amb el 25% de castellà. Però ara ja sabem que aules enllà, pati enllà, quan l’escola tanca les portes, el català desapareix de l’escena. Com? La immersió ha funcionat, i molt bé. Amb més o menys èmfasi, hi han coincidit en el diagnòstic els quatre ponents que han intervingut aquest dimarts en el debat organitzat per El Nacional.cat sobre el futur del que, com de seguida va introduir el pare de l’invent en els primers anys vuitanta del segle passat, el mestre Joaquim Arenas, no és res més que un mètode pedagògic per aprendre ràpidament una llengua. Un mètode. Com el de Descartes. A Canet de Mar i a la Xina Popular.
Aprendre la llengua, però, no vol dir —necessàriament— usar-la per viure, ni tampoc fer-ne part essencial d’un compromís de ciutadania, ni —ai las!— defensar-la quan intenten cruspir-se-la. I no només ho intenten els de sempre, els togats, els militars, els policies, els ministres o els Casado de torn, sinó els immensos titans en lluita a la guerra global de les llengües, la gran batalla que és ara, com va apuntar el filòsof Bernat Dedéu. Aquestes forces gegantines, l’anglès, el castellà-trap de la Bad Gyal i companyia que sonen a tot arreu, són les que poden deixar el català en els ossos. Dedeu, que és un postmodern nostàlgic de relats referencials —què coi som, fora dels relats?—, sap que després d’anunciar la mort de Déu —la llengua— el boig de la llanterna va alertar que s’obriria un forat enorme, un buit gegantí de sentit. Perquè, què coi som, o hem de ser, si el català es queda confinat a l’escola, com si hagués agafat també el maleït virus?
Què coi som, o hem de ser, si el català es queda confinat a l’escola, com si hagués agafat també el maleït virus?
Poder polític, un poder que protegeixi la llengua i els mestres. Com Dedéu —independència— això va demanar Marc Rovira, profe d’institut i fundador de La Lectora. Quan els jutges encalcen els mestres, com ara, els mestres han de desobeir. Fractura social? Consens? No als consensos dictats per l’Estat. No cal polititzar l’escola, va discrepar l’exconsellera d’Ensenyament Meritxell Ruiz. Però hi ha una Llei d’Educació de Catalunya que s’hauria de desplegar. I si complim les lleis que ja tenim? No s’ha de dividir els nens. Però, qui els divideix? Si la Justícia intervé l’escola de Canet de Mar, alguna entitat ha de garantir que els altres 24 alumnes puguin continuar l’escolarització en català, va proposar Arenas: “No hi cap més castellà a l’escola!”. La immersió va arrencar en temps molt difícils perquè incloïa un projecte de salvació de la llengua i del país. La immersió era només una peça en el projecte d’Escola Catalana, la d’aquí, com va deixar clar Arenas, la que ensenyava a parlar i escriure i formava persones, fins i tot “personalitats substantives”, que deia —va citar— en Raimon Galí. Però, com va assenyalar Dedéu, amb la llanterna a la mà, el món ha canviat: “Ja no podem tenir una ètica de la salvació”.
Els mestres sempre hi seran, però els hem de treure de la brigada de cures intensives i (re)armar-los per a la primera línia del front. Cal introduir classes de trap a les escoles, en català. I de TikTok. I de Twitch
Ara ja sabem que tota la jovenalla escolaritzada a Catalunya o gairebé tota, tingui ancestres al Punjab, a Conca o a Castellfollit de la Roca, coneix el català. El pot escriure. El pot parlar. Y ya. Déu —la immersió— ha mort d’èxit. Ara toca guanyar la batalla al carrer i a Instagram, la guerra global de les llengües. Sense perdre l’escola. Els mestres sempre hi seran, però els hem de treure de la brigada de cures intensives i (re)armar-los per a la primera línia del front. Cal introduir classes de trap a les escoles, en català. I de TikTok. I de Twitch. Això que canten la Bad Gyal (que va començar en català) i companyia també s’ha de poder cantar en català. Comencem per un 25% en català en classe de trap i ja haurem començat a guanyar.
Cap Déu salvarà la llengua dels catalans. L’hauran de salvar ells. Millor.