Mentre decideix si allibera o no l’increment de les pensions i les bonificacions del transport públic que manté congelades —ho pot fer demà mateix al Consell de Ministres— després del no de Junts al seu decret òmnibus, que és el mateix que dir a la seva supèrbia, Pedro Sánchez continua fent trampes que són alguna cosa més que retòrica politiquera i enredades semàntiques. L’última consisteix a erigir-se en bastió europeu contra la “tecnocasta”, és a dir, els multimilionaris tecnològics encapçalats per Elon Musk als quals, certament, Donald Trump els ha entregat el control de les nostres vides. Si fa 15 anys Pablo Iglesias, encunyava el terme “casta” per assenyalar l’enemic a batre en la seva croada contra els partits del règim del 78, Sánchez afegeix ara el prefix “tecno” i reinicia així el concepte de Podemos per adaptar-lo als temps que corren. Temps en els quals la política, certament, muta en tecnopolítica a la velocitat de la llum. Si abans manaven les enquestes, ara ho fan els algorismes i qui digui el contrari enganya tant com Sánchez.

Sánchez enganya perquè en el món afaiçonat per la tecnologia, tots treballem per a la megamàquina, que va dir Lewis Mumford, o l’engranatge, das Ge-stell, com el va caracteritzar Heidegger. Ell també. I així, el pitjor de la tecnocasta, la que representa el cofundador de Paypal Peter Thiel, opera empresarialment a l’Estat espanyol amb una filial des de fa anys i cobra del govern de Pedro Sánchez. En plena presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, l’octubre del 2023, el ministeri de Defensa va adjudicar un contracte per valor de 16.540.000 euros a Palantir, la principal empresa de Thiel. I a què es dedica Palantir? Doncs no precisament a defensar la democràcia.

L’objecte del contracte, a tres anys, segons va revelar en el seu dia el digital Newtral, és una solució informàtica perquè les forces armades espanyoles puguin fer servir Gotham, un software d’anàlisi de dades i intel·ligència militar. L’espionatge, no es podia saber, és l’especialitat de Palantir, relacionada des dels seus inicis el 2003 amb la CIA i el Pentàgon i considerada una de les tecnològiques més opaques i rendibles del món. Gotham és un sistema operatiu desenvolupat per IA que serveix per crear perfils únics de persones agregant dades de diferents registres, públics i privats. Amnistia Internacional va acusar Palantir de violacions dels drets humans després que el 2017, la primera administració Trump utilitzés Gotham per detenir pares i cuidadors de nens migrants no acompanyats. El 2020, en plena pandèmia, Palantir va oferir els seus serveis al govern Sánchez per lluitar contra la covid-19.

Si Sánchez és coherent, haurà de revocar el contracte del ministeri de Defensa amb Palantir, l’empresa d'espionatge del senyor més fosc de la “tecnocasta”

Lleig, Pedro, lleig. Perquè, a més a més, la tecnocasta que contracta amb el ministeri de Defensa espanyol és la pitjor de la pitjor. Peter Thiel, el dolent més dolent de la galàxia d’arximilionaris techies que envolta Trump, va ser l’únic tecnomagnat de Silicon Valley que el 2016 va apostar per l’ara president per segona vegada. També va finançar la carrera com a senador del no menys sinistre J. D. Vance, qui, oh casualitat, s’acaba de convertir en el vicepresident de Trump. Ja fa uns quants anys, el 2009,Thiel escrivia a l’article The Education of a Libertarian: “ja no crec que la llibertat i la democràcia siguin compatibles”. També afirmava que la política i la tecnologia estan en una “carrera mortal” i que “el futur serà molt millor o molt pitjor, però la qüestió continua oberta”. A Thiel se l’ha vinculat amb el moviment de la Neoreacció (NRx) o Il·lustració fosca, que, abanderat pel filòsof britànic Nick Land, promou una mena de tecnocràcia autoritària que dirigeixi els països com una empresa amb un CEO al capdavant.

Curiosament, NSO, la companyia israeliana creadora de Pegasus, el software amb el qual es va espiar dirigents i activistes de l'independentisme català, també va oferir els seus serveis al govern espanyol durant la pandèmia, com Palantir. En tot cas, la pregunta és si Sánchez revocarà el contracte que va signar el seu ministeri de Defensa amb Palantir, la megacompanyia de dades i espionatge de Thiel. Si tan coherent és, ja triga a trucar al senyor més fosc de la tecnocasta. El contrari s'haurà d'interpretar com un episodi més del llançament continuat de bombes de fum per mantenir al congelador l’increment de les pensions, renovar la bonificació del transport públic o fer efectius els ajuts per pal·liar els efectes de la Dana. Thiel o Musk, a cavall de Trump són l'expressió del problema de l’època, la relació entre tecnologia i democràcia. Però Sánchez, més preocupat per fer d’imitador de Pablo Iglesias contra el tecnopoder global que dels pensionistes i els que viatgem amb Rodalies Renfe, s’està convertint en el problema nostre de cada dia.