A diferència de la primera volta, en què calia un 50% dels vots per guanyar, cosa que no ha aconseguit cap de les tres llistes que es disputaven la presidència i la secretaria general d’ERC, en la segona, que se celebrarà el proper 14 de desembre, qui quedi primer per un sol vot serà qui s’emporti el trofeu. Com que, segons els estatuts del partit, els candidats a la presidència no es poden canviar —sí, en canvi, la resta de components de la llista, fins a un 50%, la qual cosa pot facilitar pactes entre candidatures—, la definitiva serà a cara o creu: o Oriol Junqueras (Militància Decidim) o Xavier Godàs (Nova Esquerra Nacional). Com en tota segona volta electoral, el tercer en discòrdia, que no ha superat el tall en la primera, sol ser decisiu. En el cas d’ERC, els vots que van anar a la llista d’Helena Solà (Foc Nou) són des de la nit de dissabte els més cobejats per Junqueras i Godàs. Però, en realitat, són més determinants per a les possibilitats del segon aspirant que per a les del primer. Tant és així que, sense el suport (en bloc) de Foc Nou, una victòria de Godàs és pràcticament descartable. Vegem-ho.

Des de la vessant quantitativa, els números, Junqueras té les de guanyar, però li pot anar no d’un sinó de mig pèl. L’expresident d’ERC ha guanyat la primera volta amb penes i treballs —no ha arribat al 50% que hauria fet innecessària la segona—. No crec que Junqueras hagi pensat mai que la seva victòria seria una passejada militar, altrament no hauria començat tan d'hora la campanya, que va incloure una primera fase de visites al territori prèvia a la patacada electoral i el posterior pas al costat per aspirar a tornar ara. Però tampoc que li costés tant aconseguir-la —si és que culmina el seu propòsit—. La seva llista ha reunit 3.157 vots, s’ha quedat a 111 d’assolir el 50%, però només supera en 25 vots la suma de suports dels seus dos rivals, 3.132 si sumen els 2.308 de Godàs i els 824 de Solà. A la vegada, però, això significa que les opcions de Godàs de tombar Junqueras depenen gairebé al 100% d’un transvasament massiu, en bloc, dels electors de Foc Nou a la llista de la Nova Esquerra Nacional. O, dit d’una altra manera, de si, ara sí, aconsegueix liderar un tots contra Junqueras per garantir el canvi en la presidència del partit.

És cert que 244 militants, possiblement partidaris de la llista que no va aconseguir prou avals per competir al congrés, Recuperem ERC, de Xavier Martínez, va votar en blanc, però, com veurem tot seguit, és fàcil que mantinguin la posició i no es decantin per cap dels dos aspirants. A tot això, cal afegir els 1.497 militants que, d’acord amb el cens (8.030), no van exercir el seu dret a vot, el comportament dels quals de cara al dia 14 és molt difícilment predictible. Tot i això, qui aconsegueixi esgarrapar unes desenes de vots entre els abstencionistes o els no decantats per ningú podria assolir la victòria si es manté la divisió 50-50, entre militants partidaris o no de Junqueras, que ha sorgit de la primera volta.

Les opcions de Godàs de tombar Junqueras depenen gairebé al 100% d’un transvasament massiu, en bloc, dels electors de Foc Nou

Analitzem ara l’escenari des de la vessant qualitativa. Es tracta de determinar en quina clau estrictament política s’adoptarà la decisió. La clau emocional, que també compta, sembla menys operativa després de l’espectacle de retrets dels últims mesos entre junqueristes i roviristes amb les clavegueres del partit a cel obert: cartells de l’Alzheimer, mariachis, etc. Si la clau és canvi-continuïtat en el lideratge, Godàs per Junqueras, visualitzaria la nova cara en la presidència del partit. Però la de Godàs no és una opció de canvi 100% pura, atès que ve auspiciada per la direcció i l’aparell rovirista i la vella guàrdia del partit. Si la clau és canvi-continuïtat en l'estratègia política per revertir la davallada electoral, l'opció Godàs sembla molt més tancada que la de Junqueras. La llista de l’exalcalde de Vilassar de Dalt, un desconegut del gran públic, aposta clarament per ubicar el partit en l’àmbit de l’esquerra nacional, això és, de les aliances amb la CUP i els comuns. En canvi, Junqueras continua nedant en la indefinició i l’ambigüitat que permet mantenir viva la teoria de l’eixamplament de la base, sense excessives cotilles en la dimensió social, però també nacional del projecte republicà: és la que permet bascular el partit entre l’independentisme i l’autonomisme. Ho ha explicitat de manera molt clara —algú ho havia de dir!— el veterà Joan Tardà, alineat amb Junqueras i, per cert, el candidat més votat per al consell nacional, quan aquests dies parlava de fer d’ERC un partit no exclusivament independentista. O sigui, més espanyol, i més convergent.

Cap de les dues opcions que es disputaran la final exclou el pacte amb el PSC, si bé Junqueras s’ha negat durant la campanya a revelar què va votar en la consulta interna sobre la investidura de Salvador Illa. Aquest detall acosta les dues opcions principals, però els pot allunyar el decisiu suport dels votants de Foc Nou, que fins i tot ha proposat posar a votació la continuïtat del suport a l’actual president de la Generalitat. Pel que fa als militants propers als octubristes de Recuperem ERC, sembla obvi que en la mesura que la qüestió de la independència ha estat apartada a la pràctica de l’agenda de la campanya, es mantindran segurament on són com a consciència crítica permanent —i abstencionista—, reflex, per cert, de la frustració de gran part de l’independentisme civil després del procés.

La posició sobre el suport (o no) a Illa a mig termini pot ser el factor que decideixi qui serà el proper líder d’ERC

En resum, la independència no és per a demà, però el vincle amb els socialistes és ben viu i la gestió del pacte amb Illa pot ser clau en la decisió final dels militants que han optat per Foc Nou el dia 14. És aquest segment el determinant, el que pràcticament té la paella pel mànec. Caldrà veure si la candidatura més explícitament independentista i anti-PSC, que tenia com a aspirant a la secretaria general Alfred Bosch, exconseller i impulsor a Barcelona de les consultes sobre el dret a decidir prèvies al procés, exigirà per pactar amb Junqueras o Godàs una revisió del pacte amb el PSC. Així que bé podria ser la posició sobre el suport (o no) a Illa a mitjà termini el factor que decideixi qui serà el proper líder d’ERC. L'autèntic canvi a ERC arribarà amb qui sigui capaç de desconnectar el partit republicà de la dependència del PSC igual que es va fer de Convergència i Junts. Dit sigui sense voler ofendre ningú, el vell partit de Macià i Companys encara té pendent de conquerir una part de la seva majoria d’edat política.