En el moment d’escriure aquest article, han passat tres dies llargs des que la llei d’amnistia va ser aprovada al Congrés dels Diputats. Tres dies llargs és una quantitat de temps més que suficient perquè la normativa en qüestió hagués estat publicada al Butlletí de les Corts i remesa al cap de l’Estat, el rei Felip VI, per a la seva sanció i publicació al Butlletí Oficial de l’Estat. Doncs bé, res de tot això no ha succeït, el monarca encara no ha rebut el text, la llei continua legalment als llimbs i al govern de Pedro Sánchez no són capaços d’aclarir quan entrarà en vigor.

Que aquesta sigui la segona setmana de la campanya electoral de les europees no hauria de ser obstacle —el bé o el mal ja estan fets— per al compliment dels tràmits ja prou dilatats durant la negociació del PSOE amb Junts i ERC i el posterior segrest del text durant dos mesos per la majoria absoluta del PP al Senat. Però en política res no sol ser casualitat i els indicis que l’Executiu espanyol està estirant el calendari per aconseguir que la llei estigui operativa com més tard millor sí que té una incidència clara en el futur immediat de l’encara no nata nova legislatura catalana.

El retard en la publicació de la llei implica ajornar també l’aixecament judicial de mesures cautelars als beneficiaris, amb independència dels recursos que es promoguin —si és que els jutges no prevariquen i fan cas omís del que diu el text­—. La cautelar políticament més rellevant és l’ordre de detenció a Espanya del president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, que depèn del jutge Pablo Llarena. Si, un cop publicada la llei al BOE, Llarena desactivés l’ordre de detenció, Puigdemont podria assistir, com va anunciar, a la sessió d’investidura al Parlament, prevista per al 25 de juny, sense por de ser detingut. Per contra, si el jutge no ho fa o esgota el termini màxim de consulta a les parts (deu dies), fàcilment se n'aniria més enllà del 25 de juny, per la qual cosa el president seria detingut en cas de tornar. I, per tant, no podria ser al Parlament ni —atenció— presentar-se per optar a ser investit.

Hi ha pocs dubtes raonables que Llarena, i els jutges del Suprem que van emetre la sentència de l'1-O, faran tot el possible per impedir que Puigdemont pugui tornar a l’estat espanyol amb plenitud de drets. Però que el govern del PSOE aboni l'estratègia dilatòria, retardant la publicació de la llei d’amnistia al BOE, fa sospitar que Sánchez (sense descartar un gir d'última hora en un sentit diferent) farà el que calgui perquè res ni ningú no li esguerri el seu pla per a Catalunya: la investidura de Salvador Illa com a president, sí o sí. En aquest sentit, el retard en la publicació de l'amnistia al BOE pot curtcircuitar una eventual sessió d'investidura del líder de Junts.

El retard en la publicació de l'amnistia al BOE pot curtcircuitar una sessió d'investidura de Puigdemont 

És obvi que el candidat del PSC va ser el guanyador de les eleccions del 12-M. I que Puigdemont va quedar segon. Però que aquest fos l’ordre de prioritats de l’electorat en el seu conjunt no implica ni que els catalans hagin decidit que Illa hagi de ser el president ni que Puigdemont no ho hagi de ser, ni tampoc el contrari, en tots dos casos. I qui digui el contrari, enganya. 

A Illa (42 escons) li’n falten 26 per arribar als 68 necessaris per ser investit en primera votació. Ara com ara, només sembla tenir garantits els 6 de Comuns Sumar i espera que ERC li proporcioni els 20 restants, una majoria, ara sí, amb la qual configuraria un tripartit que ningú —ni ell mateix— ha defensat en cap moment durant la campanya electoral. Pel que fa a Puigdemont, en té 35, de Junts, i aspira a sumar els 20 d’ERC i els 4 de la CUP. Si els republicans accepten jugar la partida i l'independentisme (ERC, Junts i la CUP) pacta la presidència del Parlament, Puigdemont podria ser, si més no, el primer a optar a la investidura… sempre que ho permeti el BOE i el jutge Llarena no cometi prevaricació en l'aplicació de la llei d’amnistia.

El marge d'Illa per presentar una proposta a ERC per negociar la investidura depèn del de Sánchez, que sol ser zero o fum

La situació de Puigdemont és semblant a la de l’encara president d’ERC, Oriol Junqueras, que continuarà  molt de temps inhabilitat per presentar-se, per exemple, a unes eleccions, mentre no se li apliqui l’amnistia, suposant que els jutges espanyols no se surtin amb la seva amb els recursos als tribunals europeus o al TC. En aquestes condicions, és a dir, en l’evident clima de continuïtat del marc repressiu, tot i l’aprovació de l’amnistia, la pregunta és: quina credibilitat té Illa, el candidat de Pedro Sánchez, per oferir res a canvi de la seva investidura a l’independentisme, i, en concret, a ERC, dels quals depèn en primera instància?

Per això no sorprèn que el candidat socialista demani “generositat” als independentistes, a ERC perquè el votin i a Junts perquè el reconeguin, no ja com a guanyador, sinó com a president in pectore. En el fons, els marges d’Illa per moure’s, per presentar una proposta de negociació sòlida als republicans, com ara un finançament singular o especial per a Catalunya, depenen dels marges de Pedro Sánchez, que solen ser zero, o fum, en termes de credibilitat. Una part no menor de la factura que ERC ha pagat a les eleccions del 12-M l'hauria d'endossar a Sánchez a compte dels seus incompliments.

Els temps han canviat i molt. I els vells paradigmes de la governació a Catalunya, també. El procés, malgrat el fracàs en l'objectiu, la independència, continua sent una promesa inacabada per a molta gent d'aquest país. I no som precisament davant l’operació Maragall/Montilla-Zapatero-Estatut que va legitimar i donar recorregut al primer i el segon tripartit. Ara com ara, som davant d’una amnistia pendent encara de publicació al BOE. Illa va guanyar les eleccions, però, a efectes pràctics, l'independentisme no les va perdre del tot. Una altra cosa és que Illa hagi de ser president sí o sí abans d’anar a una repetició electoral. En aquest cas, només li cal esperar que la màgia parlamentària faci un Collboni i qui investidura passa presidència empeny.