L'estat d'excepció encobert, en tant que no proclamat, amb què l'Estat espanyol ha fet front des del 3 d'octubre del 2017 al seu problema a Catalunya no es va acabar amb la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes i l'empresonament de 9 dels condemnats. Seguirà vigent fins i tot quan aquests siguin lliures. Així es dedueix del que anunciava ahir el diari El País: un inèdit indult condicional per part del govern PSOE-Podemos que presideix Pedro Sánchez: "Los indultos serán rápidos, limitados y reversibles". L' exclusiva, que obria a cinc columnes la portada del rotatiu, s'acompanyava amb un patètic editorial admonitori dirigit ni més ni menys que "A los catalanes" en el seu conjunt. Si la primera cosa és un sarcasme, una broma macabra, una nova i inquietant mostra de la matriu revengista amb què es continua gestionant el conflicte, la segona, directament, suposa continuar tractant els catalans (i les catalanes) de menors d'edat. Als independentistes i als que no ho són.

Així, sempre segons l'esmentat rotatiu, l'indult serà reversible, és a dir, s'anul·larà "si els presos tornen a violar la llei", i limitat: probablement es mantindran les penes d'inhabilitació i només es perdonaran els anys de pena necessaris per a l'excarceració. Per tant, més enllà dels murs de la presó, en la seva recobrada vida civil, els presos de l'1-0 continuaran sent presoners. El missatge és diàfan: Si ho torneu a fer, tornareu a la presó. La mesura de gràcia de Pedro Sánchez esdevé, així, una mena de presó en llibertat perpètua, en la qual els indultats estaran sota sospita durant tota la seva vida, sotmesos a una revisió permanent de la seva llibertat... en funció dels interessos del govern de torn.

Més enllà dels murs de la presó, en la seva recobrada vida civil, els presos de l'1-0 continuaran sent presoners. El missatge és diàfan: Si ho torneu a fer, tornareu a la presó.

Sánchez concedirà l'indult per raons polítiques, la qual cosa es correspon, certament, amb la naturalesa de la mesura. En depèn la legislatura —el suport d'ERC al Congrés i la relació amb el flamant Govern Aragonès—. Com, també, la "normalització" de la vida catalana. I no tant perquè ho demanin la majoria dels ciutadans, independentistes o no —aquestes majories han estat per a Sánchez i per a l'Estat espanyol fins ara completament accessòries—, sinó perquè només en aquest escenari té futur el PSC, i, per tant, el PSOE, i poden respirar les elits locals. Unes elits que, de tant invocar el fantasma de la decadència del país per foragitar les seves pròpies vel·leïtats independentistes, la temptació en què van caure Artur Mas i (el gruix de ) Convergència, han acabat per trobar-se'l cada nit quan apaguen el llum.

En el pla de desinflamació del conflicte català del qual els indults serien el primer pas efectiu està inclosa la rehabilitació del PSC com a eventual soci en l'esquema de la governabilitat postprocés almenys per a una part de l'independentisme —els pactes de país que proposa Illa a Aragonès—. Es visualitzaria així una progressiva sortida dels socialistes catalans del bloc del 155. I tot això s'acompanyaria d'una pla de rellançament de les inversions i, potser, de l'elaboració d'un nou Estatut —amb el seu corresponent referèndum— a través de la taula de diàleg, que hauria de servir per amarrar al "projecte democràtic espanyol" els sectors més moderats de l'independentisme i apuntalar a Catalunya les expectatives electorals del sanchismo després del desastre de Madrid.

Tot això —agradi o no— forma part de la lògica política. Però els anunciats indults de Sánchez comporten dos errors gravíssims. El primer és tècnic. En dissenyar un indult condicional, un indult parcial que manté sota sospita els beneficiaris, Sánchez deixa també obert el camí perquè sigui revocat, pel seu Govern, un altre Executiu o, ja d'entrada, el Tribunal Suprem. És el mateix indult el que queda també sota sospita en la seva justificació pel seu caràcter totalment parcial. I el segon és polític. En optar per un indult híbrid, polític, però penalment blindat, reversible i limitat, Sánchez intenta apaivagar al deep state —encapçalat pels jutges— i frenar la dreta i l'extrema dreta —que ja han convocat el consegüent acte de desgreuge a Colón—. Però en aquest intent de transacció, d'acontentar el búnquer polític i judicial, el president espanyol no només fracassarà sinó que, a més, avalarà un nou acte de regressió democràtica que li allunyarà qualsevol aprovació per part de molts catalans, independentistes i no només.

De nou, des d'Espanya es planteja a Catalunya una espècie de nova transició a punta de pistola: qui es mou, torna a la presó

Apareixen ministres als diaris, entre càndids i cínics, exigint correspondència a Aragonès: Sánchez assumeix el cost de l'indult als presos i vosaltres feu el mateix, oblidant-vos de la independència. I s'hi apunta la crema del progressisme d'esquerres, Podemos. Per a l'independentisme aquest és un preu altíssim. De nou, des d'Espanya es planteja a Catalunya una transició a punta de pistola: qui es mou, torna a la presó. Com en el mite de Procust, el preu dels indults fake és, de nou, serrar-li les cames a la democràcia perquè la llei càpiga en l'estret llit de l'autoritarisme.

L'estat d'excepció encobert es continuarà aplicant als indultats en la seva vida  fora de les presons. Compte. Queda oberta una nova via de suspensió dels drets de tots, independentistes o no. Aquest és l'autèntic preu que pagarem tots, catalans i/o espanyols, si Sánchez no rectifica. El cas dels indults condicionals de Sánchez demostra que, en termes polítics, el camí del mig, aquest tan car als reformistes i els autodenominats moderats, de vegades només serveix perquè hi transitin, com a cal sogre, les forces més fosques.