Debat a Atresmedia: un èxit del màrqueting

Atresmedia (o sigui, Antena 3 i/o La Sexta) ha organitzat aquest dilluns un debat a quatre entre els tres principals candidats a presidir Espanya i la vicepresidenta de l'altre candidat. És el primer cop que el 50% dels participants pertanyen a partits sense representació parlamentària. Nova política en diuen. I el programa l'han anomenat "El debate decisivo". Sí, perquè ha estat un programa.

A una hora i dos quarts de començar el debat, tant A3 com La Sexta feien programes especials on analitzaven coses tan apassionants com les entrades dels 4 debatents als estudis. A Antena 3 hi havia gent com José María Gay de Liébana o Marc Giró i Miguel Ángel Rodríguez, conegut com a MAR, que és una altra mena de gent. Han connectat amb l'auditori d'Alcobendas on hi han ficat uns quants seguidors de cada partit amb banderetes fent veure que animaven. El moment ha estat trist. Molt trist. Sobretot perquè mitja graderia estava buida. I, a més es veia que estava buida...

A les 21.54 ens han anunciat que l'etiqueta del debat era "trending tòpic mundial". I, de seguida han connectat amb "La sala del temps" per ensenyar-nos que 4 persones, de qui no hem vist la cara, controlarien la durada de les intervencions.

I a les 22.00 ha començat la cosa. Els moderadors, Ana Pastor amb la samarreta de La Sexta i Vicente Vallés jugant per Antena 3, ens han explicat les normes. Les més destacades han estat que no es podien tenir ni mòbils ni tauletes. Vaja, com si allò fos un examen. Ah, i també ens han dit que les intervencions s'han decidit per sorteig.

Tres candidats i 'la Menina'

D'entrada hem vist drets als 3 candidats i a la Menina (o sigui, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que no és candidata a presidenta i que ha anat al debat perquè es veu que Rajoy tenia podòleg). Els han posat dins d'una mena d'àrea tècnica marcada al terra amb unes línies i la sensació era doble: patiment pels bessons dels candidats per haver d'estar allà drets, sobretot pels de la vicepresidenta que duia uns talons considerables, i claustrofòbia, sobretot per Albert Rivera que feia moviments com d'estar en una gàbia de la qual volia fugir esperitat.

Si li sembla, analitzem l'actuació dels tres candidats i de la no candidata.

Pedro Sánchez

És qui ha carregat més contra Pablo Iglesias, acusant-lo de canviar massa sovint d'opinió. Dos cops ha donat records a Rajoy, de qui ha suposat que estava seguint el debat a Doñana, on passa el pont. Només ha tret un cop un paper per llegir tots els delictes dels quals està acusat el PP. Ha dit una vegada l'expressió que no pot faltar ni en un debat ni en una tertúlia: "jo no l'he interromput".

Pablo Iglesias

S'ha passat tot el debat jugant amb un bolígraf Bic a les mans. Si aquesta marca vol fer forat entre els seus clients de Podemos, ja té la campanya feta. I si és la competència qui vol fer forat entre la resta de votants, doncs també. Ha enviat records a Rajoy "que me estará viendo en Doñana" i li ha deixat anar a Soraya "sé que tens menys experiència en debats". Ha tret un paper per llegir la llista de polítics que han passat per les famoses portes giratòries i ha dit dos cops "Prai guaterjau cúper" (crec que volia dir PricewaterhouseCoopers). Ha parlat d'una mena de consulta sobre l'autodeterminació feta a Andalusia l'any 1977, que ningú ha entès de què anava, i quan els altres tres presents li han demanat detalls els ha dit cinc cops "no se pongan nerviosos" i un cop "calmaos". Ha recomanat anar a veure 8 apellidos catalanes.

El "jo no l'he interromput" l'ha expressat dos cops i a Pedro Sánchez li ha deixat anar "tranquilízate, que mandas poco", "al teu partit manen altres". A partir de mig debat, com es pot comprovar a la foto, li ha sortit una taca de suor a la camisa.

Per cert, avís per si algun cop vostè és candidat (o candidata): MAI! PERÒ MAI DELS MAIS vagi a la TV amb una camisa de tons blaus perquè el risc de patir taca de suor a l'aixella és TOTAL!!!

Albert Rivera

Als 16 minuts de debat ha tret una cartolina amb xifres, un delicte visual que hauria d'estar contemplat al codi penal. I de manera severa. Per sort, no n'ha tret cap més. Ha dit dos cops que cal punxar la bombolla política (i Iglesias un). Al minut 46 ha tret per primer cop Catalunya amb el tema de la immersió, i dirigint-se a Soraya. També ha enviat records a Rajoy a Doñana i ha dit un cop "jo no l'he interromput".

Soraya Sáenz de Santamaría

Coneguda també com la "la Menina" a causa de la possibilitat que alguns donen com a feta que en un pacte postelectoral, ella sigui una opció de consens per presidir el Gobierno. Per Twitter ha corregut que duia un rellotge que val 8 mil euros, però com que de rellotges no hi entenc (tampoc), no en tinc ni idea de si això és cert o no.

Crec que és la que ha patit més el format d'estar drets sense ni poder-se recolzar al faristol. Bàsicament pels talons que duia. És la que menys s'ha mogut. Duia una jaqueta que la meva assessora en moda ha qualificat com a "una peça que fa mesos està en una botiga de segona mà i no compra ningú". Ha justificat l'absència de Rajoy dient que el PP "són un equip". Quan ha sortit el tema de la corrupció ha agafat un bumerang i ha acabant dient-li a Iglesias (el més bel·ligerant en aquesta qüestió) "paga, Monedero, paga", referint-se a Juan Carlos Mondero, company de partit d'Iglesias i que al seu dia va oblidar pagar unes cosetes a Hisenda.

Catalunya

A les 23.25 ha sortit el tema Catalunya. Albert Rivera ha citat Camus per dir que ell no és nacionalista sinó constitucionalista. La viceperesidenta ha dit que els unionistes són majoria i que ho sap tothom menys Artur Mas. Ha impactat molt la seva frase: "Hem dialogat molt perquè, a pesar dels independentistes, a Catalunya no hagin patit els serveis públics". Pedro Sánchez ha explicat el model federal que explica sempre i ha insistit en dur el Senat a BCN (no sé quines coses dolentes hem fet per rebre aquest càstig). Iglesias ha defensat el referèndum i li ha tret a Sánchez el tema del dret a l'autodeterminació que el PSOE defensava l'any 1977.

Els temes que han tractat

Han parlat d'atur, impostos, retallades, dèficit, educació, pensions, corrupció, regeneració democràtica, Catalunya i el model d'Estat, reforma de la Constitució, violència masclista, pactes postelectorals i la intervenció militar a Síria.

Quines ganes de seure, escolti

Veure els quatre drets tanta estona, m'ha provocat rampes. I això que jo estava al sofà. Entenc que el polítics cauen malament, però el càstig d'avui l'he trobat excessiu.