El continent no era un devessall d'avantguardisme. En això de la caixa tonta potser l'Acadèmia de Televisió també necessita una dosi de regeneració. Aquí ho deixem. El contingut? Si hi ha un sol indecís que, després del debat a quatre i únic debat d'aquesta campanya, hagi eliminat els dubtes, que aixequi la mà. Segur que n'hi deu haver però és difícil creure que la gran cita televisiva d'aquesta campanya hagi mobilitzat ningú. Potser, diuen els experts, algun votant socialista que s'hagi deixat atrapar pel Rivera sense corbata, molt més sòlid i efectista que el que vam veure en els debats de l'anterior campanya.

El candidat de Ciutadans va mossegar en el cos a cos contra Rajoy i contra Iglesias, cosa que no va fer Pedro Sánchez, que era de tots ells qui més se la jugava. Amb tot, el president del govern en funcions va sortir viu del tres contra un, encara que tampoc no és que ningú s'esperés que morís en directe, i encara menys perquè ho demanés allà mateix Albert Rivera quan li va deixar anar allò que se sacrifiqués després del 26-J per tal de facilitar un govern.

La versió moderada de Pablo Iglesias -només esquiva quan el de C's va esmentar Maduro i Veneçuela- no va emetre ni una sola espurna que enlluernés. És el que té creure's allò de la segona posició, que un no pot arriscar com si fos la quarta ni donar motius perquè la dreta agiti l'espantall de la radicalitat no sigui que funcioni el vot de la por.

Si algú havia d'arriscar i no ho va fer era Pedro Sánchez

Si algú havia d'arriscar i no ho va fer era Pedro Sánchez. No va convèncer, no va emocionar i sí que va plorar molt per la llet vessada. La seva matussera insistència a recordar que no va ser president al març perquè Rajoy i Iglesias li ho van impedir va fer que es presentés davant l'electorat com un candidat ja fracassat. Això a més que els seus a mesura que avançava la nit van perdre tota esperança que la cita servís per remoure alguna cosa a favor de l'agonitzant PSOE amb un cop d'efecte que mai no va arribar. Una altra ocasió perduda... I un altre motiu més per llançar pilotes fora.

Llegeixin el que va escriure el seu oracle econòmic, Jordi Sevilla, en el compte de twitter, vuit hores després que Sánchez sortís més desfonat del que hi va entrar, del madrileny Palau de Congressos: “Contra qui han anat aquest matí els tertulians i comentaristes independents, a més del ja habitual “contra Pedro Sánchez”?

La culpa, ja ho saben, sempre és del missatger o, com diria Gabinete Caligari, del txa-txa-txa. L'autocrítica i la reflexió no va amb aquesta direcció socialista. La culpa és de l'herència rebuda, de la divisió interna, dels barons... i ara dels tertulians.

Doncs llegeixin, llegeixin. Aquí el missatge que l'equip del mateix Sánchez va enviar als seus coreligionaris en la primera pausa del debat: “Seguiment-PSOE: SER/ Especial 13J. Rivera està arrasant a les xarxes amb un 58% de comentaris positius mentre que el segueix Iglesias amb un 41% de comentaris positius... Rajoy té un 31% i parteix amb millor punt que en ocasions anteriors”. I Sánchez? A la primera part deu ser que no hi era i a la segona, millor que no hi hagués sigut.