Els contrincants del debat no es van menystenir en la preparació del debat i l'efecte és que Sánchez i Feijóo hi anaven mentalitzats de la necessitat de guanyar sabent que l'altre també podia guanyar. Avui, l'endemà, sentirem en bucle els moments estel·lars, el minut d'or i les raons per les quals ambdós han cregut complir amb la seva gent. Però el debat no ho resol tot. Tots dos arrossegaran les debilitats que no han resolt pocs dies abans de l'equador de la campanya.

 

L'elefant que ja governa l'habitació, parafrasejant el periodista Carlos Alsina, no desapareixerà. Hi ha més de 2,2 milions de vots per correu ja enviats. La imatge d'un govern PP/Vox a Brussel·les que els mitjans estrangers amplificaran d'aquí al 23-J posant en qüestió la relació amb la UE a remolc de Vox. Al flanc esquerre, la descomposició del bloc de coalició i la incapacitat per articular quina coalició i projecte hi haurà amb un PSOE/Sumar. El desànim al PSOE, enfonsat després del 28-M i desactivat en molts territoris en espera dels congressos provincials i regionals.

Aquesta cursa electoral la recordarem per com es va jugar als mitjans i no als mítings. Venim d'unes d'autonòmiques on cada càrrec d'un partit va fer una dotzena de mítings. Ara es fan en comptagotes. Ningú no vol exposar els seus a la calor de juliol ni desgastar-se en un vot ja mobilitzat. És la campanya de les lones i la televisió. Pedro Sánchez ha anat només a quatre mítings i Alberto Núñez Feijóo a un sol debat, la seva única exposició en la ferocitat de la campanya nacional. No ha volgut exposar-se i ha acceptat la mínima quota en democràcia.

Per moltes alarmes que desperti un PP aliat amb Vox, l'esquerra no troba el camp de joc per controlar la pilota

La gran debilitat del PP continua sent el seu soci. Vox encara no ha arribat al punt àlgid d'immunitat i per més que gran part del votant de dretes el doni per amortitzat, el programa electoral ultraconservador impacta en el punt de flotació de la coherència argumental del PP. El programa és diametralment oposat al dels populars. La campanya de Vox i els pactes autonòmics els dirigeix el sector més dur, un mà a mà entre l'exfalangista Jorge Buxadé i la mà a l'ombra de Kiko Méndez-Monasterio.

La materialització dels acords ja no és una entelèquia. Cada dia hi ha una política consumada que posa en risc la fuga de vot. En les 24 hores prèvies al cara a cara, amb temperatures asfixiants a tot el país, amb les administracions gestionant refugis climàtics per a persones sense llar, el PP ha suprimit a les Balears la Conselleria de Medi Ambient i Igualtat. Sis dones han estat assassinades per les parelles i exparelles en els últims 10 dies i Santiago Abascal es nega a anomenar-ho violència masclista i aparta els seus càrrecs de la pancarta en els minuts de silenci. Ha passat a Antella, on la presidenta de les Corts s'ha retirat perquè s'hi incloïa el terme "masclista". El PP del "ni un pas enrere", el PP que acusa l'esquerra d'encoratjar una "suposada por" als pactes, no aconsegueix controlar el soci en comunitats i ajuntaments.

Les debilitats de l'esquerra, en l'intent per revalidar, eren més difícils de resoldre en un debat. Passen per Sumar, que, en el joc del tercer, no aconsegueix despuntar per sobre de Vox en el discurs públic. Té un debat a part sobre per què la salut mental, la qualitat de vida, el temps que dediquem a la feina, l'agenda verda, les polítiques redistributives pioneres a l'agenda acadèmica progressista però sense implementar per altres executius, no aterren a l'arena de campanya. I és la visualització de la coalició, on el PNB, Bildu i ERC ja no apareixen a l'equació de suports a Sánchez.

Les debilitats de tots dos es mantenen. Però, al cara a cara, Feijóo necessitava empatar i es va desmarcar en diversos blocs. I Sánchez necessita el 2-0 en cada partit. De moment, per moltes alarmes que desperti un PP aliat amb Vox, l'esquerra no troba el camp de joc per controlar la pilota.