Aquests dies hem vist com la Cambra de Representants ha defenestrat el seu president, el republicà McCarthy. L'empenta se'l va donar un company de files, Matt Gaetz, qui va impulsar la votació entre rumors i sospites que McCarthy hauria pactat, en secret, amb Biden mantenir el finançament a Ucraïna, passant per sobre del criteri dels republicans, que volen posar fi de manera immediata a allò que consideren un malbaratament de milers de milions de dòlars injustificat.
Es parla de Trump, també de Jim Jordan, com el preferit per agafar el relleu en una votació que tindrà lloc, amb tota probabilitat, dimecres vinent.
Tanmateix, no es parla del que va succeir el passat dia 28, just a l'avantsala del cap de setmana que va posposar el tancament tècnic de l'Administració nord-americana durant 45 dies.
Aquell dijous, la Cambra de Representants dels Estats Units va aprovar el seu projecte de llei anual per a despeses del Departament d'Estat i Operacions Exteriors, que determina el pressupost per als mesos vinents.
La legislació estableix la designació de fons econòmics per a agències i programes que busquen enfortir la seguretat nacional, donar suport a aliats participar en diferents organismes internacionals. En aquest projecte de llei es va acordar mantenir l'ajuda a Ucraïna, i aquest punt sí ha estat esmentat i publicitat. Però no ha succeït el mateix amb altres punts, determinants i rellevants, que tenen gran calat polític i no poques conseqüències.
Es prohibeix, per exemple, finançar diverses agències de Nacions Unides, com l'Organització Mundial de la Salut, l'Organització del Fòrum Econòmic Mundial, l'Institut de Virologia de Wuhan (a la Xina), a EcoHealth Alliance i, expressament, s'esmenta la prohibició de finançar, de manera directa o indirecta, qualsevol investigació de guany de funció, així com el finançament d'assistència en fons per al canvi climàtic administrats pel Banc Mundial. Al llistat dels talls de finançament també s'assenyala al Fons de Població de Nacions Unides.
Però potser una de les coses més sorprenents, perquè no s'ha esmentat públicament, més enllà de la publicació del projecte de llei, és la prohibició dels "programes de desinformació" que violen drets de llibertat d'expressió dels ciutadans nord-americans.
S'exigeix un augment en la transparència relativa a la rendició de comptes en les Nacions Unides, així com en altres organitzacions multilaterals, i s'estableix l'eliminació dels programes climàtics "contraproduents que perjudiquen la seguretat energètica i el desenvolupament econòmic dels països subdesenvolupats, la qual cosa els fa encara més dependents de l'ajuda dels Estats Units i més vulnerables davant de les negatives activitats de la República Popular de la Xina i de Rússia".
Però no tot són prohibicions, encara que, òbviament, criden l'atenció. També s'estableixen els projectes que sí que rebran finançament, com "el suport infrangible a Israel mitjançant la inclusió de 3.300 milions de dòlars en el Programa de Finançament Militar Estranger"; el suport ple a altres aliats clau a l'Orient Mitjà com Egipte i Jordània; l'aportació de 500 milions de dòlars en el Programa de Finançament Militar Estranger per a Taiwan, a través de l'estret de Taiwan (destinant també fins a 2.000 milions de dòlars en préstecs per a això).
S'aposta per finançar programes per a la Lluita contra la Influència de la República Popular de la Xina, que s'afegeix a la prohibició de fons perquè els països paguin deute a xinesa.
S'assenyala la prioritat per finançar les polítiques que tinguin per objectiu combatre el flux de fentanil, així com d'altres drogues il·lícites que entren als Estats Units. Precisament, López Obrador va reaccionar immediatament, evidentment indignat per la retallada de 60 milions de dòlars en l'ajuda nord-americana. La Cambra de Representants va considerar que Mèxic no estava fent prou per aturar el problema del narcotràfic. Per a Amlo es tracta d'una decisió ridícula i que té més a veure amb les baralles per la campanya presidencial de 2024, que per la realitat. "Utilitzen aquests assumptes delicats i lamentables, com l'ús i els danys que causa el fentanil, així com el tema migratori, amb propòsits politiquers. No cal prendre'ls seriosament, és pura publicitat per provar d'enganyar els ciutadans nord-americans" va dir el president mexicà.
A Cuba, tanmateix, aniran destinats 30 milions de dòlars per a "programes democràtics".
És evident que la majoria republicana està tenint una clara influència en la política nord-americana, i que Biden, cada vegada més, es troba acorralat.
Sobre l'ajuda a Ucraïna, de la qual sí que s'ha parlat, tampoc no han transcendit els detalls que el text estableix: i és que es fixa un termini de 60 dies com a màxim després de la promulgació de la llei perquè el president Biden presenti davant de la Cambra de Representants, davant del president del Senat i els comitès específics en la matèria del Congrés una estratègia que prioritzi els interessos de seguretat nacional dels Estats Units. S'haurà de detallar, amb dates i terminis concrets, els punts de referència, objectius estratègics respecte als fons destinats. S'adverteix que el finançament haurà d'anar dirigit a promoure la transparència, la democràcia, combatre la corrupció i defensar la sobirania davant de la invasió de Rússia.
A Europa no li aniria malament deixar de ser una sucursal nord-americana i traçar el seu propi rumb, molt més profitós, sense buscar-se enemics que no té necessitat de crear-se
Que serveixin com a mostra aquests senyals per evidenciar que no se'ns explica allò que podria suposar un gir en l'opinió pública internacional, especialment en la nostra, l'occidental, que se suposa s'ha de mantenir sota el relat imperant encara que s'enfonsi cada dia que passa. Zelenski implora més diners, més armes, i comença a trobar-se en un territori estrany per a ell. Encaixades, somriures falsos, però l'evidència que això arriba a la seva fi i molt probablement no serà amb un triomf per a Ucraïna.
Ha estat evident que els líders europeus se sentien incòmodes davant de la presència del president ucraïnès a Granada aquests dies. N'hi havia prou amb analitzar el llenguatge del cos per adonar-se que Zelenski comença a resultar incòmode, ara que l'entrada d'Ucraïna a la UE molesta bona part dels membres, per a disgust de la presidenta Von der Leyen. I és que, en aquesta Europa dels 27, els fons passarien a gestionar-se d'una manera molt diferent si Ucraïna entrés a formar part del club. Els que ara són receptors, passarien probablement a haver d'aportar i veure reduïts els ajuts europeus. Sense anar-nos-en més lluny, Espanya seria una gran damnificada i no seria l'única.
I tot això succeeix mentre Fico guanya les eleccions amb un suport majoritari en resposta a un discurs contrari a l'OTAN, i a la política europea aplicada a Ucraïna. L'acusen de ser "prorús", i fins i tot el partit socialista europeu se sent incòmode tenint-lo entre les seves files. Però la realitat, podria estar dient-nos que aquesta guerra ha estat un autèntic disbarat, i un suïcidi per a Europa.
Una Unió que necessita recompondre's en molts sentits (de democràcia, sobirania nacional, influència internacional, i visió estratègica) en un món que ha fet un gir en els seus equilibris. Perquè ni els Estats Units no tindran el poder que va tenir, ni els BRICS s'estaran quiets. I a Europa no li aniria malament deixar de ser una sucursal nord-americana i traçar el seu propi rumb, molt més profitós, sense buscar-se enemics que no té necessitat de crear-se. Però d'això no se'n parla perquè està mal vist i cauran sobre tu acusacions miserables, com ja hem patit. No es tracta de ser "prorussos", sinó d'estimar-nos una miqueta a nosaltres mateixos, de dignitat i de la importància que té saber donar un cop a la taula quan és urgent i necessari.