Aquesta setmana, Junts i PSOE han registrat conjuntament al Congrés dels Diputats una proposta de llei orgànica mitjançant la qual es deleguen competències en matèria d'immigració a la Generalitat de Catalunya. És molt probable que vostè s'hagi assabentat de la notícia, però desconegui la cobertura legal que la sustenta, i el que és encara més important: en què consisteix.

Segurament sí que ha sentit que es tracta d'una mesura inconstitucional (és el que ha dit el PP per tot arreu), i racista (una cosa que han afirmat des de Podemos fins a Emiliano García-Page). I el cert és que, de moment, afirmar coses així no té prou suport per dir que sigui cert. Podria dir això que tant agrada a alguns: que és una bola. Però sempre és millor argumentar, presentar dades, proves i fets, i deixar l'espai perquè cadascú tregui les seves conclusions.

Respecte a l'acusació d'“inconstitucionalitat”, és una opinió molt respectable del PP, però fins ara, el Tribunal Constitucional no ha tingut cap oportunitat per pontificar sobre això. Haurà de tenir un “debat inèdit” sobre això, segons ha explicat Europa Press aquesta setmana. Ja veurem què n'opina el Tribunal Constitucional quan respongui a Múrcia, que ha anunciat ja que recorrerà la proposta de llei quan sigui aprovada i es pugui analitzar amb deteniment. O sigui, que de moment reconeix que no s'ha analitzat com caldria, però no ha volgut deixar passar l'oportunitat, el senyor Ortuño, de fer soroll. El que sí que ha passat a Múrcia aquesta setmana és que el PP s'ha ajuntat amb Vox per aprovar una moció mitjançant la qual es decideix tornar els menors estrangers no acompanyats als seus països d'origen. En aquest cas, el que s'exigeix al govern estatal del PSOE és que doti de recursos necessaris la comunitat perquè puguin fer aquest tipus d'operacions. Aquí va ser Elma Saiz qui va acusar els murcians d'estar “fregant la xenofòbia”, davant la qual cosa Ortuño va respondre que es preocupen perquè les famílies no es trenquin, i per això volen que els menors tornin amb elles.

També s'ha dit que la Constitució no preveu la possibilitat d'acordar el que Junts i PSOE han presentat. Caldria una lectura de l'article 149 de la Carta Magna, on es detallen les competències exclusives a nivell estatal del govern i, a continuació, passar-se pel 150.2, on s'explica que precisament les competències de l'Estat es podran transferir o delegar a les comunitats autònomes. Es refereix a aquelles que, per la seva pròpia naturalesa, siguin “susceptibles de transferència o delegació”. Qui vulgui entendre-ho en un sentit, pot fer-ho. Però qui vulgui entendre-ho en el contrari, també. I per això, se suposa, el Tribunal Constitucional s'haurà de pronunciar en algun moment. Segons la meva opinió, el de la constitucionalitat o inconstitucionalitat en aquest cas, dependrà del context i del que realment es pretengui incloure amb això, és a dir, que si és un precedent que no només opera per a Catalunya (com segurament així serà), hi ha possibilitats que s'abordi en positiu, és a dir, permetent-se que es deleguin competències a nivell regional per poder resoldre qüestions específiques de la realitat de l'heterogeni territori.

Dit d'una altra manera: és lògic pensar que les necessitats que puguin tenir la Regió de Múrcia, Catalunya, les Canàries o Andalusia en matèria d'immigració irregular, no seran ni semblants a les que tingui la terra que governa Page. I per això es pot entendre que es puguin dotar de més capacitat de gestió davant d'un assumpte com aquest els territoris que ho sol·licitin. No dec anar gaire desencaminada, ja que segons titulava El País aquesta mateixa setmana, “el pacte de PSOE i Junts impulsa el repartiment de menors migrants des de les Canàries”.

Continuem avançant. Perquè els detalls continuen sent fonamentals: La Generalitat de Catalunya assumirà bona part de la gestió i burocràcia que fins ara exercien diferents organismes de l'Estat, però no podrà canviar la política migratòria, ja que haurà de complir la legislació nacional (El Diario). N'hi hauria prou ja amb conèixer això, és a dir, que s'actuarà sempre sota la capa de la llei, per desterrar els arguments esgrimits per Podemos i Page sobre “racisme”.

No és una qüestió racista, ni de bon tros amb caires xenòfobs. És una qüestió que planteja moltíssimes necessitats i que l'actuació que es faci per part de les administracions sigui eficaç, eficient i justa. És imprescindible dotar de mitjans i recursos els qui han d'abordar-lo en primera instància

En què consistiran, per tant, les competències que de moment s'atribueixen a la proposta per a Catalunya? Encara que sempre és millor llegir la font directa, és a dir, el text original presentat davant del Congrés, es poden apuntar algunes qüestions:

  • Catalunya serà l'encarregada d'expedir el document d'identitat per a estrangers, a partir del Registre del NIE de l'Estat espanyol. Figurarà com a “finestreta única” al territori per a les autoritzacions d'estada de curta durada, residència temporal i de llarga durada.
  • Els Mossos d'Esquadra s'afegeixen a la gestió de la seguretat de ports, aeroports i zones crítiques, col·laborant així amb Policia Nacional i Guàrdia Civil. Per a això, el govern de l'Estat es compromet a dotar de recursos que permetin sumar més Mossos, assolint un augment de 26.800 agents.
  • Catalunya serà qui gestioni les devolucions dels estrangers que tinguin l'entrada al territori prohibida.
  • Catalunya assumirà competència sancionadora en els procediments administratius (incloent-hi la resolució i l'execució). Això significarà que podrà instruir i executar de manera directa les expulsions que no necessitin expedient, i per a les que requereixin expedient podrà resoldre i executar amb la proposta que es formuli des de la Generalitat.
  • Catalunya gestionarà directament els Centres d'Internament d'Estrangers.
  • Per a les contractacions en origen, Catalunya serà qui determini, juntament amb sindicats i empreses, els perfils requerits, el nombre de treballadors necessaris.
  • Els Mossos assumeixen la competència per a la prevenció, la persecució, la protecció i l'assistència a les víctimes de tràfic de blanques i explotació d'éssers humans.

La immigració és actualment un enorme repte per a Espanya, però també per a la Unió Europea. No és una qüestió racista, ni de bon tros amb caires xenòfobs. És una qüestió que planteja moltíssimes necessitats i sobretot, que l'actuació que es faci per part de les administracions sigui eficaç, eficient i justa. Per a això, és imprescindible dotar de mitjans i recursos els qui han d'abordar-lo en primera instància, és a dir, els territoris que es troben desbordats per l'arribada massiva de persones provinents de tercers països. Un problema real que afecta especialment territoris fronterers, com Catalunya, València, Múrcia, Andalusia o Canàries, entre d'altres.

És evident que el que ha fumut aquí no és l'assumpte competencial. Sobretot perquè s'ha obviat en gairebé totes parts el fet que qui governa actualment la Generalitat és el PSC i no Junts, per la qual cosa qui desenvoluparà tot això a la pràctica serà el govern de Salvador Illa, company de Sánchez (i d'Emiliano també).

És evident també que al PP la immigració el preocupa. I a Vox el preocupa més. Però el que els grinyola és que els terribles independentistes puguin estar fent negociacions. Unes negociacions que des de PP i Vox es consideren una cosa semblant a soscavar la sobirania nacional, trencar Espanya i coses per l'estil. Jo em pregunto si no és molt més preocupant tenir territoris desbordats d'immigració irregular, amb una administració col·lapsada i amb una falta evident de recursos que permeti resoldre aquest creixent problema de manera eficaç, eficient i justa (repeteixo).

Tots volem que es respectin les persones. I per a això és imprescindible poder assegurar que qui ve a guanyar-se la vida, a tenir oportunitats millors que al seu lloc d'origen, tingui una sèrie de garanties. De la mateixa manera, qui ve per altres raons, que no són precisament bones ni positives, haurà de ser detectat de manera immediata i garantir la seguretat de tots. Això no significa criminalitzar tots els que arriben, com tampoc no s'hauria de caure en l'absurd d'obviar les màfies, la delinqüència i la perillositat que suposa no establir controls rigorosos.

Ser una administració àgil, que respongui de manera immediata i que faciliti el màxim el desenvolupament de respostes a tots els territoris hauria de ser una cosa per la qual tots hauríem de lluitar. Sobretot en una Administració cada vegada més lenta, més burocratitzada, que sembla no tenir final a l'hora de gastar diners, però que respon amb molt poques garanties a la ciutadania. Particularment, prefereixo que es tanquin aquesta mena de pactes, ja sigui amb Catalunya, amb les Canàries o amb Galícia, a deixar que els processos s'eternitzin, amb les conseqüències tan negatives que per a tothom això suposa.

El problema que jo observo és que tenim una classe política que té pànic als acords, al reconeixement de l'altre. Perquè, precisament, la diferència, la batussa, és el que sustenta la seva manera de pescar vots i mantenir-se a la butaca. Tanmateix, de vegades els arguments són pobres, incoherents i sense sentit. I oposar-se a la delegació de competències per a casos com aquest, segons la meva opinió, és absurd i negatiu per al benefici del conjunt de l'Estat.