Conec dos casos d’aparicions i altres fenòmens de la Verge a prop de casa. Una no me la crec. L’altra, sí. El primer cas és públic. El va assegurar als diaris locals un antic rector de la parròquia de Mura. Deia, i ensenyava, que la imatge de la Mare de Déu de Medjugorje (Bòsnia) que hi havia a l’església de Sant Martí plorava sang.
Ara s’ha fet cèlebre el cas de Trevignano Romano, on hi havia una vident que deia que parlava amb una Verge que també plorava sang, però, atenció, aquesta multiplicava… pizzes! No és broma. Bé, en concret, pizzes i nyoquis! La vident podia haver muntat un restaurant, però potser perquè la multiplicació de pizzes i nyoquis no era del tot veritat, va optar per cobrar donacions a fidels que volien que els expliqués les seves visions. El bisbe de Civita Castellana, als afores de Roma, va haver d’intervenir i tallar de soca-rel l’estafa. És un cas que recorda el de Lipa, a les Filipines, on una monja deia que se li havia aparegut la Verge amb pètals de rosa caiguts del cel. La priora del convent va admetre després que va manipular la pluja de pètals, que algú devia tirar des d’un terrat, i que va obligar les altres germanes a mentir.
Com que les xarxes socials fan més fàcil difondre les suposades aparicions, el Vaticà ha decidit actualitzar les normes per decidir les aparicions marianes i altres fenòmens
El de les aparicions i altres fenòmens és un tema delicat, perquè ja se sap que generen vocacions i pelegrinatges, que no deixa de ser un bon negoci per mantenir l’empresa més antiga del món, com a Fàtima o a Lourdes. Però com que les xarxes socials fan més fàcil difondre totes aquestes suposades aparicions, el Vaticà ha decidit actualitzar les normes, que de fet només tenen 45 anys, per decidir les aparicions marianes i altres fenòmens. I ha dictaminat que l'última paraula la tindrà la Santa Seu. El papa Francesc, molt unit a la figura de la Verge i molt sensible a les devocions populars, s’ha afartat d’estafadors marians. De manera que ara decidiran els bisbes locals, però si la cosa surt de mare, hi intervindrà el Vaticà. I, a més, al màxim que podrà arribar la Santa Seu és a una “no-objecció”. Però mai haurà d’assegurar l’autenticitat dels fenòmens sobrenaturals.
Per cert, les suposades aparicions originals de Medjugorje van començar el juny del 1981 i Benet XVI va encarregar estudiar-les. El resultat és que són dubtoses i el Vaticà no les ha aprovat, tot i que encara no hi impedeix la peregrinació. Així que si no són del tot creïbles les originals, imagineu les de Mura.
Ah, em faltava la segona notícia que tinc d’una aparició de la Verge a prop de casa. Aquesta l’explicava el Delfí Querol, un forner ja jubilat i home de futbol. El Delfí explicava que una nit, mentre treballava a l’obrador, se li va aparèixer la Verge. Clar, era molt adient que multipliqués els pans, les ensaïmades i els croissants. Però no. Un dia li vaig preguntar al Delfí: “I què et va dir la Verge?”. I l’amic Querol em va contestar: “Delfí, ves-te’n a dormir”. De manera que una aparició tan sensata no pot comptar ni amb la meva objecció ni amb la del Vaticà.