Des de dimarts a la tarda estem assistint a un mercat de la misèria moral sense final i a un concepte pintoresc de què és la democràcia. I el pitjor és que 1/ no passa res i 2/ cada dia que passa, ens enfonsem més en l’excreció.

En tres dies hem vist (i, sobretot, hem escoltat) un ministre de l’Interior conspirant per fer fora un líder d’un partit polític, intentant fer-nos creure que el gran tema era saber qui l’havia gravat. Seria com si un atracador detingut després de robar en un establiment diu al judici: escolti, a qui han d’investigar és a la iaia que hi havia a la porta de la botiga i que va trucar a la policia.

En tres dies hem escoltat el soroll d’un ministre de l’Interior remenant un immens gibrell de femta buscant-li corrupció a Esquerra i a CDC i només hi trobava rumors, tafaneries i suposicions.

En tres dies hem comprovat com un ministre de l’Interior s’exclama perquè l’han gravat al seu despatx i ens diu als ciutadans: “escoltin, que m’han gravat!”. A veure, bon home: era el seu despatx, si o no? Sí, oi? Doncs a nosaltres què coi ens explica. 

En tres dies hem escoltat un ministre de l’Interior dient-li al cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya que “esto la fiscalia te lo afina. Hacemos una gestión”.

En tres dies hem escoltat un individu reunit amb el ministre de l’Interior fent-se el fatxenda dient que han enfonsat la sanitat pública i, convertint-se en advocat defensor d’un substitut que diu que li ha trobat a Artur Mas, li adjudica a l’expresident una filla secreta i després diu que ho ha sentit a dir. On? A la barra d’un local amb neons?

En tres dies hem hagut de suportar un milhomes amenaçant els grups polítics al Parlament. I, quan li diuen que digui el que hagi de dir, va i s’escapa per la claveguera. Lleig! 

En tres dies hem comprovat com un personatge s’atreveix a dir que sense ell no es podrà combatre la corrupció mai més en aquest país... Però, qui s’ha pensat que és?

En tres dies hem assistit al moment que el cap de l’Oficina Antifrau explicava a un ministre de l’Interior les seves conspiracions amb directius de grans empreses per acabar amb l’independentisme. Però, a veure una cosa, la paraula: antifrau està formada per “anti” i per “frau” i vol dir que combat el frau. ¿En quin lloc de la paraula i en quin article de les atribucions de l’Oficina Antifrau hi diu que la seva feina és: “por mi cuenta he ido moviendo hilos, siempre he ido proponiendo ideas y cuando he ido hablando con empresarios… yo te lo voy a resumir mucho. Hemos hablado con Isidre Fainé, desayunamos todos los meses y comentamos cosas; con José Luis Bonet (president de Freixenet) que incluso viene a las comidas que yo organizo en Santander en verano; con Julio Fernández, de la asociación de empresarios gallegos de Catalunya; con José Manuel Lara y vas hablando con empresarios fuertes y dicen: “Esto lo tienes que hablar, esta es una salida”.

En tres dies hem escoltat com el senyor antifrau explicava que li passava a regidors del PP a l’Ajuntament de BCN informació en la qual estava treballant, cosa que vulnera la Llei de Protecció de Dades i la mateixa llei de l’Oficina Antifrau.

En tres dies hem escoltat el senyor antifrau confessant al ministre que no té “ninguna prueba, ninguna, ninguna” contra el llavors alcalde de BCN, Xavier Trias, però que “probablement” està implicat en un tema de blanqueig de capitals. Un tema que 11 dies després va publicar el diari El Mundo.

En tres dies hem escoltat el senyor antifrau dient al Parlament: "Soy un hombre digno, recto, honrado y serio. Eso me hace noble". Efectivament, és tot això i dos ous durs.

En tres dies, hem vist la policia judicial entrant a la seu del diari publico.es, intentant endur-se les gravacions SENSE CAP MANAMENT JUDICIAL! Sense que cap jutge investigui el tema. Com qui envia la canalla a comprar el pa.

En tres dies hem vist com, ningú ha dimitit, ni ha demanat perdó. Ni res de res.

Tot això en tres dies. Els mateixos tres dies en què hem vist com la Gran Bretanya soluciona els seus problemes convocant un referèndum del qual accepten el resultat, a pesar d’haver guanyat una de les opcions només pel 52% dels vots.

Tres dies en què hem vist el primer ministre britànic anunciant que plega perquè ha perdut el referèndum que va convocar per acabar amb un debat que amenaçava d'enquistar-se.

Tres dies en què Pedro Sánchez analitza el resultat del Brèxit dient que: "esto es lo que ocurre con las consultas que vienen a trasladar a la ciudadanía los problemas que deben ser resueltos por los políticos" o que "grans homes d’Estat", com Ignasi Guardans, afirmen: “Y es un dia para repetirlo alto y claro en España: el futuro de un país no se debe jugar en un referéndum. No. Nunca. Nunca. Nunca”.

En definitiva, tres dies en què Espanya no ha parat de mostrar al món quin és el seu concepte de democràcia. Molt diferent de com ho tenen entès al Regne Unit, cosa per la qual es permeten donar-los lliçons.