Encara ara estic perplexa, no per la reacció de Podemos al possible acord de descentralització de la regularització de la població immigrant, sinó pel tipus d’argumentacions que s’han esgrimit per justificar la seva oposició al traspàs de competències a Catalunya. Totes les justificacions són esperpèntiques i sense cap mena de solidesa argumental mínimament raonable; tant que criden especialment l’atenció.

Segons Pablo Fernández, un dels portaveus de la formació, el pacte que proposen PSOE i Junts “no descentralitza competències, descentralitza el racisme”; que dit així no vol dir res, amb relació al racisme, però que, en tot cas per a la formació morada, implica que el racisme és pitjor. Al fil del pensament el primer que s’extreu de l’afirmació és que el racisme català és més racista que l’espanyol, és pitjor que l’espanyol, i que el fet de descentralitzar fa que el racisme augmenti. És a dir empitjora en intensitat, qualitat i quantitat. No em molestaré ni en rebatre la tesi esgrimida.

Aquesta, però, no és l’única qüestió; també és un problema que Junts faci la negociació. Com si el pacte suposés que seran, d'ara endavant, els partits que s’ocuparan de les competències en immigració i no pas els governs; tant l’espanyol com el català. No s’acaben aquí el sense sentits i, per tant, podem arribar fins al paroxisme més absolut per justificar sense una raó de pes, també de pes polític, l’oposició a l'acord.

La desbarrada és el resultat de dues qüestions no confessables: són i sempre seran un partit polític més que vetlla per la unitat d’Espanya, i els cal treure pit en algun aspecte del seu ideari que no hagin dinamitat

Sembla que hagin perdut el senderi per l’absurditat de les explicacions i per la concatenació de bajanades, però no és pas el cas. La desbarrada és el resultat de dues qüestions no confessables, a no ser en la més absoluta intimitat.

La primera, amagar que senzillament són i sempre seran, per molt que juguin a l’ambigüitat, un partit polític més que vetlla per la unitat d’Espanya en els mateixos termes en què ho fa Vox; però sense la possibilitat de fer servir, si més no en públic, els mateixos arguments.

La segona, que passen per un molt mal moment polític i els cal treure pit en algun aspecte del seu ideari que no hagin dinamitat per la seva pròpia actuació. A Podemos no li ha anat gens bé aquest 8 de març després de tots els casos que s’han denunciat de violència masclista per part de membres destacats de la formació; d’alguna manera han de tornar a engrescar el carrer per no perdre més vots. I quin és el recurs més fàcil que tenen al seu abast sempre tots i cada un dels partits polítics espanyols? Acusar d’alguna cosa lletja Catalunya, els catalans i catalanes; si no directament, a través de la desqualificació dels partits independentistes i les seves aspiracions d’autogovern. I, en aquest sentit, Junts és la diana perfecta; per moltes raons, però també perquè ja és l’única que queda.