Potser seria millor per començar aquest article positivar la situació, per tant, potser millor començar per referir-se a què vol dir honestedat. Segons el Diccionari General de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, honestedat vol dir tenir la qualitat d’honest. I honest és aquell que es conforma al que exigeixen el pudor i la decència; o aquell o allò que no s’oposa als bons costums; o aquell o allò que és raonable i moderat.
Per tant, se’n podria extreure que l’honestedat és un valor humà que consisteix a comportar-se amb coherència i sinceritat amb si mateix i seguint valors de veritat i justícia. L’honestedat ve a ser el respecte a la veritat en relació amb els fets i les persones, el no sentir-se superior als altres, i la pràctica de la seguretat i de la tranquil·litat personals d’acord amb els valors assumits.
De vegades, però, ens pot arribar a passar que no siguem conscients del grau d’honestedat o de deshonestedat dels nostres propis actes, perquè l’autoengany ens pot fer perdre o canviar la perspectiva respecte a la nostra pròpia probitat, per tal de manllevar-nos cap sentiment de culpabilitat respecte de fets o pensaments deshonestos que volem emmascarar o negar.
Al llarg de la vida, acabes topant, coneixent, admirant, obviant o allunyant molta gent, que o bé se’ns ha acostat o bé nosaltres ens hem acostat a ells. Amb el pas del temps, vas fent la tria d’aquella gent amb la qual et sents a gust, perquè consideres que són honestos i t’ho han demostrat tothora i en tota circumstància.
És clar que també vas classificant aquells que consideres que han estat deshonestos, perquè diuen una cosa i en fan una altra; perquè durant llargues temporades ha semblat que juguen a l’equip d’una lliga i, al final, quan els ha escaigut, han aparegut com a jugadors d’un altre equip, amb un altre sistema de valors i de joc; o perquè se t’han apropat per obtenir-ne un rèdit i, un cop obtingut, han canviat de finestreta i han anat a cobrar els interessos a una altra taquilla.
Tothom té dret a canviar de posicionament, però el que accepto més difícilment són els canvis sobtats, radicals i contraris a tot allò que hom havia estat i predicat
De casos tothom en té, i jo també. Gent que durant anys se t’ha volgut fer propera; amb qui has compartit confidències i anàlisis; que ha proclamat que jugàvem a la mateixa lliga i en el mateix equip; que s’ha aprofitat professionalment de determinats contactes afins per a créixer en el corresponent àmbit de feina; que ha sigut quota d’un determinat espai (ideològic i d’acció política) i que, en un moment determinat, ha fet un número a la Hausson, i ha marcat de manera sobtada distàncies (ideològiques i personals); que ha renegat de tot contacte i relació anteriors; que ha passat a ser quota d’un altre espai; que ha, fins i tot, canviat de feina i destí; o que aplaudeix ara de manera sincopada i acrítica actituds i aptituds que abans havia criticat.
Òbviament, tothom té dret a canviar de posicionament, ideològic i de qualsevol altre tipus, en funció de l’evolució del pensament propi o de canvis en l’entorn que puguin ser condicionants. El que accepto més difícilment són els canvis sobtats, radicals i contraris a tot allò que hom havia estat i predicat. D’altra banda, és ben conegut que no hi ha posicionaments més radicals que els dels conversos, perquè s’han de fer perdonar allò que havien dit o fet contra el seu nou camp i, per tant, tenen una tendència factual a la sobreactuació, que es revela extrema quan es tracta de zones de contacte amb antics companys de feines i fatigues.
Aquests individus em proporcionen una infinita mandra, perquè tinc la sensació que no poden estar bé en la seva pròpia pell, i perquè més val apartar-se del seu camí, que només destil·la fel i agror.
La deshonestedat es dona en política, i cadascú pot enumerar el cas que estimi adient, però no només. En molts altres sectors hi ha individus que no coneixen ni el pudor ni la decència, ni en la seva vida professional ni en la personal; i individus que fa temps que han oblidat els conceptes de raó i de moderació.
Però aquest article vol alertar especialment respecte d’aquells individus que en l’àmbit polític s’han mogut i es mouen des de o cap a la deshonestedat intel·lectual. Dels que han bescanviat a la llum del dia uns posicionaments per pura vanitat; que han canviat raó per hooliganisme; que han canviat moderació per udols; que han canviat decència per ves a saber quines promeses; o que han confós pudor amb exhibició de noves parelles de ball.
Tothom pot caure del cavall de camí cap a Damasc, però en els canvis que acabo d’esmentar no crec que hi hagi intervenció divina, sinó, ben al contrari, elements prosaics que només la vanitat i elements psicològics dubtosos poden ajudar a comprendre. Prefereixo no caure del cavall, em podria donar un cop al cap i assemblar-me als deshonestos intel·lectuals, als aplaudidors interessats.