Mentre uns parlen de desjudicialització de la política, d'altres, els que estem en l'àmbit de la defensa de molts represaliats, tenim la clara sensació de no estar davant de tal situació, sinó tot el contrari; veiem dia a dia com els procediments continuen i d'uns es va saltant a d'altres i les acusacions, per més que s'acrediti que són infundades, continuen de forma irremeiable empenyent a molts al banc dels acusats pel sol fet de ser independentistes, de donar-los suport o, fins i tot, de defensar-los.

Segurament tal sensació de continuïtat prové de veure com, cada dia, ens notifiquen resolucions d'uns i altres procediments i cap apunta en la direcció correcta, cap va encaminat cap al sobreseïment o arxivament dels esmentats procediments, i per això em costa veure les bondats d'un procés –el de desjudicialització– que més aviat sembla confondre desitjos amb realitat o propòsits amb realitat... fins i tot relats amb realitat.

No, la política no està sent desjudicialitzada i això és així no només perquè les dades ens ho estiguin indicant sinó que perquè no s'ha fet cap pas efectiu en l'esmentada direcció i, en molts casos, tinc la clara sensació que ni tan sols es coneixen quins haurien de ser els passos que permetin avançar en la desjudicialització de la política que, en definitiva, és la mateixa negació de la política.

És impossible parlar de desjudicialització de l'activitat política quan existeixen més de 4.000 de represaliats, molts dels quals ens veurem, més aviat que tard, enfrontats a importants peticions de penes de presó o inhabilitació i asseguts en uns bancs dels acusats que res bo auguren.

La judicialització de la política és un fenomen en el qual sempre surten triomfants els enemics de la democràcia, el feixisme i la dreta més recalcitrant que des d'una talaia immoral pretenen justificar tot en nom d'una visió caduca i antidemocràtica que continua volent veure la realitat en blanc i negre.

Però és que, a més, és inviable parlar d'aquesta desjudicialització quan existeixen procediments penals que porten anys secrets i dels quals poc o gens se sap més enllà que investiguen com a greus delictes actuacions que no passen de ser l'exercici legítim de drets civils i polítics; un bon exemple d'això és la causa per Tsunami democràtic que s'investiga com si es tractés d'un cas de terrorisme quan tot el succeït no es correspon més que amb l'exercici del dret de manifestació, una colossal manifestació, però que no passa d'això. Anys de secret i malbaratament de fons públics.

Passa igual amb la causa de la denominada "Operació Volhov" que, com bé ha dit l'Audiència Provincial de Barcelona, s'ha transformat en un autèntic "Sudoku processal" que no condueix a res, excepte al continu enfangament de respectables ciutadans, producte d'una obstinació de marcada adscripció ideològica. Anys de secrets i malbaratament de fons públics.

Exemples podria citar-ne molts, fins i tot aquells que m'afecten directament, però no es tracta de casos aïllats, sinó del maremàgnum d'investigacions penals, també sancions administratives, amb què s'ha envoltat l'independentisme, el seu entorn i la seva defensa com a nova forma de repressió que, almenys aparentment, deixa menys empremtes que una pallissa pública dels "rebels", o "sediciosos", o "molestos"… en el fons, dels enemics.

Desjudicialitzar la política no és tasca fàcil, però és viable si això és realment el que es pretén; tanmateix, un propòsit de tals característiques —amb més de 4.000 de represaliats— requereix alguna cosa més que bones paraules i això és, justament, el que no s'ha vist fins ara.

De fet, fins ara, no se'ns ha explicat mai com es pretén abordar un fenomen tan pervers com el de la judicialització de la política, molt menys com es pretén desmuntar tal problema i reconduir els fets, que al final són els autèntics protagonistes de tot procés, cap a una via democràtica o cap a la interpretació democràtica del dret que se'ls aplicarà o a la llum del qual seran interpretats aquests fets.

A partir de tals explicacions, potser ens resultaria més senzill saber si els propòsits de desjudicialitzar la política són reals i si les vies pensades per fer-ho tenen aparences de tirar endavant o no —és a dir, viabilitat més enllà del relat—; el problema, com dic, és que, fins ara, tot són bones paraules o relats cada vegada més insostenibles.

Resulta difícil pensar que en un Estat en el qual una part del govern dels jutges es declara en oberta rebel·lia —amb una actitud de menyspreu constitucional incompatible amb la funció que tenen encomanada i la legitimitat democràtica del qual va caducar fa anys— es pugui fer res seriós, o almenys res que sembli seriós, en matèria de desjudicialització de la política si ni tan sols s'és capaç de tallar el problema de soca-rel i que, com a mínim, passaria per una urgent reforma que privés de qualsevol funció —també del sou— els caducats i caducs rebels.

La política no s'està desjudicialitzant, simplement ens volen fer creure que és així per anestesiar-nos, una vegada més, i impedir que exigim allò que ens pertany: els nostres drets i llibertats.

Però, és més, el problema no només no es resol amb solucionar allò del Govern dels Jutges; el problema és molt més profund i requereix, també, una anàlisi autocrítica per part dels qui estan cridats a donar resposta al mateix... és un problema, de fet, tan profund, que bé es pot qualificar de sistèmic, almenys respecte d'un grup determinat de persones: aquells als quals se'ns considera enemics dels qui sempre han manat i manen a Espanya.

Si no s'assumeix com a error el succeït en aquests anys, resulta molt difícil, fins i tot increïble, pensar que es donarà la resposta necessària i es comptarà amb la voluntat real de solucionar una cosa que sempre he qualificat d'error històric: la judicialització de la política és un fenomen en el qual sempre surten triomfants els enemics de la democràcia, el feixisme i la dreta més recalcitrant que des d'una talaia immoral pretenen justificar tot en nom d'una visió caduca i antidemocràtica que continua volent veure la realitat en blanc i negre.

No, segons la meva opinió i en vista de les dades, de la realitat i de l'acompliment diari de la meva professió, estic convençut que la política no s'està desjudicialitzant, simplement ens volen fer creure que és així per anestesiar-nos, una vegada més, i impedir que exigim allò que ens pertany: els nostres drets i llibertats.

La realitat, per molt que vulguem negar-la o la intentem manipular des de diverses columnes, és la que és i, pel que fa a la desjudicialització de la política, sincerament, crec que ni hi és ni se l'espera.