Carlos Mazón és ja Pablo Casado en diferit. Per la gestió de la DANA i la sentència del PP "Si això no és una emergència nacional, què ho és? Si (el PSOE) es decideix, té el nostre suport". Feijóo ha demanat de treure-li les competències al president valencià, malgrat la paradoxa d'allargar la mà a Pedro Sánchez per desautoritzar un dels seus. L'estat d'alarma està descartat. L'executiu ha assumit el gruix del pla de reconstrucció i la subordinació de set ministeris encastats en el Govern. Mazón ja ha amarrat les competències. La coordinació actual ja és irrellevant per salvar-lo. Perquè en el temps que va del dimarts 29 d'octubre al dissabte 2 de novembre, Mazón ja havia desaprofitat pràcticament totes les seves competències.
Va col·lapsar en la doble logística de la catàstrofe. Les alarmes, els protocols i l'auxili. En la recuperació dels cossos i desapareguts i en l'emergència humanitària. Per Mazón, la culpa de no avisar a temps els ciutadans és de la Confederació Hidrogràfica; la falta d'efectius és de l'UME, i el llistat de desapareguts sense publicar, culpa de la Guàrdia Civil. De l'operatiu que ell encapçalava, cap fracàs no és seu.
Mazón contra Mazón, les seves declaracions i reconstrucció del relat són contradictòries. Va enviar una primera alerta gràcies a la informació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Va ser al migdia de dimarts 29 per alertar del perill d'acostar-se a barrancs i a la riba dels rius. Una alerta que es "desactiva tres vegades" per la crescuda de l'aigua, diu. L'excusa, com a escut, no aguanta. Les confederacions són òrgans informatius. No alerten, ho fan els serveis de la Generalitat Valenciana interpretant la informació que van actualitzant. I la Confederació va informar des del migdia de la pujada de les lleres. Hi va haver una roda de premsa de Mazón en la qual va treure importància a l'alerta, malgrat haver rebut uns quants emails. Segons la informació que continua penjada al web de la Confederació, va tenir informació de sobra i la va malinterpretar.
A la catàstrofe natural més gran de la història recent, és descoratjador que el màxim responsable del govern valencià per defensar-se de les mentides en deixi anar unes altres
Diu que va activar l'UME a les 15:21, però no va llançar l'alerta fins a les 20:12 de la tarda perquè, segons Mazón, no hi havia emergència. I davant una gestió nefasta als ulls de tot el país, s'aferra a un email d'alarma de les 18:43 hores. Què va passar en l'hora i mitja posterior? Llavors, per què l'SMS als ciutadans es va enviar a les 20:12?
No fallen els estats, com ha clamat la ultradreta, sinó els seus dirigents. El primer responsable en aquest abandó ha estat el màxim representant del govern valencià. Cal una reflexió profunda per revisar què ha passat. Revisar tota la cadena de decisions polítiques per determinar per què van fallar els protocols. Per què la cadena d'emails o les alertes informatives no van ser suficients per a Mazón i sí perquè batlles o institucions locals reaccionessin. La batllessa de Torrent, vicesecretària del PP valencià, Amparo Folgado, va publicar un reial decret aquell migdia per enviar la gent a casa. Va saber llegir els senyals, va actuar i va salvar vides. La Diputació, també del PP, va llegir els senyals; la Universitat de València també. Carlos Mazón no, encara que culpi el govern espanyol. De les grans catàstrofes n'hauríem de sortir amb alguna lliçó apresa. Llançar pilotes fora no està ajudant Mazón a ser creïble, a expiar culpes ni a prevenir millor per a la pròxima DANA o les següents catàstrofes naturals.
A la catàstrofe natural més gran de la història recent, és descoratjador que el màxim responsable del govern valencià per defensar-se de les mentides en deixi anar unes altres. O es posi de perfil davant qualsevol responsabilitat. La confrontació política provoca la desconfiança del sistema. A València aquesta desafecció neix d'una gestió que a Mazón li va venir gran. Per la manca de capacitat i de quadres; de coordinar els efectius sobre el terreny, de fer-se càrrec del dolor de tantes víctimes, per desmantellar els serveis de l'anterior executiu i no sol·licitar suport del govern espanyol per pur càlcul polític. La llista és llarga. I capítol a part mereix com havia d'haver reaccionat l'executiu davant la paràlisi valenciana. Ara, mentre Félix Bolaños parla de cooperació i governança, Feijóo deixa anar llast. Però la gran reflexió i revisió de fons queda pendent.