El 2021, al principi de la primera coalició del govern espanyol, va sorgir el debat sobre si els cossos policials tenien biaix ideològic. La pregunta és controvertida de partida, perquè la ideologia expressa dels agents és il·legal per la neutralitat que exigeix la llei. La polèmica va coincidir amb tres escenaris. Les càrregues policials contra treballadors a Cadis introduint una tanqueta militar en barris obrers; les pilotes de goma en una vaga del metall (prohibides en bona part de la UE) i una manifestació policial en contra de l'Executiu per la llei mordassa. Va ser llavors quan va cristal·litzar un corrent radicalitzat dins de la policia espanyola que va alarmar dins i fora del cos. Des d'aleshores, no ha desaparegut i torna a sortir per qui la va rebutjar en el seu moment, el SUP, sindicat històric que va néixer en els vuitanta per democratitzar la Policia i que ara decideix unir la seva estratègia a Desokupa. A imatge i semblança de Vox, el grup pseudoparamilitar, d'ultradreta, esperonat a l'ombra d'un buit legal i amb integrants amb antecedents penals, ni tan sols té llicència per formar agents.

Al seu dia, Interior es va posar de perfil i els "Rodea el Congreso" convocats per Jupol i Jusapol es van quedar sense resoldre. No hi va haver expedients, ni sancions. El ministre Fernando Grande-Marlaska va interpretar que la confrontació els alimentaria i els expedients caldejarien un corrent ultra que ja havia penetrat a les files policials. La sorpresa és que el SUP, un sindicat ortodox que havia evitat cedir a l'empenta populista ultra de les associacions nascudes al caliu de Vox, es destapi ara amb Desokupa. El més probable és que no puguin tancar l'acord de formació per a policies nacionals, però l'intent mostra símptomes de fons sobre com han cedit.

El SUP s'ha delatat elegint uns pseudodelinqüents per entrenar els seus agents en el pitjor moment

Primer, per l'elecció. Donar pallisses i actuar sense ordre judicial no és un bon aval per formar policies. Amb tot, el sindicat fins ara tradicional escull un grup de pinxos d'ultradreta amb antecedents per ensenyar a defensar-se (sic) als seus més de 30.000 afiliats. Segon, perquè avala el discurs. El fundador Dani Esteve demana deportacions massives (també és il·legal) i la intervenció de l'exèrcit, contra la qual cosa, paradoxalment, va néixer el SUP als vuitanta (per desmilitaritzar la policia).

No importa si l'acord policial amb Desokupa és formal, són uns descomptes o queda en una encaixada amb Club Desokupa (la segona marca del seu fundador). El SUP s'ha delatat elegint uns pseudodelinqüents per entrenar els seus agents en el pitjor moment. Perquè mentre s'agermana amb el braç dret i parapolicial que dona suport a Vox, calla davant de la trama Kitchen, el cas de corrupció policial més greu des dels GAL.

Està més que demostrat que la cúpula policial, on el SUP també tenia afiliats, va treballar a les ordres del secretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez, en persecucions fora de la llei i investigacions prospectives a enemics polítics. També ho va fer motu proprio. Van començar per investigar il·legalment amb recursos públics el tresorer del PP, Luis Bárcenas, per esborrar les empremtes del finançament il·legal i van continuar amb la maquinària de la direcció general greixada i connectada amb la presidència del PP investigant fora de la llei i falsificant proves contra Podemos i independentistes. Hi ha desenes de casos i el jutge Santiago Pedraz acaba de rebre un llistat amb mig centenar de diputats morats espiats. El PP ha sortit impune d'una trama activa durant pràcticament tot el mandat de Mariano Rajoy. Però la policia espanyola també. El SUP, lluny de denunciar-ho almenys amb un comunicat, o personar-se en alguna de les causes que s'han obert, fa una encaixada a una empresa que podria estar il·legalitzada per les seves pràctiques.

Seria impensable que Interior, amb Pedro Sánchez al capdavant, investigués il·legalment Alberto Núñez Feijóo, el seu entorn i els seus pactes amb Vox i no hauria caigut el govern i els policies còmplices d'aquests operatius. És la balança viciada que els sindicats policials havien de corregir i no ho han fet. Fonamentalment el SUP, pel seu arrelament amb la Transició democràtica, avui fet miques per un tomb innecessari. Com li passa al PP, la seva competència per la banda ultra no es compensa sent més ultra. El "sense complexos" de les associacions policials per manifestar-se contra el Govern, posicionar-se sobre lleis que no els corresponen —l'amnistia és la més recent— o elegir uns bandarres ultres com a model a seguir, donen resposta a aquesta pregunta incòmoda del 2021. El biaix d'alguns deixa en molt mal lloc uns funcionaris pagats per tots. Per això el perfil baix d'Interior és insostenible.