Aquesta setmana s'han complert deu anys des d'aquell hivern marcat per l'anomenada "Revolució del Maidan". No era gaire difícil sospitar que, d'aquells esdeveniments, poguéssim trobar avui Ucraïna sumida en un conflicte armat. Perquè precisament aquesta podria ser la intenció que va encendre la metxa en aquelles revoltes que, mesos després del seu inici, van acabar en una escabetxina.
El suposat desencadenant de les protestes va ser l'incompliment per part del president d'aquell moment, Yanukóvich, de la promesa de firmar un Acord d'Associació amb la Unió Europea. El president, acusat després d'haver reprimit les protestes amb una contundència policial desmesurada, ha passat a la història com a "prorús".
El que va passar fa deu anys a la plaça de la Independència de Kíev encara necessita ser explicat. I, malgrat que acaba de dictar-se sentència en un tribunal ucraïnès respecte de l'autoria de les matances, el silenci i les versions maquillades continuen apareixent en la premsa occidental.
La majoria dels mitjans de comunicació occidentals es van recrear amb la matança que va segar les vides de més de cent persones, entre elles manifestants i agents de policia, però, segons apunta l'investigador Asier Blas, "sense ànim de saber realment què va passar".
L'expert apunta que abordar el que va passar al Maidan "genera molts problemes, ja que es va construir tot un relat idealitzat per justificar un cop d'estat i forçar un viratge atlantista a Ucraïna." Un missatge que, segons Blas, "es repeteix a la mínima que hi ha ocasió per justificar el que, sens dubte, va ser un dels principals desencadenants del que ens porta fins a la invasió russa a Ucraïna i l'actual guerra en curs".
El que va passar a la plaça Maidan fa deu anys, necessita ser explicat per comprendre la dimensió de l'actual conflicte, i així poder-lo resoldre i evitar que pugui tornar a passar
És pràcticament impossible trobar un mitjà de comunicació que hagi abordat la sentència publicada el mes d'octubre passat pels tribunals ucraïnesos, que en el seu veredicte confirmen que molts dels manifestants no van ser massacrats per les forces de l'ordre, sinó per franctiradors situats en llocs que estaven controlats pels opositors. No van existir franctiradors russos, com també es va arribar a afirmar en el seu moment, i el president no va tenir cap implicació en els terribles fets esdevinguts. Ho diu una sentència, que es fonamenta en informes pericials i proves analitzades durant el judici.
Està passant desapercebut el fet que s'hagi considerat provat que el 20 de febrer de 2014 uns franctiradors disparessin contra manifestants i policies, produint desenes de víctimes mortals i ferits.
Tampoc recorda ningú la conversa entre Catherine Ashton i el ministre d'Exteriors d'Estònia, que, després de visitar Kíev, va afirmar que tot apuntava que els franctiradors eren organitzats per l'oposició al govern, i ningú no s'ha preguntat per què el nou govern instal·lat després del cop d'estat mai va voler investigar el succeït.
Com recull Blas, exmilitars georgians declaraven en documentals de televisió nord-americans, italians i israelians i en mitjans de comunicació macedonis i russos que ells havien participat en la matança i que havien estat contractats per fer-ho sota la direcció d'un exmilitar nord-americà. Fos o no cert el que van declarar, finalment, el judici sobre la matança va admetre els seus testimonis com a evidències a finals de 2021.
Tota la informació disponible, recollida durant anys pel politòleg, Dr. Ivan Katchanovski, és la que ha estat presentada al judici i considerada com a prova vàlida pel tribunal. El resultat de la investigació ha estat confirmat per la sentència, i apunta que els policies assassinats i ferits, com la gran majoria dels manifestants (tant morts com ferits), van ser atacats per franctiradors en edificis i àrees controlades per activistes del Maidan. Una investigació les revelacions de la qual tenen un gran impacte, ja que ens permeten conèixer millor l'origen de l'actual conflicte. Aquesta setmana, amb motiu de la sentència i l'aniversari del Maidan, hem entrevistat l'investigador (es pot veure aquí https://beatalegon.tv/video/especial-maidan-grupo-de-control-entrevista-a-ivan-katchanovski/).
La guerra d'Ucraïna ens ha afectat de manera directa, ja que ha suposat un canvi en les relacions geopolítiques i estratègiques d'Europa, però especialment d'Espanya. La relació amb Rússia i la Xina s'ha vist debilitada i ara mateix és necessari posar fi a un conflicte i resoldre les tensions generades, així com els grans problemes que per a les economies i la societat ha suposat estar en un o un altre bàndol.
Obert el front d'Israel, la comunitat internacional ha de ressituar-se, abordar els problemes, i reconèixer el seu paper en ells. No només com a actors que facilitin la resolució dels conflictes, sinó, sobretot, com a responsables d'iniciar-los. I en el cas d'Ucraïna, el que va passar a la plaça Maidan fa deu anys, necessita ser explicat per comprendre la dimensió de l'actual conflicte, i així, també, poder-lo resoldre i evitar que pugui tornar a passar.