1.- Pedro Sánchez és molt millor candidat que Núñez Feijoó i Espanya també té por de les sumes amb VOX. La bona notícia: hi ha vida intel·ligent a Espanya. La dolenta: com que és intel·ligent, sap aparèixer com a centrada i demòcrata, encara que no ho sigui gaire. Aquests resultats reforcen la idea d’una “Espanya reformable” que, oh, sorpresa, no s’acaba de reformar mai.

2.- El PSOE farà una oferta a l’independentisme consistent en una reforma constitucional que pugui permetre albirar alguna flaire de plurinacionalitat. Junts no hauria de facilitar res de res, per sota d’un referèndum d’autodeterminació. A més, tot l’independentisme ve condicionat d’un preavís abstencionista que, si bé al final no ha estat tan fort (a Madrid l’abstenció només ha estat un 3% més baixa que a Catalunya), com a símptoma de cansament de l’electorat és prou obligat d’atendre. No: no hi haurà pactes per sota de cessions molt contundents. La “bèstia” que s’ha despertat fa uns mesos es farà notar mooolt a poc a poc, i al seu ritme.

3.- Com que això serà així, PP explorarà la possibilitat d’una gran coalició, però Pedro Sánchez no ho voldrà: li agrada massa guanyar, i li agrada massa sentir-se d’esquerres. Per tant, probablement anem a repetició electoral, ja sigui perquè la gran coalició no és possible o perquè Junts no juga a investir res. Abstenir-se el PSOE per investir Feijoó? Tampoc no ho crec. No sense una repetició prèvia.

4.- VOX ha fet el paper d’espantall que al mateix temps centra el PP i crea un antagonista útil per al PSOE, i per a tota l’esquerra, i, pel que es veu, també per a part de l’independentisme. Prou per a oferir uns resultats presentables a Europa: com l’abstencionisme, VOX ha estat un fantasma que ha servit per despertar algunes consciències, però no per a canviar res de substancial. Llàgrimes dins la pluja.

ERC ha patit una patacada tan considerable que molts demanaran convocatòria electoral anticipada

5.- ERC ha patit una patacada tan considerable que molts demanaran convocatòria electoral anticipada. No succeirà: no convoques quan vas perdent tan estrepitosament i no convoques quan, justament, els resultats fan que precisament et puguis permetre canviar de dalt a baix l’estratègia de “diàleg”. La legislatura catalana s’acabarà el 2024 o 2025.

6.- Junts no ha perdut tants votants, però davant dels desastrosos resultats del “diàleg” republicà n’hauria hagut d’arreplegar molts més. Damunt de Junts també hi ha un compte enrere per arribar a les eleccions catalanes (i a les europees) amb energies renovades. També amb recanvis de cares, si pot ser.

7.- Pot el PP oferir alguna cosa a l’independentisme? No si hi ha VOX pel mig, evidentment, però potser provaran de convèncer bascos i exconvergents amb propostes de reformes del finançament. Bonic per a fer crispetes, però suïcida i insuficient en tots els sentits.

8.- Espanya té una última ocasió d’oferir alguna sortida a la seva comunitat autònoma més rebel, però també de reformar-se ella de dalt a baix. Li passa això des de fa com a mínim deu anys, i si ara no ho fa, és per mandra i per l’apagada general de l’independentisme. Però és la gran assignatura pendent, i el rovellat règim del 78 ja no només perjudica els sediciosos. Espanya ha hagut de mantenir la seva unitat a hòsties. Aquesta és l’última cosa important que sabem, que saben arreu del món, d’Espanya.

9.- El prefix de Bèlgica és el +32, per a qui pugui interessar. En tot cas, qualsevol “solució feliç” no haurà de ser de caràcter individual sinó responent a les demandes d’autodeterminació de Catalunya.

10.- Deixo per al final el tema de l’abstenció: com deia, respectable i comprensible. Fins i tot alguna vegada seria bonic que els grans partits s’hi afegissin, de manera que es creés un veritable boicot massiu a aquest tipus d'eleccions. No ha estat així, però, malgrat tot, els abstencionistes mereixen (com els votants, ni més ni menys) tot el respecte. Tot. Hi ha gent que vol apropiar-se’n, sí: però voler i poder sempre han estat, per sort, coses molt diferents.