Deu moments mèdia de la setmana

1- Eleccions del 26J. Confirmat, les dones dels candidats són un format 

Les dones dels futbolistes, les dones dels candidats... Són el complement, però els busquen un protagonisme perquè les dones també són importants en el negoci ja que les seves aventures i desventures cobreixen un sector de consumidors que també suma. Però la realitat és la que és: les dones ni són futbolistes ni tampoc són candidates. I el seu paper mediàtic és ser "la dona de...". 

Posem un exemple. Al mig de la nit electoral, sempre va bé una peça sobre les senyores dels senyors que aspiraven a manar. I anem al titular de Chic, l'apartat "rosa" de Libertad Digital.

Vaja, crec que pot tenir diverses lectures... I més considerant les insinuacions que l'ideòleg d'aquest mitjà, Jiménez Losantos, ha fet sobre la sexualitat de Rajoy:

Per tant, Viri Fernández no és noticia en tant que ella sinó com a: 1/ gerro decoratiu que rep el petó del líder i 2/ suport per fer insinuacions sobre el seu marit. 

Les dones dels altres dos candidats principals, també són un complement. En el cas de la de Pedro Sánchez, a més, amb adjectiu inclòs.

Ara bé, què passa quan el candidat no té parella i va a votar acompanyat d'un altre candidat del seu partit?Doncs que llavors aquest candidat, pel fet d'acompanyar el líder, també mereix una crònica sobre la seva vestimenta. Perquè, com que parlem de decoració, la cosa s'aplica a tothom...

Apassionant!

2- Per què van haver-hi els resultats que van haver-hi?

Encara avui hi ha gent que es pregunta: "però, com pot ser? Com van poder ser aquests resultats?". Doncs miri, van ser perquè un cop sumats els vots emesos, van sortir. És així.

I, per què la gent va votar el que va votar? Doncs perquè el PP va fer una campanya adreçada als seus votants dient-los el necessari per obtenir el seu sufragi. I molts analistes de pa sucat amb oli que viuen al seu món virtual, no van ser capaços de detectar la realitat perquè no trepitgen el carrer i perquè només escolten els seus. I els seus, no són tots. 

Aquest cop, qui s'ho va ensumar, va ser un Paco Marhuenda que, en altres eleccions no va encertar tant perquè tenia unes enquestes irreals. Potser ara si que va tenir les bones, no com el 99,9% de la gent, que vam tenir morralla. 

Però tornem a la pregunta: per que? La resposta més genial i que més ens hauria de fer reflexionar és la d'una usuària de twitter que va piular l'anàlisi més genial i certa:

Per tant, lliçó pels que que es miren el món només a través de twitter: hi ha altres realitats. I potser són més reals que la seva. I mirar-se-les serveix per entendre qui ens envolta i per què actua com actua. 

3- Diumenge va haver-hi tupinada?

Seguim amb les preguntes del "per què?" i el "com pot ser?". I ara amb una de les respostes que ha tingut més èxit: els resultats han estat aquests perquè hi ha hagut tupinada i s'han manipulat les eleccions.

Hi ha hagut diversos vídeos on s'ha defensat aquesta teoria. En tots els casos, amb més insinuacions que proves. Per exemple, aquest: 

Anonymus també va llençar-se a la denuncia amb un vídeo on se'ns prometia molt però que, un cop vist, passes de l'expectativa inicial a comprovar com la cosa es va desfent com un bolado. Ei, no ho sé, potser és cosa meva i vostè ara se'l mira i descobreix les proves que s'anuncien... 

Bé, doncs ja tenim les denuncies que van provocar que, de seguida comencessin a aparèixer les teories contràries. En podria haver triat diverses, però em quedo amb 3.

Aquesta de l'enllaç que, a part d'oferir dades i arguments, recorda que les teories de la conspiració no són cap novetat... 

Aquesta altra, que rebat les cartes de denuncia que van aparèixer signades per presumptes apoderats que estaven als escrutinis dels col·legis electorals.

I, finalment, la versió d'Ignacio Escolar, un periodista poc sospitós de combregar amb el PP i que també desmuntava la teoria de la conspiració amb una peça que pot consultar i de la qual pot veure'n un parell d'arguments...

Sempre ens quedarem amb el dubte de si aquesta campanya de denuncia de tupinada va venir realment de l'entorn de Podemos, però el cert és que, a mooolt petita escala, la manera com certa esquerra ha rebut el resultats recorda l'Acebes més tronat de l'11-M. 

4- Els votants són idiotes?

L'altre gran argument per explicar els resultats de diumenge va ser que el votant del PP és un pallús ignorant. No ho va particularitzar, però ho va deixar caure un dels intel·lectuals del cunyadisme cardinista (cardinista de Javier Cárdenas). Jo no sóc acadèmic i sóc un pobre ignorant, però crec que el text no té gaire sentit... 

Darrera d'aquesta ideologia de raça que sent superior i que té la raó s'amaga una intolerància preocupant...

Compensant aquest classisme, han aparegut moments com el de Teresa Martínez, que afirma ser votant de Podemos i que va publicar a Facebook un post que s'ha fet viral: 

Ara bé, algú pot certificar que existeixi realment una tal Teresa Martínez i que realment sigui votant de Podemos? Pot ser que sigui un invent d'algú? 

5- Per cert, què se n'ha fet dels famosos blocs?

Pels espectadors de TV3 i els oients de Catalunya Ràdio era el més tradicional de les campanyes electorals. Abans de començar el moment informatiu amb els actes polítics del dia, una veu o un rètol els deia que els periodistes no signaven les peces que veurien/escoltarien a continuació en protesta per la imposició de dedicar cada dia un temps determinat a cada partit, independentment de la importància de la noticia generada per aquest partit.

Vaja, que els periodistes de les cadenes públiques catalanes, també les locals, denunciaven en cada campanya l'absurditat d'haver de dedicar per llei cada dia exactament dos minuts al partit A i un minut al partit B si resulta que, precisament aquell dia, el partit B havia fet un míting amb 100 mil persones i el partit A una xocolatada en un soterrani humit amb 5 escarabats i 3 aranyes.    

Doncs bé, allò que era inamovible i que en deien blocs electorals, durant aquesta campanya s’ha mogut tant que ha desaparegut i no hi ha hagut blocs. I no ha passat res.

Algú, sense fer gens de soroll i amb la complicitat de la majoria del gremi, va decidir no complir-los. Però, com dissimulant oi? La nit anterior a l’inici de campanya es va dir: escolteu, no farem blocs, però xiuleu molt “El pont sobre el riu Kwai” a veure si ningú se’n adona, ningú es queixa, acaba la campanya i tal dia fotrà un any. 

I no va passar res. Allò tan impossible d’eradicar durant anys es va deixar de fer d’una forma discreta i adéu problema. Pim i pam!

Ara només falta que un expert analitzi si, amb aquest format de donar a cada noticia el temps que els periodistes creien convenient, s’ha repartit correctament la representació proporcional que els partits han de tenir als mitjans públics.

I em jugo un pèsol a que sí. 

6- Que no ens falti mai el sensacionalisme!!!

Tele 5 va ser la primera cadena que als seus informatius dedicava 3 minuts a internacional i, la majoria de cops, per parlar d'atemptats, violència i catàstrofes. I tot il·lustrat amb imatges tan sensacionalistes que estaves sopant i la sang que vessava de la TV t'esquitxava l'amanida. Això després s'ha acabat imposant i ara, cada cop que hi ha un atemptat, els mitjans del clickbait es llencen en planxa a vendre'ns les imatges més terribles amb els titulars més bèsties. 

En casos així, les preguntes sempre són les mateixes: cal penjar aquest vídeo i titular així la noticia? 

7- La gran Mariló deixa els matins de TVE

Mariló Montero, la presentadora que va fer-se famosa per dir i fer coses molt estranyes en pantalla, deixa TVE després de set anys presentant el programa matinal. I va ser anunciar-ho, i la majoria de mitjans van penjar enllaços als resums de les seves pífies i moments delirants. Ningú va penjar les seves entrevistes més interessants, les seves aportacions més valuoses, les seves reflexions. No, no, els enllaços eren al dia del tanga o al dia que la fa dir de l'alçada del campanar al mig d'un tema sobre l'assassinat d'una nena... 

I si no, un titular valorant, per sobre de tot, la seva professionalitat...

8- Beneficència pública molt estranya

La gent d'elegimaldia.es han penjat un treball que titulen d'aquesta manera:

Un cop més, TVE va decidir emetre una cursa de braus i en horari infantil. Però, aquest cop tenien excusa. Al menys en un primer moment. Després va resultar que la cosa va anar pel pedregar... 

“Al menos es por una buena causa“, debieron pensar algunos antitaurinos cuando se emitió enTelevisión Española la tradicional corrida de toros de ASPRONA —Asociación para la Atención a Personas con Discapacidad Intelectual y sus Familias de la Provincia de Albacete— el pasado día 4 de junio. Pero la corrida sigue envuelta en la polémica.

En primer lugar, levantó ampollas por ser emitida en horario infantil: la Asociación Animalista Libera denunció que la emisión vulneraba “la opinión de expertos y la normativa sobre contenidos audiovisuales“, tal y como se fundamenta en la Ley General de Comunicación Audiovisual, la cual prohíbe “la emisión de contenidos audiovisuales que puedan perjudicar seriamente el desarrollo físico, mental o moral de los menores, y, en particular, la de aquellos programas que incluyan escenas de pornografía, maltrato, violencia de género o violencia gratuita“.

Pero el propio reparto de ingresos, en una corrida supuestamente benéfica, también está en tela de juicio. Entre lo que se llevaron los ganaderos, las cuadrillas y otros gastos, el 97,6% de la recaudación no ha llegado a las manos de los niños discapacitados.

Com? Una cursa benèfica que resulta que només destina el 2,4% de la recaptació a la causa que la justifica? Doncs sí. Els d'elegimaldia van fer-se ressò dels números que va fer un usuari de twitter:

De moment, aquests números no han estat desmentits ni per TVE ni pels organitzadors, ni tampoc han ofert cap explicació, però segur que ho fan aviat. Vaja, és que segur dels segurs. 

9- Què en pensa F. Díaz de la filtració de la seva conspiració?

El País ha agafat el vídeo del moment en que Jorge Fernández Díaz oferia explicacions sobre la seva conspiració a mitges amb l'ex senyor antifrau i li ha passat un traductor d'expressions facials. El resultat és bonic d'observar pel detall que proposa...  

Naturalment, el millor és veure el vídeo sencer i anar aturant-se en els diferents moments per analitzar les diverses reaccions. Li recomano que vagi escoltat l'audio i vagi fent pausa. Passarà una estoneta ben distreta...

10- Quan un/una artista troba on expressar-se 

Ja no és cap novetat que els mitjans "seriosos" ofereixin al mig de la seva informació "seriosa" uns titulars que has de pessigar-te dos cops per comprovar si estàs despert o somnies. Aquest que li porto és molt didàctic, sobretot perquè a la part superior l'han complementat amb tres titulars a l'alçada. 

Però, què seria d'un titular cridaner sense un text a l'alçada? I llavors és quan algú s'hi posa amb ganes i elabora això:

Certament enginyós, no troba? 

Dit, vist i escoltat tot això, millor deixar-ho estar... Només puc afegir: BONA SETMANA!!!