1- En això de Veneçuela fa temps que vaig totalment perdut
Agustín Otxotorena és un empresari espanyol que viu a Veneçuela. La setmana passada va començar a penjar al seu compte de Facebook informacions sobre la realitat que ell vivia als supermercats d'aquell país. El que hi explicava contrastava amb les informacions publicades a Espanya amb fotografies de supermercats buits i gent passant gana.
Les explicacions d'Otxotorena anaven acompanyades de diverses fotografies on demostrava que les seves afirmacions eren certes...
Espanya viu una guerra informativa entre mitjans prochavistes i antichavistes. Com era de suposar, davant d'aquesta notícia, els antirègim van callar, perquè Otxotorena demostrava que a Veneçuela, si ets ric, no et falta de res. Mentrestant, els prorègim van aprofitar per denunciar que la majoria de notícies que arriben de Veneçuela són fruit de la intoxicació informativa. I al mig de tot això, l'ABC (en principi antirègim) publicava la notícia d'Otxotorena. Però al cap d'una estona, la feia desaparèixer de la seva web i mai més n'hem sabut res:
Al següent capítol, Otxotorena apareixia entrevistat a Russia Today, un mitjà "prorègim" que feia una interpretació curiosa dels fets on la notícia era l'ABC i on l'empresari feia unes quantes afirmacions sorprenents:
Pel que fa al redactat, no em queda gens clara aquesta afirmació atribuïda a Otxotorena per part de RT, segons la qual ha rebut crítiques perquè l'ABC va censurar la informació que ell publicava al seu Facebook. En tot cas, d'existir, les crítiques haurien de ser per a l'ABC, autor de la censura, no per Otxotorena. I sobre les amenaces per dir que a Veneçuela, si tens diners, no passes gana. De qui i per què? Tampoc queda clar. Però el que encara queda menys clar és perquè l'ABC penja i despenja una notícia sabent que a la xarxa sempre queden rastres.
I, anant ja a la vessant política, encara s'entén menys i ningú explica com és que un govern que s'ha fet famós per les seves expropiacions forçades permet que hi hagi veneçolans passant gana mentre els súpers dels rics tenen de tot. I sorprèn encara més que el sempre xerraire Maduro no en faci bandera argumental d'aquesta qüestió.
Si vol que li sigui sincer, a les informacions relacionades amb Veneçuela (com en tants altres temes i cada cop més) em sobra propaganda d'uns i altres i em falta informació. Dels uns i dels altres.
2- El dia que vaig fotre un bot de la cadira
La matinada de dilluns, repassant Twitter, vaig topar-me amb aquesta piulada. Tal qual.
Naturalment, la primera reacció va ser clicar a veure què havia passat. I, sí, la notícia anava d'un brutal atemptat, però de fa 25 anys. Com que no vaig ser l'únic que va fotre un bot en veure la notícia, la xarxa va omplir-se de gent molt emprenyada, de gent simplement molesta i de gent que demanava haver-hi afegit algun petit aclariment.
Desconec el que va passar i els motius pels quals aquesta piulada va aparèixer així. Recerca salvatge de clics? Decisió equivocada en triar el text? Error humà dels que tots en cometem 300 cada dia? El cas és que, poca estona després, la piulada va desaparèixer sense cap explicació.
En casos així, i jo ho he fet alguna vegada, crec que la millor decisió és avisar: mirin, esborrem la piulada perquè ________ (i aquí s'afegeix l'explicació que calgui). És la millor manera d'evitar especulacions que sempre acostumen a ser les més desfavorables a tu. I podent-se evitar, oi?
3- Juan Luís Cebrián escarnit a casa seva (o l'article suïcida)
Avisava un usuari de Twitter...
Doncs sí, @hematocritico avisava que Juan Soto Ivars havia publicat en un mitjà del grup PRISA (del qual Cebrián n'és el president executiu) un text on, unint la primera majúscula de cada frase, s'hi podia llegir "Cebrián es un tirano como Calígula".
Dies després, Soto Ivars confirmava la veracitat del descobriment en un article a El Confidencial (mitjà on col·labora habitualment) i explicava els motius. Aquest és un fragment dels seus arguments:
(Si vol llegir l'explicació sencera, aquí té l'enllaç)
Realment sorprèn que en un moment on la feina va molt escassa, algú opti pel format de l'article suïcida. Consisteix en publicar una cosa, sabent que seràs fulminat immediatament del mitjà i que mai més podràs treballar en cap altre empresa del grup. I en són unes quantes...
4- Periodisme gonzo esportiu
OK Diario és el mitjà que dirigeix Eduardo Inda. Inda, reconegut madridista i florentinista radical, ha optat per fer-hi un periodisme esportiu a l'altura del periodisme polític que hi despatxen habitualment. És a dir, el món està dividit en els bons molt bons (que són ells) i en el dimoni pervers chavista-etarra-indepe-gihadista (que són tot els altres).
Com pot imaginar, la Champions blanca ha estat, no només un èxtasi total, sinó també un continuat record amable i ple de calidesa cap als culers. Un exemple de bon gust? El reporter Ávaro Ojeda a la graderia blanca al moment en què el Real Madrid es proclamava campió.
Aquí li deixo la cosa. Això sí, l'aviso: si pateix del cor o és fàcilment impressionable, abstingui's:
http://okdiario.com/deportes/okjeda-llega-extasis-pique-cambiale-nombre-tu-hijo-milan-manana-171974
5- Periodisme de no investigació
I, de sobte, llegim aquest titular d'El Confidencial:
Una nova història de frau basada en la desesperació de qui està malalt i s'agafa al que sigui per seguir vivint. Una història de frau que va començar com una història d'èxit:
... fins que al final es va acabar descobrint tot. Mig per casualitat.
Novament un cas en què, només quan apareixen els dubtes, els mitjans comencem a fer-nos les preguntes que ens hauríem d'haver fet des del començament. Una persona apareix un dia afirmant que va curar-se d'un càncer perquè menjava sa, feia esport i estava de bon humor, comença a fer un gran negoci amb la recepta, ¿i a ningú se li va acudir preguntar-li el centre on havia estat per poder preguntar als metges detalls d'aquest miracle científic?
Doncs, pel que sembla, no. Serà que som de molt bona fe i ens ho creiem tot...
(Per cert, si vol llegir la peça sencera, aquí té l'enllaç)
6- El sexe és el gran motor del 'clickbait'
Ho escrivia la setmana passada i hi torno aquesta: res com el sexe per generar clics a les notícies. Veient el titular i la foto d'aquí sota, crec que no cal afegir gaire cosa més. Això sí, a banda del tema mediàtic, aquests temes em continuen generant les mateixes tres preguntes relacionades amb els comportaments humans i les noves tecnologies:
1/ elles eren conscients realment de l'efecte que tindria (o que podria arribar a tenir) publicar aquesta foto?
2/ sortirien així a la pista? Per què el pudor existent a la realitat es converteix en exhibicionisme a la xarxa?
3/ veient el rebombori, ho tornarien a fer?
7- Un nou format: la carmenada
Torno a OK Diario. Ara per detenir-me en un format realment apassionant consistent en dedicar un apartat diari a presentar l'alcaldessa de Madrid, Manuel Carmena, com el dimoni. És impressionant la quantitat de coses que pot arribar a fer malament aquesta senyora en només 24 hores. Des de prevaricar, a ser dolenta, passant per la incompetència, l'arbitrarietat i la ingesta de nens.
Ei, i això cada dia!!! (festius inclosos)
8- El món de l'esquela ha obert un camp inexplorat (i apassionant)
Havíem vist esqueles amb tota mena de missatges i fotografies. Però el món canvia i era qüestió de temps que hi apareguessin els nous llenguatges.
Vagi vostè a saber, si la senyora Carmen ha obert la porta a les emoticones dedicades exclusivament al tema de la mort i al record als difunts. I, vagi vostè també a saber, si aviat veurem aquests símbols a les làpides.
9- Cau un mite?
Segur que algun cop ha vist aquesta foto:
L'autor és Steve McCurry, un mite del fotoperiodisme. Doncs bé, diversos mitjans, entre els quals lamonomagazine.com, han publicat una història que pot tenir conseqüències:
Efectivament, caldria saber més sobre el tema. I, ja que hi som, debatre sobre algunes fotografies que han passat a la història i que, potser, no van ser del tot certes, com la famosa instantània de Capa a la Guerra Civil, de la qual últimament han posat en dubte la seva autenticitat i asseguren tenir proves que va ser provocada:
Si al final resulta que aquesta foto no va ser del tot certa sinó que va ser "creada" i que el milicià va fer de model, ¿l'engany està justificat per tot el que ha representat aquesta durant anys? ¿Capa deixa de ser menys geni si va manipular la realitat? Precisament als genis se'ls admet menys la trampa perquè fer-les és cosa de mediocres?
Al món digital, on tothom fa fotos, que es discuteixi sobre fotògrafs és la prova de la grandesa de l'ofici?
10- Espanya paralitzada per un budell
Realment, hi ha notícies que, incomprensiblement, queden en un racó. Hi ha fets que canvien el futur de la civilització i la gent, preocupada per coses molt estranyes, les ignora.
Des d'aquí, volem enviar una abraçada cordial a aquesta senyora perquè noti el nostre escalf en un tràngol tan difícil.
Ara potser seria bonic proclamar allò de #totssommila, però m'abstindré de proclamar-ho perquè jo no vull ser (ni estar) com ella. Déu me'n guard!
I dit això: BONA SETMANA!!!