1- Un final de setmana sense treva
Quan divendres a la nit encara ens estàvem refent de l'impacte de Niça, vam tenir l'oportunitat de seguir en directe un intent de cop d'Estat de Turquia. Això que anomenen les noves tecnologies permeten que, sopant amb uns amics, puguis veure al minut imatges de com un helicòpter dispara a la gent i com uns avions bombardegen un parlament o puguis escoltar com viuen la situació uns catalans que són a l'aeroport de la capital.
Sí, les televisions són, encara, una font on anar en aquests casos, però cada cop més la gent està funcionant al seu aire. Amb un telèfon o una tauleta, tu mateix et pots buscar les teves pròpies fonts d'informació mentre prens un granissat en una terrassa. De moment, l'avantatge dels mitjans convencionals és que tenen més gent i, per tant, poden aconseguir més informació i més testimonis i, sobretot, poden donar veu a experts que ens ajudin a entendre el que passa.
La majoria de la població no tenim ni idea de la complexa situació de Turquia i ni tan sols entenem per què és tan important el què hi ha passat. Per això és fonamental que en parli qui en sap. I en dies com divendres és quan t'adones que és una llàstima que de les coses que passen no en parli sempre qui en sap.
Aquest cop la novetat ha estat veure al president turc Recep Tayyip Erdogan adreçant-se al país a través del FaceTime, una aplicació de mòbil que permet veure la cara de l'interlocutor. Potser algú s'ha sorprès, però si les eines existeixen, el normal és que es facin servir quan calen.
Això ha estat una novetat, en canvi ara ja veiem normals coses que no fa gaire encara ens sorprenien. Des del dia en què vam veure la foto que un passatger d'un vol d'Egyptair segrestat s'havia fet amb el segrestador, qualsevol imatge que arribi als nostres ulls, ni ens immuta...
Per cert, no puc resistir-me... Sí, penjaré aquella memorable foto...
2- Però abans de divendres vam tenir dijous
També va ser a la nit. A l'hora de sopar. A Niça. I també ho vam viure en directe, amb el risc que això comporta quan es tracta d'una massacre. Els mitjans també hem anat aprenent a gestionar l'horror i la matinada de dijous, les televisions i els mitjans digitals van vigilar molt amb el contingut de les imatges que emetien o penjaven. La revolució tecnològica és molt bèstia i n'estem aprenent. I cometem molts errors, però en general el criteri periodístic està guanyant al sensacionalisme.
Davant del dubte, jo sempre proposo una pregunta: voldries veure un familiar teu protagonitzant la imatge que no saps si penjar o no? Doncs un cop te la contestes, decideixes.
Una altra cosa són les opinions. Ofenen, però a la intel·ligència. L'atemptat de Niça ha permès algunes minories identitàries fer la seva creuada:
Un sonat, en nom d'unes creences religioses, creu que té el mandat diví de decidir sobre la vida dels altres i com a resposta a la violència de qui creu tenir el mandat humà de decidir sobre tercers països. I així estem des que l'ésser humà diu que ho és. Per sort, els sonats del bàndol ideològic contrari ara es conformen amb l'agressió intel·lectual.
3- La mort en directe i en horari infantil
Es veia venir que passaria. Des que algunes televisions van decidir tornar a transmetre curses de braus, era qüestió de temps veure morir un torero en directe. I això va passar ara fa just una setmana. Víctor Barrio va morir a la plaça de Terol després que el toro li clavés una de les banyes al pit.
I, com que això dels toros ho fan a la tarda, aquest tipus de transmissions van en horari infantil. I passa el que passa...
A mi no m'agraden les curses de braus. Gens. Considero que marejar un pobre animal fins a matar-lo no és art sinó una herència de quan els humans encara érem més salvatges que ara. En canvi, m'agraden les motos. I fa poc, també en horari infantil, vaig veure com moria Jaume Salom al circuit de Montmeló. O sigui que, reflexionem molt sobre segons quins arguments. Jo el primer...
4- I arriben els insults
Una part del debat mediàtic sobre la mort de Barrio ha estat el tema de l'horari infantil, sí, però res comparat amb el combat sense pietat que van protagonitzar a Twitter els antitaurins i els pro-toros. A mi, que com ha quedat clar, no m'agraden gens els toros i no entenc com hi pot haver gent que li agradi aquest espectacle, tampoc m'agraden ni entenc reaccions com aquestes:
Això no són opinions, és odi. Odi sectari. I sé que escrivint això em jugo rebre una pluja d'insults que no me'ls acabaré, però és que no entenc aquesta reacció tan poc humana de qui es diu humà i defensor de la vida dels animals.
A part de piulades com aquestes també ha circulat molt un post a Facebook d'un professor que signa amb el nom, els dos cognoms i hi posa la seva foto...
Per sort, mai vaig tenir un mestre així. I, també per sort, mai escoltaré res d'aquest raper:
Anem ara al cantó dels defensors del torero. O, per ser més concrets, els que criticaven la reacció dels antitaurins. Per exemple el televisiu Frank de la Jungla, a qui per cert, li va caure de tot per piular això:
Altres van ser més contundents, com Carlos Herrera a la COPE...
I altres van ser més pintorescos..
5- ... però també hi ha hagut reflexions menys viscerals
No cal anar als extrems per manifestar la teva postura a favor, en contra o mig-mig. Les coses també es poden dir sense voler la mort de tots els toreros i totes les seves famílies i sense voler exactament el mateix però per als antitaurins.
Li deixo alguns exemples com el de la "nostra" Diana López a El Nacional, la reflexió crítica al blog Societat Anònima i la reflexió mediàtica de Juan Soto Ivars a El Confidencial, precisament sobre les conseqüències que pot tenir per al professor de qui més amunt he penjat el seu post a Facebook haver publicat el que va publicar...
6- I al mig de tot plegat, apareix la Nestlé
Coses que passen al món mediàtic, que un toro mata un torero i la cosa acaba afectant una campanya de la Nestlé. Què va succeir?
Bé, doncs primer mirem-nos un petit resum de les opinions que sobre la mort d'en Víctor Barrio va expressar JPelirrojo, un youtuber amb més d'un milió de seguidors al seu canal de vídeo i 400 mil seguidors a Twitter:
I, què té a veure un youtuber amb Nestlé? Doncs això:
Efectivament, el senyor JPelirrojo va ser contractat com a imatge de la campanya 2016 dels gelats Maxibon, un producte del grup suís. Algú els va convèncer que el youtuber serviria a la marca per entrar al segment de potencials consumidors d'aquest producte. I ho va ser fins que a la xarxa va començar una campanya contra Nestlé en protesta per les opinions d'en JPelirrojo vistes més amunt. Total, que al final...
7- La impunitat d'un article racista
Li ve de gust llegir un article racista? Doncs aquí en té un:
Vol llegir ara uns titulars banalitzant el nazisme i els seus defensors?
I, de propina, la reacció d'un membre de l'Església...
La Guàrdia Civil i la Policia, que investiguen les piulades contra el torero i que detenen gent que diu barbaritats a Twitter contra les víctimes d'ETA, no tenen res a dir sobre això? Quin és el criteri? On és la línia? Si és delicte menystenir les persones assassinades per una banda de fanàtics descerebrats, defensar el nazisme no ho és?
8- De piròmans i bombers
La Silvia Taulés va publicar a El Español una peça agafant el cas del cambrer que va negar-se a servir un cafè amb llet a Quimi Portet com a excusa per parlar de les denúncies i queixes que fem els catalans quan es vulneren els nostres drets lingüístics:
9- Les reaccions no van ser amables
Naturalment, tothom té dret a opinar el que vulgui. I, pel que hem vist més amunt, també els defensors del nazisme. I tothom té també dret a manipular i mentir com cregui convenient. El problema és que fer-ho obre la porta a rebre tota mena d'improperis...
No defenso que molta gent s'hagi dedicat a insultar la senyora Taulés. I, li diré més, condemno aquests insults. Ara bé, això no impedeix que pensi que una peça tan provocadora buscava precisament aquest efecte per generar això tan bonic que anomenem clickbaiting. Vaja, que és la meva opinió i potser m'equivoco, però crec que aquest és un cas de qui provoca un incendi al bosc per 1/ poder dir "ui, algú ha provocat un incendi" i 2/ poder dir "vaig a trucar als bombers que, casualment, sóc jo mateixa".
10- Un peu de foto IN-SU-PE-RA-BLE
Va publicar-lo El Correo. I és una manera relaxada d'acabar amb el resum mediàtic d'una setmana mediàticament molt intensa i complicada... Bona setmana!!!
