En un scroll habitual pels cercles d'internet vaig topar amb el mot "mal follades" per referir-se a les dones que aquestes setmanes estan denunciant en allau els casos d'assetjament i abús als quals les van sotmetre prestigiosos senyors de la indústria del cinema. Estava clar que no tardaria a arribar la desconfiança habitual cap a les dones que s'atreveixen a desafiar les poderoses estructures del sistema patriarcal que dominen cada espai de l'aire que respirem. Se'ls pregunta a elles: per què ara? en lloc de preguntar-los a ells: per què ho vau fer? Quan vivim en una cultura d'absoluta tolerància cap a l'assetjament sexual que ha perpetuat la seva normalització a uns nivells tals que moltes dones no s'atreveixen a denunciar per les represàlies o els judicis socials i moltes es culpen per això. Pocs entenen que per assumir una violació es necessiten moltes vegades anys i distància, comprensió i un entorn social favorable. Reconèixer-se víctima és tan dur que moltes mai no ho fan. L'assetjament sexual es va convertir en el peatge a pagar per aconseguir papers a Hollywood i, l'extorsió, el càstig habitual cap a les dones que gosaven desafiar-lo. I els diuen mal follades. A Angelina Jolie, a Rosanna Arquette, a Gwyneth Paltrow, a Lena Headey. A dones que poden cardar amb un suau aleteig de pestanyes. Permetin-me que m'escandalitzi.
Sabedors de les violacions i forçaments de Harvey Weinstein a més de seixanta dones, de la pederàstia reconeguda de Kevin Spacey i de les masturbacions al sol de Louis C.K., es plora Miramax, es plora House of cards i es plora Louie com a insubstituïbles pèrdues de genialitat. Cada dia plouen els articles de cinèfils defensant l'obra dels abusadors, com si la violència exercida fos un mal menor per gaudir d'unes meravelles audiovisuals com aquestes. Convé apuntar que són precisament aquestes pràctiques sobre les quals s'ha fonamentat la "genialitat" de molts. Les pràctiques que permetien violar, forçar i abusar quan fos necessari. Les pràctiques que engreixaven l'ego a base de treure's la cigala davant de la teva companya d'habitació, les pràctiques que definien el perfecte límit entre qui era a sobre i qui sota. Qui la treia i qui la mamava. Traslladin l'empatia d'alguns cinèfils al comportament indecent i violent dels seus actors, directors o productors preferits, a aquests companys de feina que callen quan un altre, sobretot si és un superior, assetja la seva companya. L'èxit s'ha alimentat tradicionalment sobre l'abús de poder.
Tots els talents que l'art ha perdut per culpa dels mal follats, els senyors que aprofitant la seva posició de privilegi han violat, forçat i abusat durant dècades de les seves companyes
Ningú no sembla adonar-se del talent perdut de totes les dones que van haver de deixar les seves carreres destrossades físicament i emocionalment, les que es van veure obligades a viure amb la fustigació i les vexacions constants, les que van caure malaltes, o víctimes d'addiccions per suportar els abusos, les que van conviure dècades amb la vergonya i la culpa. Tots els talents que l'art ha perdut per culpa dels mal follats. Els senyors que aprofitant la seva posició de privilegi han violat, forçat i abusat durant dècades de les seves companyes. Els senyors que les han ridiculitzat, els han robat idees i les han amenaçat, mentre defensaven nobles causes en pantalla gegant.
Fins fa tres dies Louis C.K. era el meu còmic preferit. M'agradava la seva irreverència, la seva falta de límits en l'humor, el seu to depriment i la imatge d'etern perdedor, les seves penoses històries de pare separat. M'agradaven els seus monòlegs, les seves sèries i els seus textos, i l'he vist i recomanat fins a la sacietat. Tant, que em sé molts dels seus gags de memòria. Però Louis C.K., igual que molts d'altres, s'ha convertit en una farsa. L'encantador veí que ajuda les ancianes amb la compra i quan arriba a casa, pega la seva dona. Un mal follat que no va perdre l'oportunitat de fer gala del seu poder a l'habitació de l'hotel, mentre rebia ovacions als teatres. Em conec la història.
Sàpiguen que són moltes més les dones que han callat els abusos masclistes que les que els han denunciat. Acostumats a la docilitat femenina, és hora que alguns vagin posant les barbes a remullar. Encara ens sobren mal follats.