No puc. No puc amb el vídeo del Saló Eròtic de Barcelona. No entenc el missatge ni entenc com persones suposadament progres el comparteixen satisfets de donar suport a una indústria que maltracta les dones des del moment mateix de la consecució de les actrius (moltes, víctimes de tràfic o directament arrencades de prostíbuls) passant pel guió (si n'hi hagués) a la posada en escena brutal, misògina, cosificadora i denigrant i la seva posterior difusió massiva per a delit dels homes que forgen en el porno una consciència masclista basada en la violència i la dominació del cos de la dona. I sobretot, no entenc aquest intent tan repugnant de relacionar el porno amb el toreig, l'Església o els corruptes. O sí, potser ho entenc.
El Saló Eròtic de Barcelona no té res d'eròtic. L'eròtica és la passió amorosa humana i la sensualitat basada en el desig mutu de les persones. L'eròtica sedueix i excita clamant a la imaginació. L'eròtica trempa sense necessitat d'assistir a l'espectacle vergonyós d'una càmera ficada dins d'un anus dilatat mentre una dona plora. La pornografia representa etimològicament la unió de les paraules gregues porne (prostituta) i grafia (descripció gràfica, en aquest cas, de la prostitució). Apricots, patrocinador de l'esdeveniment, ho deixa clar al seu Twitter: "Volem ser la teva marca oficial de puteria". I des del seu web i la defensa d'una "prostitució ètica" assenyalen el seu lema identitari: "Volem donar-te el millor de tenir xicota (o sigui, cardar-te-la com et doni la gana que per a això la pagues) sense el pitjor de tenir xicota (o sigui, aguantar una dona, l'única funció positiva de la qual és cardar-te-la com et doni la gana). Això ofereix, i fa anys que ha estat oferint, el Saló Eròtic de Barcelona. Un saló on van fer negocis, entre d'altres, grans homes de la indústria com Torbe, en presó preventiva per tràfic de blanques i abús de menors. En aquest paradís de la misogínia se succeeixen una sèrie d'espectacles pornogràfics en directe on la deshumanització del sexe i de la dona és contemplada per centenars de càmeres que subjecten, embadalits, senyors de mitjana edat. Carn fresca i olor de cony pel preu d'una entrada. Fins i tot existeixen xous en què els espectadors es poden follar una actriu en directe.
La pornografia, al meu entendre, té poc de feminista. És una altra cosa.
Tampoc no entenc Amarna Miller, una actriu porno declarada feminista i convertida per molts (majorment paios que sí, Amarna, es masturben amb els teus vídeos) en un ídol de l'alliberament sexual femení. Ella mateixa va declarar en una entrevista sobre el saló el següent: "Vaig anar al Saló Eròtic de Barcelona a l'octubre i vaig decidir no anar-hi com a actriu convidada, perquè no m'agrada fer xous en públic, no m'agrada gaire l'ambient, així que vaig anar-hi com a espectadora. (...) Era un rotllo sòrdid, però sòrdid a l'estil Salsa Rosa". Però Amarna Miller ha canviat d'idea i aquest any s'ha convertit en la imatge de l'esmentat esdeveniment, el defensa a ultrança i, per descomptat, ja ha fet el seu xou en directe. Perquè Amarna es guanya la vida follant per diners, i és, amb totes les de la llei, una prostituta de l'audiovisual. I si el feminisme es basa en la igualtat, la llibertat sexual femenina no condicionada i molt menys per diners, la destrucció del patriarcat i de la masculinitat hegemònica dominant; la pornografia, al meu entendre, té poc de feminista. És una altra cosa. Legítima, per qui, com Amarna, opinen que en aquesta societat tot és susceptible de ser venut i comprat, fins i tot la nostra sexualitat. Amarna ha dit mil vegades que el porno mainstream és heteropatriarcal i heteronormatiu, però contribueix, des d'aquesta posició privilegiada de pornostar (espero que ben pagada), a alimentar el masclisme. Això va dir ella sobre la seva feina: "Sense anar més lluny, l'altre dia a Budapest rodava una escena per a Mofos, que és una companyia americana, també del grup de Manwin, i en la història jo sóc una captaire que està demanant pel carrer, i de sobte ve un paio amb la càmera en mà i m'ofereix diners perquè li faci una mamada. Ho faig, i m'acaba pagant més diners perquè anem a casa seva perquè em fiqui al llit amb ell". Ella es declara feminista i, tanmateix, fa el mateix porno que critica, per a palles d'homes que paguen (ho facin directament o no, com a consumidors generen una demanda) per sexe. Jo no sé si el seu discurs es pot titllar d'hipòcrita o si més no de masclista, però, sens dubte, no és gaire coherent.
Perquè els que miren porno paguen per negres, paguen per mamelludes, paguen per adolescents asiàtiques, paguen per universitàries, paguen per embarassades i paguen per "denigrar", "humiliar" i "violar" les dones. I cada vegada que algú busca aquestes categories hi haurà un explotador buscant xineses, negres i embarassades per ser denigrades, humiliades i violades davant de les càmeres, com va recordar Ran Gavrieli, un home, en la seva meravellosa xerrada "Why I stopped watching porn". El porno no és tou, no és innocent. El porno és el succedani de la prostitució. És la puteria a domicili.
El porno no és tou, no és innocent. El porno és el succedani de la prostitució. És la puteria a domicili.
Molt menys entenc Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, autoproclamats líders xupiprogres del neocomunisme i el populisme barat que comparteixen un vídeo patrocinat per una empresa de prostitució quan saben o haurien de saber que entre els racons de la pornografia es cou diner negre, tracta d'éssers humans i capitalisme salvatge i controlador de consciències que ells s'entossudeixen a alliberar. Suposo que, com Amarna, negaran també el tràfic de blanques al sector, i contradiran moltes dones que asseguren haver estat víctimes d'un negoci tan dantesc com incontrolable. A no ser, com diu Pilar Aguilar Carrasco, que Amarna, Pablo i Íñigo creguin que les negres i les romaneses són putes vocacionals.
De veritat és això el respecte a la llibertat? Llibertat és poder avortar, és cobrar el mateix, és ser respectada com a ésser humà, és escollir les teves parelles sexuals, és gaudir del sexe. La resta és esclavitud. És assetjament sexual remunerat. O, com no podem contra el nostre enemic –el patriarcat–, unim-nos-hi i mostrem-nos complaents, afortunades i generoses per poder obrir la boca i dir que ens encanta cardar.
Però és que a més de tot això, el porno avorreix. I no hi ha res menys artístic que el porno. La seva grolleria avorreix. La seva falsa excitació avorreix. És tan deshonest que m'avorreix. Perquè al porno s'hi arriba per avorriment. I avorrida he arribat jo també al porno. Avorrida per no pensar, per no fantasiejar, per no exercir la feina de l'excitació. Palla ràpida. Tancar la tapa de l'ordinador. Esborrar l'historial. Adéu a fotre un clau de veritat. Encara que sigui amb un mateix. I després de consumir-lo us asseguro que no m'he sentit més empoderada, ni més lliure, ni, per descomptat, més sexual. M'he sentit malament. Com a dona, he arribat a pensar moltes vegades com se sentirà una actriu després de sotmetre's a certes pràctiques, a les quals jo mai no em sotmetria i a ser filmada. A arrossegar les seqüeles físiques i emocionals de tota aquesta porqueria per diners, tantes vegades utilitzats com a paladí de la llibertat. He pensat en la idea de ser consumida voraçment, tota la vida. Perquè en el porno forja el seu èxit en la discriminació sexual de la dona, sotmesa i comprada mil milions de vegades. El porno legitima la violència contra les dones perquè, suposadament, és consentida. Encara que, com sabem, gairebé mai no ho sigui.
Palla ràpida. Tancar la tapa de l'ordinador. Esborrar l'historial. Adéu a fotre un clau de veritat.
Com va dir Gabriel Núñez al seu article "El porno feroz". "El món, doncs, ja és pornogràfic. La vida és pornogràfica. (…) En el deformat nom de la llibertat d'expressió i en el manipulat anhel de la llibertat sexual es cometen delictes constants que conformen una propaganda universal respecte a la manera d'entendre (i practicar) el sexe. Es cometen delictes que es graven i s'exposen i es venen amb aquesta coartada sexual, amb aquesta patent de cors del sexe, amb aquesta protecció garantida per la immunitat de la pornografia".
M'alegro que Amarna sigui feliç amb la seva feina, me n'alegro per les seves condicions justes, i m'alegro també que se senti realitzada sexualment. M'alegro –molt– que Amarna tingui veu i la utilitzi per dir que el porno és masclista. Per això mateix no cal defensar-lo ni publicitar-lo més. Això, sincerament, m'entristeix.