Davant de les dificultats d’aquesta campanya electoral, on els arguments han quedat minvats per les angoixes de la Covid i on els ànims dels dos bàndols estan massa excitats per presentar o escoltar raons basades en els fets, tant els demòcrates com els republicans semblen recórrer al victimisme que s’ha posat tan de moda en els darrers anys.

 Això els ha portat a buscar no pas amics, sinó enemics. Dins del país, la qüestió de les amistats i enemistats és més comprensible perquè l’escenari polític està tan polaritzat que els bàndols estan molt clars, però a més dels companys o rivals dins de la societat nord-americana, hi ha una tendència sorprenent a buscar responsables fora del país

Molts polítics semblen disposats a declarar que el seu partit, que representa aproximadament la meitat de la població del país més ric i poderós del món, és víctima de la intervenció estrangera i que les seves pèrdues electorals, o els seus problemes polítics, venen de fora dels Estats Units.

Moscou seria tant l’amic com l’enemic de Trump

Naturalment, per tenir alguna opció d’influir en les opinions d’un país com els Estats Units, cal que l’esforç el faci un país de gran pes internacional, cosa que, en aquests moments, només sembla possible per a la Xina i per a Rússia, per molt que el règim de Moscou hagi perdut molt pes internacional des dels dies de la Guerra Freda.

Des que Trump va guanyar les eleccions fa quatre anys, sembla que els dos bàndols polítics han escollit el seu enemic. Per a Trump, és ben clar que aquest enemic ha de ser la Xina, perquè ja durant la campanya i de seguida que va arribar a la Casa Blanca no ha parat de criticar les seves pràctiques comercials i ha pres una sèrie de mesures per limitar les seves exportacions als Estats Units.

Els demòcrates no han acceptat aquestes crítiques i molts —fins i tot el candidat demòcrata Joe Biden— segueixen dient que Pequín no representa cap amenaça ni comercial ni política, que el superàvit comercial xinès té poca importància i que les seves accions militars no poden mai representar un perill per als Estats Units, com tampoc semblen preocupar-se per la creixent influencia política i comercial xinesa arreu del món.

On els demòcrates veuen en els darrers anys un autèntic enemic és a Rússia, que acusen de manipular —o almenys d’haver-ho intentat— les eleccions nord-americanes de fa quatre anys a favor de Trump. Al mateix temps, han acusat repetidament Trump de “col·laborar” amb Rússia i tolerar la seva intervenció en els afers nord-americans a canvi de suport per guanyar les eleccions contra Hillary Clinton.

I aquesta no ha estat només una acusació per fer soroll polític, sinó que va justificar l'impeachment contra Trump, amb l’acusació que va demanar ajuda a Moscou per la seva campanya electoral. Aquest impeachment va durar 2 anys i costar 32 milions de dòlars però no va poder trobar cap prova, i tampoc no va servir per fer callar els demòcrates que no es deixen convèncer de la innocència de Trump.

Els republicans, naturalment, veuen en les posicions antirusses dels demòcrates un perill internacional, perquè diuen que és millor col·laborar amb la que va ser l’altra superpotència en els anys de la Guerra Freda, encara que no sigui més que per limitar les manobres xineses.

El que és més estrany en tota aquesta sèrie d’acusacions i sospites és que el famós “dossier” contra Trump, que va servir per justificar l’impeachement, el va presentar un exagent dels serveis secrets britànics, Christopher Steele, i es va preparar a Rússia, on van donar una sèrie de dades falses. És a dir, Moscou seria tant l’amic com l’enemic de Trump.

Trump té dos enemics, els xinesos i els russos, mentre que els demòcrates tindrien tots dos països com a amics

Cosa molt possible, perquè els russos podrien veure l’avantatge de jugar a les dues bandes, una per guanyar-se Trump si es convertia en president, i l'altra per afegir-se als demòcrates si hagués guanyat Hillary Clinton.

I és que la senyora Clinton estava en molt bona posició per col·laborar amb Moscou: en els temps de Barak Obama, primer el seu rival a la presidència i després el president que li va donar la cartera d’Exteriors, l'eslògan de Hillary Clinton era el reset, és a dir, el replantejament de la relació amb Moscou per convertir la rivalitat en cooperació.

Vist d’aquesta manera, Trump té dos enemics, els xinesos i els russos, mentre que els demòcrates tindrien tots dos països com a amics. I quins amics!