Hi havia una vegada una deixebla de Déu que es dedicava a seleccionar nens innocents per ser violats per capellans pedòfils. Una pobra monja que sabent-se descoberta va recórrer més de 1.000 quilòmetres i es va mantenir pròfuga durant un mes. Una humil religiosa que quan va ser detinguda no va voler treure's els hàbits, entrar al jutjat amb les faldilles la convertia gairebé en màrtir.

La monja pedòfila es diu Kosaka Kumiko, japonesa que va arribar a l'Argentina fa 10 anys per cuidar nens sords que residien a l'Institut Provolo de Mendoza. En lloc d'això, els apallissava per comprovar quin era el més submís i, per tant, més fàcilment violable. Després dels abusos –en els quals també va arribar a participar– tapava les ferides amb bolquers sobre els cossos abusats de nens de cinc anys.

La monja malvada diu ara que ella és bona i que estima Déu, que ni idea dels abusos, que "sóc innocent" que "he lliurat la meva vida al senyor", i que mirar a la cara dels ara adolescents que estaven sota el seu càrrec és un tràngol complicat.

A l'Església cal retreure-li una i mil vegades aquest silenci còmplice, la mirada de superioritat que vomiten sobre les víctimes cada vegada que denuncien un cas

Els abusos sexuals de l'Església Catòlica no passen només a molts quilòmetres de casa. Aquí surt un escàndol gairebé cada mes. Un dels últims és el d'Asunción de Cieza, a Múrcia, on tres escolans van denunciar el sagristà de la congregació per abusos continuats entre 1999 i 2003, quan tenien entre 10 i 13 anys. Tocaments, masturbacions, ejaculacions o fotos a canvi de llocs a l'altar i excursions a la casa de la platja. També penetracions amb força. Violacions sàdiques a nens.

No només podem retreure a l'Església que tingui alguns criminals a les seves files, com bé podria passar en qualsevol institució, encara que dolgui molt més quan es tracta de persones lliurades a Déu i encarregades de donar amor i consol als febles. Cal retreure-li una i mil vegades aquest silenci còmplice, la mirada de superioritat que vomiten sobre les víctimes cada vegada que denuncien un cas. El capitost de la trama de l'Argentina havia estat ja denunciat a Itàlia i l'Església, lluny d'apartar-lo de la casa de Déu, el va enviar de vacances a la Patagònia. A continuar violant. El Bisbe de Múrcia sabia de les violacions per un dels nens que va denunciar davant de la diòcesi de Cartagena-Múrcia, però va preferir marejar-lo durant anys perquè el delicte prescrigués pel dret civil mentre mantenia el pedòfil al seu lloc. El primer denunciant s'ha d'afegir ara a la causa com a testimoni de les altres dues víctimes.

He vist compartida la notícia en moltes parts qualificant la monja de puta. Puta monja, uns. Filla de puta, d'altres. Però tant de bo fos puta la monja. I puta el Sagristà. I puta també el Bisbe de Múrcia. Tant de bo fossin tots putes. Perquè les putes no són dolentes, i com els nens, són gairebé sempre les víctimes. Però fins i tot el llenguatge s'ha pervertit tant que sense adonar-nos-en culpem sempre les putes, i posem espelmes als sants.