Per primer cop des de la recuperació de la institució de la Generalitat, el PSC hi governa en solitari. El que es comença a veure de la seva acció política només ha sorprès els que van donar-los suport per a la investidura, per a la resta era obvi. Suposo que posats a acumular errors de l’independentisme durant els darrers anys (d’uns més que d’altres, siguem justos), ja no ve d’aquí. Però, com era d’esperar, l’agenda socialista no era només de gestió, que tothom en sigui conscient. En política és molt important l’habilitat que tenen els actors per crear marcs mentals que els són favorables. Per aconseguir-ho, l’ús que es fa del llenguatge és determinant. I els socialistes són experts a estrafer el significat de les paraules. És útil, per tant, dotar-se d’un vocabulari PSC-Català per tenir clar el que ens volen dir realment sobre el que estan fent en cada moment. Temo que la legislatura donarà per diferents lliuraments, per això el número u al títol de l’article. L’anirem actualitzant. És convenient no esperar al final per fer-ne un recull complet, ja que si fos així, no estaríem contribuint a entendre —en temps més o menys real— la bèstia grossa que ens volen fer passar cada vegada que diuen bou.

Comencem: Govern de tots o governar per a tothom. Cada vegada que els socialistes diuen que ells sí que governen per a tothom, pretenen dir que quan hi ha un govern nacionalista o independentista, només governa per a una part de la població. És una manera curiosa de veure-ho, perquè des de la recuperació de la Generalitat, excepte ara, sempre hi ha hagut nacionalistes i independentistes al Govern. I, funcionant democràticament, sembla estrany que els catalans els hagin votat majoritàriament. Seria bo saber com s'ho han fet els governs fins ara per construir carreteres, hospitals o escoles només per a una part de catalans. Com s’ho han fet per dirigir metges, mossos, mestres i la resta de funcionaris només per a una part. Aclariment: en sentir-se espanyols, s’autoexclouen del conjunt quan qui governa no veu el futur del país com ells. En canvi, per més independentistes i republicans que hi hagi a Catalunya, creuen que la seva espanyolitat ens representa a tots.

Per als socialistes, el normal és anar a totes les trobades que calgui amb la Corona, malgrat el discurs del 3 d’octubre

Normalitat institucional. Quan la portaveu del govern de la Generalitat parla de normalitat institucional ens vol dir que per ells, els socialistes, el normal és anar a totes les trobades que calgui amb la Corona, malgrat el discurs del 3 d’octubre. Quan diuen normalitat institucional volen dir que veuen normal que el president Illa assisteixi a la desfilada militar del 12 d’octubre, fent honors al genocidi que representa la festa que anteriorment es deia Fiesta de la raza. Hi ha un sinònim de la “normalitat institucional” que empren els socialistes. És el “Catalunya ha tornat” que el president Illa fa servir a cada moment que va a practicar la “normalitat institucional” per Espanya amb el rei, l’exèrcit o els jutges.

Implicació. Quan els socialistes parlen d’implicació de Catalunya a l’Estat, volen dir que veuen natural posar la institució de la Generalitat al servei dels interessos del PSOE. Per això, el president, en un acte institucional, critica Ayuso. Per ells, el bé superior a defensar és el govern del PSOE, i sota la seva cosmovisió veuen normal sotmetre el discurs del govern de la Generalitat a les necessitats de Sánchez, encara que sigui en un acte d’empresaris catalans.

Com poden veure, aquest discurs de normalitat i de per a tothom té a veure només amb elements simbòlics de l’espanyolitat, cap d’acció de govern. Però com que és una pràctica habitual, això també passarà al llenguatge sectorial. La consellera d’Interior ja n’ha donat una mostra: sapigueu que quan els socialistes diguin persones sense DNI, volen dir immigrants.