Alberto Núñez Feijóo està responent a la crisi de la DANA amb els vicis del poder (que encara no té). Una barreja de cinisme, indefinició i una mica d'oportunisme, cap opció a l'altura de l'ocorregut. Davant de la catàstrofe climàtica més gran, quan cal saber on és cadascú, no ha mantingut una postura clara. De manera interessada van barrejar la indignació social amb els interessos de partit, en aquest cas el PP valencià. La manifestació massiva a València —130.000 ciutadans en xifres oficials— no eren partits catalanistes, ni independentistes. I els qui ho fossin no hi anaven per reivindicar l'autonomia valenciana. La imatge, per multitudinària i clara en els seus missatges, era fàcil d'interpretar. Però fins i tot aquell dia, era difícil seguir la postura del PP.

La resposta d'Alberto Núñez Feijóo, per erràtica, el desgasta. El PP manté cada dia diverses versions sobre la gestió de Mazón, el seu futur i de qui és la culpa. Totes són diferents i es donen alhora. Feijóo va demanar l'estat d'alarma desautoritzant el president valencià. "Si això no és una emergència nacional, què ho és", es va preguntar. Una postura incompatible amb defensar l'actuació de Mazón, que tenia a les seves mans elevar l'emergència al nivell 3 —delegar a la pràctica el control autonòmic— i no ho va fer. Si realment Feijóo creia que l'Estat havia de prendre el control de la Generalitat Valenciana, no ha revelat quantes vegades va trucar a Mazón per convèncer-lo o amb quins arguments es va resistir el president per no fer-ho.

Coincidint amb la protesta multitudinària a València, el PP nacional va sortir aquest cap de setmana en defensa del president valencià per afirmar que va estar "puntualment informat" pel seu govern, com ha mantingut el portaveu Miguel Tellado. A hores d'ara, tot Espanya sap que Mazón era on no devia i amb qui no devia. El dinar de quatre hores és el símbol de l'abandó absolut. Va estar incomunicat per atendre la consellera d'Interior i Justícia quan va intentar localitzar-lo i amb la vicepresidenta Teresa Ribera. Mazón va reconèixer que tenia diverses trucades perdudes i va acabar enviant-li un SMS. Ni va tornar aquesta trucada per demanar ajuda, ni la del secretari d'Estat de Transició.

Degrada el PP defensar l'agenda de Mazón i una gestió sens dubte negligent. En la jerarquia de responsabilitats, Mazón encapçala l'abandó de funcions

Degrada el PP defensar l'agenda de Mazón i una gestió sens dubte negligent. En la jerarquia de responsabilitats, Mazón encapçala l'abandó de funcions el dia de la riuada, dimarts 29 d'octubre. Després és discutible com devia alertar i actuar el govern espanyol en les següents 48 hores, quan ens despertarem amb 13 morts i va pujar a uns altres cent en dos dies. Quan es va dir que l'UME no podia accedir a nombroses zones mentre retransmetien sobre el terreny els rostres més coneguts de la televisió. Mazón va fallar aquell dia, però també el d'abans i el de després. Va mantenir l'agenda d'aquell dimarts —dinar inclòs— malgrat que el govern central reunís el gabinet de crisi la nit anterior. A hores d'ara no coneixem el pla previ de Mazón per respondre a la DANA anunciada per l'AEMET una setmana abans, perquè no n'hi va haver. I va fallar després, quan l'endemà, consumada la destrucció de la DANA, va mantenir la paràlisi fins a la roda de premsa de dissabte, quatre dies després. I demana responsabilitats en diferit, no se sap gaire bé quan creu Feijóo que Mazón ha de respondre per la seva gestió.

El PP, lluny de mantenir una postura oficial de retret a un govern valencià que no va estar a l'altura, ha intentat en l'últim minut arrossegar Teresa Ribera, a qui Mazón va agrair la seva proximitat. Va ser aquell "Gràcies, estimat president, pel contacte des del principi amb tu (...), amb la vicepresidenta, amb la delegada del Govern". Al PP li ha semblat que l'estratègia passa ara per difondre una campanya en contra de Ribera entre els diputats del GPP i Renew. I han enviat un comunicat en anglès per desbancar l'encara ministra de la vicepresidència i la cartera de la qual avui s'examina. "Serà comissari europeu algú la negligència del qual va fer que no s'alertés a temps la població de la inundació?", resa l'argumentari d'Esteban González Pons.

El PP sap que sense Ribera s'esfuma el suport dels socialistes i no hi hauria Comissió. Sense Ribera, el qüestionament de Von der Leyen seria absolut. Per això el PP europeu viu la postura de Pons com una impugnació a la presidència. La DANA com a últim intent per boicotejar Sánchez no s'entén a Brussel·les. Amb l'afegit d'un boicot a Espanya, perquè la cartera de Ribera i les seves competències són un valor amb aquest executiu i un futur executiu del PP.

En aquesta ziga-zaga, Feijóo ha molestat també els seus presidents autonòmics. Ni Ayuso, ni Moreno Bonilla, ni Azcón no han parlat. A la pregunta "és més fort el seu lideratge abans o després de la seva posició en aquesta crisi", la conclusió és fàcil. En lloc de pels encerts, Feijóo només aconsegueix avançar pujat als errors del contrari. Els informes de l'UCO que acorralen Ábalos, el xiclet de la causa que no deixa anar Begoña Gómez, el cop dur a la coalició amb la caiguda d'Íñigo Errejón, o les dificultats per avançar en uns pressupostos. Aquesta setmana Feijóo donarà entrevistes, i costa pensar que aclarirà dubtes o aclarirà què pensa realment de la gestió de Carlos Mazón. I mentre creu que puja cap a la Moncloa, hi ha veus internes que no es tallen en dir que pot estar també de baixada.