De dones poderoses medievals que hagin lluït per la seva capacitat intel·lectual i siguin admirades i recordades pel seu saber n’hi ha, i els estudis per rescatar-les són encomiables. És el cas de la meravellosa doctora Juliana Morell (1594-1653), a qui el monestir de Pedralbes ha dedicat una exposició que té data de clausura avui, 2 de juny, però que els organitzadors han de poder transportar a altres indrets per poder descobrir aquesta potència de la natura que va ser la nostra Juliana. A l’exposició sobre el seu llegat, plena de mobles, obres de l’autora, vestits, documents inèdits d’arxiu, tot ben travat i preparat perquè el visitant quedi encisat amb la Juliana, es descobreix una catalana excepcional, una estudiosa humanista experta en llengües, filosofia, teologia i jurisprudència, que, sens dubte, va ser una rara avis. Una autora sàvia, una erudita dotada de moltes virtuts i competències, nascuda a Barcelona, i tan prodigiosa que a 12 anys (no m’he equivocat, a 12 anys) va defensar tesis orals de filosofia a casa seva, a Lió, i que és la primera doctora de la història del món. A la Universitat de Barcelona la tenen al paranimf en un lloc d’honor, i el Dia de la Dona es va canviar simbòlicament el nom de la parada de metro de la plaça Universitat, on baixo cada dia, pel de Juliana Morell. Quin encert fugaç.

La Juliana Morell és la nostra primera doctora i mereix molt més: més espais públics, més presència, més incidència

Juliana Morell és una dominica i escriptora, traductora, hàbil per llegir 14 idiomes, poeta, coneixedora de dret, matemàtiques i física. El pare va voler que tingués la millor formació. La mare va morir quan ella era molt petita i, de fet, la família es va haver de traslladar a Lió, i ja des de la infantesa la seva formació va tenir lloc a França, on a 14 anys, a l’imponent palau pontifici d'Avinyó, va defensar la seva tesi doctoral davant Pau V. La seva vida estava encaminada a casar-se amb un noble de la Provença, però ella es va estimar més entrar en un convent, tot i que al seu pare —mercader i d’ascendència jueva— no li va semblar una gran idea. Per això a les seves biografies a l’apartat de “cònjuge” hi posa “cap valor”, perquè ella no va atorgar cap valor al matrimoni i va preferir la soledat de la cel·la i la companyia de les religioses al convent.

Una de les seves obres és Exercices spirituelles sur l’eternité (1637). Podria tenir molts premis al seu nom, reconeixements i sobretot traduccions i divulgació. Hi ha hagut algun intent per a la seva canonització i els experts en sant Vicent Ferrer i en sant Agustí la tenen present, però la Juliana Morell és la nostra primera doctora i mereix molt més: més espais públics, més presència, més incidència. Aquesta dona, nascuda al carrer de la Cendra del Raval, té una plaça a Barcelona, al districte de Sant Martí. Seria sorprenent que els joves tinguessin claríssim que hi ha una Juliana influencer catalana (que hi és i se la sent) però desconeguessin el llegat d’una grandíssima Juliana que encara passa desapercebuda.