Els animals amb un sistema nerviós desenvolupat necessiten dormir, entenent com a dormir un estat de pèrdua de moviment i consciència, sense resposta a estímuls externs, que té propietats regeneratives i que els permet restar alerta i funcionalment actius la resta de temps. Com més temps estem desperts, més necessitat de dormir sentim, fins que se’ns pot fer molt difícil estar alerta. Tots sabem que quan anem molt cansats i portem son endarrerida (quelcom molt probable en aquest món tan accelerat), perdem momentàniament la consciència per uns segons, la qual cosa és molt perillosa si ens passa quan estem conduint, però que ens fa somriure quan veiem a algú donant cops de cap en una conferència o al teatre. A mi, particularment, aquest estat de “microdormides”, intentant mantenir-me desperta i alerta quan els ulls se’m tanquen sols i les meves neurones es van desconnectant em sembla un malson, una tortura física incommensurable. He de fer esforços ingents per intentar escoltar i processar informació, quan en realitat el que el meu cos necessita és desconnectar en posició horitzontal i dormir de veritat. Ho passo veritablement malament i la microdormida no em restaura l’energia en absolut.
Es considera que dormir bé és absolutament necessari per al nostre benestar. Estudis en ratolins demostren que interferir amb els seus ritmes de son, realment destarota el sistema de control circadiari del son i vigília, com succeeix a la narcolèpsia (la malaltia en què no regulem quan dormim o ens despertem, sinó que podem adormir-nos a qualsevol lloc). Als humans, trencar el ritme de son i vigília, com ara passa en les apnees nocturnes, pot incidir en la pèrdua de capacitats cognitives i en una neurodegeneració més precoç, ja que necessitem recuperar l’activitat normal del cervell després d’un bon descans. Entre altres raons perquè, quan dormim, les nostres neurones aprofiten per “fer dissabte“ i netejar, reciclar i degradar proteïnes que poden ser tòxiques si s’acumulen.
Ara bé, tots els animals necessiten dormir tanta estona com ho fem els humans, o fer-ho de manera contínua? Els animals que són presa d’altres tenen èpoques en què són especialment vulnerables, com ara quan ponen ous o tenen pollets o cries molt joves. Dormir quan hi ha tanta vulnerabilitat posa en risc l’èxit reproductiu. Molts animals viuen en colònies per defensar-se més bé dels perills externs, com ara els depredadors, i poden fer guàrdies de vigilància per torns. De fet, els animals que estan a l’exterior de la colònia estan més exposats als depredadors que no pas els que estan més al centre. Sabíeu que els ànecs collverds (Anas platyrhynchos, que abunden als nostres llacs i rierols) dormen diferentment si estan a la perifèria o al centre de la colònia? Aquests ànecs tenen la capacitat de dormir, tancant els dos ulls i desconnectant els dos hemisferis cerebrals quan dormen al centre de la colònia, ben protegits pels altres, o si es troben “fent guàrdia” a la perifèria, dormir amb un ull cluc i desconnectant l’hemisferi oposat, i deixant, per tant, un ull i mig cervell alerta. Això és quelcom que els humans no podem fer (almenys, no la majoria dels humans).
Per als pingüins carablanca, les microdormides són l’única manera que poden vigilar els seus pollets perquè sobrevisquin i assegurar que la seva espècie no s’extingeixi
Avui, però, us vinc a explicar una història diferent i alhora fantàstica. Els pingüins carablanca (Pygoscelis antarcticus) poden fer més de 10.000 microdormides al dia, de manera que desconnecten breument (tant els dos hemisferis com només un) i dormen uns 4 segons, tancant els ulls i obrint-los de seguida, de manera que si ho acumulem al llarg del dia, cada hemisferi dorm unes 11 hores. I aquesta manera de dormir hiperfragmentada no és anormal, sinó que és la seva manera de sobreviure als depredadors, entre els quals trobem una altra au, anomenada paràsit subantàrtic (Stercorarius antarcticus) que ataca les colònies i busca algun pingüí despistat per robar-li un pollet o trencar i xuclar els seus ous. Per tal de sobreviure, aquests pingüins han desenvolupat la capacitat de fer moltes microdormides, descansant un mínim de temps i tornant a connectar el cervell en alerta per estar pendents del que passa al voltant. Com hem pogut esbrinar quina és la manera de dormir d’aquests pingüins? És molt difícil fer aquest tipus d’estudi en animals salvatges sense interferir en la seva rutina diària. Per fer-ho, els investigadors van aplicar diferents aparells a l’esquena de 14 pingüins de les colònies de l’illa King George a l’Antàrtida i els van estar observant (i registrant) durant unes setmanes. Aquests aparells registren l’activitat cerebral (fan electroencefalogrames dels dos hemisferis), l’activitat muscular (electromiogrames) dels músculs del coll (també donen cops de cap quan s’adormen), els moviments corporals amb un acceleròmetre, la seva mobilitat mitjançant GPS, i la seva activitat de busseig sota el mar amb un sensor de pressió. Aquests aparells no destorben l’animal, tot i que permeten registrar tota la seva activitat. Us adjunto una foto perquè us feu una idea de com es col·loquen sobre el pingüí.
Per a la incubació dels ous, una parella de pingüins s’ha d’anar intercanviant per anar-los covant. Un pingüí pot estar entre 22 i 38 hores covant i cuidant la posta dels ous, mentre l’altre membre de la parella anirà a menjar, tirant-se al mar, pescant, nedant i descansant, fins a fer-li el relleu. El pingüí que queda covant, ha d’estar pendent de tots els estímuls exteriors (penseu que les colònies són exageradament sorolloses, i que altres pingüins li poden xafar els ous que tan amorosament ha post i cuida. Alhora, ha d’estar pendent que no vingui una au depredadora més gran que amenaci els ous o les cries. En aquests moments és quan els electroencefalogrames mostren que els pingüins tenen períodes molt curts de desconnexió seguits de períodes d’alerta. Us adjunto un dels vídeos (Vídeo S3 de l’article de Libourel et al. Science 382, 1026–1031, 2023) on podreu observar com un dels pingüins estudiats tanca i obre els ulls o, fins i tot, fa cops de cap adormit i badalla, juntament amb els senyals de les ones de l’activitat cerebral que ens indiquen quan està dormint i quan està despert, en aquest ritme que és quasi frenètic. Si llegiu l’article, també veureu que l’altre membre de la parella, quan està dins l’aigua surant, també pot adormir-se de tant en tant, fent alguna microdormida.
Per als pingüins carablanca, les microdormides (que per a tots nosaltres serien una absoluta tortura) són l’única manera amb què poden vigilar els seus pollets perquè sobrevisquin i assegurar que la seva espècie no s’extingeixi. Pura selecció natural. Tanmateix, la seva excepcionalitat m’omple de més preguntes. M’agradaria saber com s’ho fan les seves neurones per “netejar” les proteïnes tòxiques, i si aquest esforç neuronal increïble no els passa factura respecte al funcionament del seu sistema nerviós, i si no disminueix la longevitat màxima de l’espècie per aquest esforç. Evidentment que els humans no podríem sobreviure a aquest règim de microdormides de 4 segons, per molt que en tinguéssim més de 10.000 en un dia, però no em digueu que la natura no és espectacularment sorprenent!