El proppassat dia 13, el Grup de Conjuntura del Col·legi d’Economistes de Catalunya, integrat per Jordi Goula, Albert Carreras i un servidor, vam fer una valoració de la situació actual i de les perspectives de l’economia catalana. En aquest article miraré de donar algunes pinzellades que dibuixen en quin punt ens trobem en el marc d’un entorn econòmic realment mogut.
En efecte, l’escenari en què es desenvolupa l’economia catalana en aquests darrers trimestres ha canviat, i molt, respecte a la recuperació que s'observava des del 2013 fins al 2019. En els dos darrers han entrat en escena factors amb gran incidència sobre el funcionament de l’economia. En destaquen quatre: 1) el 2020, la pandèmia, que no només va alterar la salut sinó també la producció, el consum i l’abast de la intervenció dels estats en les economies de tot el món; 2) el 2021, la crisi de subministraments energètics (amb forts augments de preus) i l’escassetat de matèries primeres i productes semielaborats, que va provocar un daltabaix notable en el sistema productiu europeu i un alentiment de la recuperació que s’esperava; 3) el 2022, la invasió russa a Ucraïna, que ha accentuat la crisi energètica i n’ha desencadenat una altra de productes alimentaris bàsics; i 4) que ve de lluny i que no para d’agreujar-se, la crisi climàtica.
La millora dels comptes públics de l’Estat, la Generalitat la veurà passar de llarg, almenys de moment, degut al model de finançament que no li traslladarà aquests beneficis fins a la liquidació
Aquests factors, entre altres, impossibles de predir fa només uns anys, ens han instal·lat en un entorn clarament dominat per la incertesa, la qual cosa dificulta predir. En qualsevol cas, en aquest entorn, la valoració de la conjuntura econòmica catalana actual em sembla que es pot sintetitzar en 11 punts destacables.
- El creixement del PIB, que preveia recuperar el terreny perdut amb la pandèmia, no para d’alentir-se; tots els que elaboren prediccions revisen, un darrere l’altre, els valors de creixement a la baixa.
- La inflació, en valors interanuals del 10% al juny, incorpora una inflació subjacent (sense l’energia ni els aliments no elaborats) superior al 5%; sembla que l’IPC seguirà creixent a ritme sostingut, cosa que feia dècades que no vèiem, perquè s’ha instal·lat en les expectatives de preus.
- La creació d’ocupació creix fins al juny un 4,4% i l’atur baixa un 26,6%.
- Un sector de demanda significatiu com el comerç al detall creix, però ho fa més degut als augments dels preus, que no pas degut a les vendes reals.
- Els sectors industrial i de la construcció estan estancats; el dinamisme ve del sector serveis, amb uns indicadors clarament destacats en els sectors d’oci, hoteleria i restauració, que sembla que són i seran els autèntics motors econòmics del 2022. Això es mostra també en la confiança empresarial, on sobresurt hoteleria i transport.
- L’exportació va força bé. Fins a l’abril ha crescut un 13,3% (en part afavorida per la devaluació de l’euro i pels increments de preus), el tonatge de mercaderies mogut al port de Barcelona ha crescut un 11,2% però cal veure com es comporta al segon semestre el mercat alemany.
- Els preus industrials pugen fins al maig un 14,2%, un percentatge insòlit en els darrers anys, en bona part degut a l’augment dels preus energètics. Això, òbviament, farà baixar la competitivitat
- Els moviments empresarials (amb creació d’empreses, dissolucions, concursos d'activitat i altres) mostren la resiliència del sistema productiu català. La previsible pujada dels tipus d’interès en principi serà assimilable per les empreses si no es fa un salt sobtat i important.
- El sector públic català, fins al maig d’enguany, baixa un 4,9% els seus ingressos (després de les fortes injeccions de diners que va rebre amb motiu de la pandèmia) i augmenta les despeses un 0,1%. Tanmateix, el mes de juliol acostuma a ser un bon mes pels ingressos. Es veurà.
- La recaptació de l’Estat en concepte de grans impostos (IRPF, IVA, Especials i Societats) s’ha disparat fins al maig un 25,8%, entre altres coses, per efecte de la inflació i dels beneficis empresarials. Això allunya la perspectiva de la consolidació fiscal (reajustaments d’ingressos i despeses al sector públic).
- La millora dels comptes públics de l’Estat, la Generalitat la veurà passar de llarg, almenys de moment, degut al model de finançament que no li traslladarà aquests beneficis fins a la liquidació, que es produirà exactament d’aquí a dos anys.
Tot plegat, resiliència empresarial, el turisme com a protagonista, inflació, augment de tipus d’interès, comptes públics espanyols en millora, els comptes de la Generalitat al lloc de sempre, en un entorn d’alta incertesa.