“No, gràcies”. La precipitada resposta de Pedro Sánchez a l'oferta de Pablo Iglesias per presentar llistes conjuntes a la Cambra Alta no ha deixat espai al dubte. Als morats, ni aigua. Podemos és l'enemic. L'estratègia de campanya passa per colpejar, com més fort millor, els qui aspiren a assolir l'hegemonia de l'esquerra. Nova demostració que el PSOE surt, no pas a guanyar, sinó a defensar la segona posició d'un tauler cada vegada més polaritzat entre Rajoy i Iglesias.
Si no fos així, el secretari general dels socialistes hauria tingut en compte que la proposta del “coletas” és l'única manera de posar fi a la majoria de bloqueig del PP al Senat; que els territoris són diversos; que parlem suposadament d'una cambra territorial; que no seria la primera vegada en democràcia que el PSOE cohabita en la mateixa papereta del Senat amb altres forces d'esquerra; que el seu partit s'ha omplert la boca de l'Espanya federal; que la cèlebre declaració de Granada és precisament això i que almenys tres dels seus presidents autonòmics (València, Aragó i Balears) ja negociaven amb Compromís i els “podemistes” per compartir la papereta groga.
Tant desconeixement seria com per treure-li immediatament la targeta vermella. L'oferta per email que va rebre de Pablo Iglesias no és pas cap disbarat. I més enllà de la translació numèrica immediata (el PP perdria la majoria absoluta), en comunitats com València o les Balears, on els socialistes comparteixen taula de govern amb altres forces d'esquerra, tindria una lògica política aclaparadora. Que no era aquest el Senat del qual parlen tots els documents sobre l'Espanya federal redactats pel PSOE? No volien els socialistes una cambra territorial on estiguessin representats els executius autonòmics?
La pregunta que més es reitera als cenacles socialistes és què pensa fer el tal Sánchez després del 26-J. Votar el PP? Trucar a la porta de Podemos?
Doncs el federalisme també és això, la proposta d'Iglesias que Sánchez s'ha pres a la babalà i ha despatxat ofès amb un “no, gràcies” i que ha deixat perplexos a propis i estranys. Als morats, per la displicència. Als seus, perquè pot deixar sense senadors diverses capitals de província. Tot un estrateg.
La pregunta que més es reitera als cenacles socialistes és què pensa fer el tal Sánchez després del 26-J. Votar el PP? Trucar a la porta de Podemos? Qui ho sap. De moment, el PSOE continua, segons els experts, transferint vot pel centre a Ciutadans i per l'esquerra a Podemos. Al primer el va blanquejar amb “L'Abraçada” de març. Al segon, no para de donar-li arguments perquè agiti l'espantall de la gran coalició.
Sánchez s'ha quedat en terra de ningú. I no pas perquè els barons li hagin barrat el pas. Des del 28 de desembre, tots van restar en silencis. Així que ell tot sol va triar la boca del llop. I aquesta vegada no li valdrà una nova invocació de la gresca orgànica. Per bé i per mal, està sol. I, després de l'exigència dels seus a Felipe González perquè expliqui el seu vídeo de suport a un broker iranià investigat per frau fiscal que apareix als papers de Panamà, és dubtós que el qui en altre temps era president participi en la pròxima campanya electoral o torni a aturar a favor de Sánchez les aigües turbulentes del socialisme.