Artur Mas va dir diumenge: "aquesta setmana sortiré a explicar això del FLA" (Fons de Liquiditat Autonòmic... o Fons de Liquidació Autonòmica, com va batejar-lo Miquel Iceta, segons ha explicat Rocío Martínez Sampere a can Basté). I "aquesta setmana" era aquest dimarts. I més que dir, ha fet màgia. Sí, perquè el "President en Cupcions" (res per aquí, res per allà) ha fet aparèixer els famosos 1.300 milions que Montoro havia perdut i que van ser la justificació per fer entrar el FLA per la Diagonal i intervenir la Generalitat. Sí, perquè al segle XXI el que entra per la Diagonal són les intervencions econòmiques. Intervenció que consisteix que, a partir d'ara, si el "President en Cupcions" va al cinema, poso per exemple, a veure Ocho apellidos catalanes, la factura de l'entrada, les crispetes i la beguda ha de passar per Montoro. Montoro s'ho mira i decideix si paga o no la cosa, una manera com una altra de fer-se la campanya electoral.
Sí, perquè això d'espantar les iaies amb la pèrdua de les pensions i el corralito ja no resulta. Ara el PP ja no busca pescar vots al calador de les classes "populars" sinó al de la classe mitjana. Per això és posa la medalla del "sóc jo qui us paga les factures, perquè sóc un paio collonut". I a Montoro totes li pondran mentre no li caigui la cortina que té agafada amb quatre pinces i la classe mitjana descobreixi que els diners que generosament paga Madrit són el retorn dels impostos que aquesta mateixa classe mitjana ha pagat prèviament.
Montoro ha fet entrar el Fons de Liquidació Autonòmic per la DiagonalTotal, que el "President en Cupcions" ha explicat que aquests diners no només no s'han gastat en independència, no només s'han gastat en unes quantes carreteres i en alguna presó, no només les factures les té Madrit (concepte) des del 2009 (i van tornar a ser enviades el 2013), no només són diners gastats pel tripartit en època ZP, no només és una qüestió de comptabilitat "creativa" o pagaments fora de pressupost sinó que...(i ara posem música de tensió) havent obert aquest meló, Montoro s'ha col·locat una galleda de fems a sobre del cap. Desenvolupem ara tots aquests "no només".
La Generalitat pot demostrar euro per euro en què s'han gastat els 1.300 milions que Montoro busca desesperadament i pot demostrar-ho documentalment. Si li ve de gust, li passo els enllaços amb tota la informació. Aquí té el comunicat del Ministerio que obre la caixa dels trons, la carta que el conseller Mas-Colell va enviar al secretari d'Estat d'Administracions Públiques, la resposta, el comunicat de la Conselleria d'Economia explicant la situació, la resposta del Ministerio i, sobretot i molt important, el detall de totes les obres realitzades amb aquests 1.300 milions. Per tant, les factures hi són. I les obres també.
Però ara anem a l'avís que ha fet Artur Mas. Segons ell, Montoro juga amb foc i s'acabarà cremant. Per justificar l'aplicació d'un 155 econòmic, ha hagut d'usar un argument nivell palla aliena i biga pròpia. Europa pregunta a Madrit per aquests 1.300 milions gastats en obra pública, però que no es comptabilitzen com a deute com es fa amb altres obres i partides perquè es paguen a futur amb altres mètodes, com el famós "mètode alemany" (així resumit seria: jo, empresa pública, construeixo i exploto la infraestructura o l'equipament, en faig el manteniment i quan passa el període de temps pactat necessari per amortitzar la meva inversió, li torno la infraestructura o l'equipament a vostè, administració pública). I Madrit li diu a Europa: "senyoreta, senyoreta, han estat els catalans!!!".
Problema per Montoro: amb aquest mateix sistema i d'altres semblants, l'Estat ha construït l'AVE o aquestes magnífiques autopistes radials de Madrid que estan en fallida i per on no passa ningú o... el Castor!!! (hooome, el Castor!!! Recordi, cada consumidor de gas pagarà 630 euros en 30 anys per tornar a Florentino 1.350 milions d'euros que, gràcies a l'interès anual del 4,27% aplicat, es convertiran en 4.731 milions. Una festa tropical!!!).
El mateix que ens reclama Montoro és el que ha fet Espanya amb l'AVEPerò, esclar, quan Europa reclami a Espanya tot això, Montoro ja no serà al Gobierno. Haurà passat per una porteta giratòria i estarà en un bar de Marbella dient: "nene, otra de gambas. Y éstas me las traes peladas, que hoy estoy cansino".