El 3 de juliol de 1971, fa 51 anys, va néixer a Townsville, Queensland —Austràlia— Julian Assange. Els seus primers anys de vida van transcórrer viatjant d'un lloc a un altre, allà on la seva mare i la parella d'aquesta produïen obres de teatre. Un ritme vital que va suposar per a Julian haver de formar-se principalment a casa, saltant d'escola a escola (va estudiar en més de 30 centres diferents). Per a Julian era una cosa normal allò d'investigar, formar-se entre els llibres i aprendre de forma autodidàctica. Potser per això quan la seva mare li va regalar el seu primer ordinador, amb 16 anys, va tenir gran interès i facilitat en aprendre programació i descobrir "els topants" dels sistemes informàtics. Amb 20 anys ja va acumular més de 30 denúncies per pirateria, sent possiblement la seva incursió en el sistema del terminal principal de Nortel el seu hackeig més seriós. Allò va quedar en una multa per danys i perjudicis, un "toc d'atenció" que l'avisaria dels límits que hauria de posar a la seva gran capacitat per esquivar les barreres de seguretat informàtica. Va estudiar Matemàtiques a la Universitat de Melbourne, i no va arribar a llicenciar-se: per a Julian va suposar un conflicte ètic, segons ell mateix va explicar, el fet que els seus companys de carrera treballessin com a becaris en projectes militars.

Assange sempre va tenir fermes conviccions antimilitaristes, pacifistes i uns pilars basats en l'ètica que li feien pronunciar-se i no passar fàcilment inadvertit. Seria el 2006 quan va fundar juntament amb altres col·legues el projecte de WikiLeaks, una espècie d'enciclopèdia digital destinada a recollir i publicar informació confidencial a nivell internacional. L'aparició de WikiLeaks va fer saltar pels aires informació molt sensible, especialment de l'administració nord-americana, on quedaven al descobert detalls molt compromesos del centre de detenció de Guantánamo, per exemple, així com correus electrònics privats de la llavors vicepresidenta Sarah Palin, o membres del Partit Nacional Britànic, documents de l'Església de la Cienciologia o de la Unitat d'Investigació climàtica de la Universitat d'East Anglia. Més de mig milió de documents havien estat publicats a WikiLeaks el 2010, especialment sobre les guerres dels Estats Units a l'Iraq i a l'Afganistan. Imatges de tortures i assassinats deliberats contra civils per part de soldats nord-americans van ser filtrades al món. Un pas valent que el va fer ser portada de la revista Time aquell any. Una informació que, segons el mateix Barack Obama, president dels Estats Units en aquell moment, suposaven una amenaça per a la seguretat nacional del país. No va ser obstacle per continuar publicant informació confidencial. Van sortir a la llum 250.000 cables de documentació diplomàtica nord-americana que mostraven les relacions amb tercers països. Les reaccions d'aquells no van trigar a arribar i les acusacions de terrorisme contra Assange van començar a proliferar entre polítics i homes de negocis.

Per a Julian aquest tipus d'"amenaces" no suposaven un obstacle per frenar-lo en el seu objectiu: a començaments de 2011 WikiLeaks va començar a publicar informació sobre grans corporacions que estaven venent a diferents governs sistemes d'espionatge per controlar els seus ciutadans a través dels seus telèfons mòbils, correus electrònics i xarxes socials. La "maquinària" es va activar contra Julian i va ser llavors quan va ser denunciat per un presumpte delicte d'abús sexual a Suècia.

El novembre de 2010, Assange va viatjar a Suècia, interessat per la seva legislació en protecció per a informants i denunciants de corrupció, amb la idea d'establir allà una base de WikiLeaks. Durant la seva estada va participar en una conferència i va tenir trobades íntimes amb dues dones que més tard el van acusar d'abusos sexuals i violació. Es va emetre una euroordre perquè comparegués davant els tribunals i es va lliurar voluntàriament a la policia a Londres. Les vistes judicials sobre l'extradició a Suècia van començar el 2011 i van acabar el 2012, moment en què es va refugiar en l'ambaixada de l'Equador sol·licitant empara, al·legant que el seu lliurament a Suècia encobria en realitat la via directa per ser enviat als Estats Units, on se l'acusava d'haver vulnerat lleis sobre seguretat de l'Estat.

La moral d'aquesta història és, lamentablement, que fer el correcte et pot costar la vida i la teva llibertat. És sorprenent que això passi en països tan lliures i democràtics com per donar lliçons al món sobre la matèria.

El 2013 va fundar un partit polític per presentar-se a les eleccions al Senat d'Austràlia: el WikiLeaks party, però els resultats electorals no el van afavorir i no va obtenir ni tan sols un escó.

Els càrrecs pels quals se l'investigava a Suècia van acabar sent arxivats, desestimant les investigacions i tancant el cas el 2017. Assange va romandre a l'ambaixada de l'Equador fins a l'abril de 2019, moment en què la policia britànica el va detenir per haver incomplert amb la seva fiança. Van ser set anys els que va romandre a l'interior de l'edifici. La justícia britànica el va condemnar a 50 setmanes de presó (pràcticament un any) per haver trencat la fiança establerta. Suècia va reobrir les investigacions per les acusacions d'abús i violació. Un dels casos va decaure al cap de pocs mesos per falta de proves. Va ingressar a la presó de màxima seguretat a Blemarsh, on ha romàs des d'aleshores.

Els Estats Units han demanat al Regne Unit que Julian sigui extradit per jutjar-lo per 18 delictes que contemplen, delictes com el d'espionatge i intrusió informàtica, entre altres, pels quals es demanen 175 anys de presó. El periple a la justícia britànica ha acabat aquesta setmana amb el posicionament del ministeri de l'Interior, que ha donat llum verda al lliurament als EUA d'Assange. Una decisió que serà recorreguda en els dies vinents i que ha comptat amb un enorme rebuig des de diferents organismes i organitzacions de defensa de drets humans i llibertats Civils.

La secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard, va publicar una nota de premsa on lamentava la decisió presa per la ministra de l'Interior del Regne Unit, Pitri Patel, subratllant que "permetre l'extradició col·locaria Assange davant un gran risc, enviant a més un missatge esgarrifós als periodistes de tot el món". La mateixa comissària de drets humans del Consell d'Europa, Duja Mijatovic va demanar prèviament a Priti Patel que no firmés a favor de l'extradició d'Assange (https://rm.coe.int/letter-to-priti-patel-secretary-of-state-for-the-home-department-of-th/1680a67bc0). Va advertir que l'acusació dels Estats Units contra Julian aixeca dubtes sobre la protecció dels qui publiquen informació classificada en nom de l'interès públic, fins i tot la informació que exposa violacions dels drets humans. Va afegir que el fet de permetre l'extradició d'Assange d'aquesta manera "causaria un efecte negatiu en la llibertat dels mitjans de comunicació i podria, en última instància, obstaculitzar l'acompliment de la tasca de la premsa com a proveïdor d'informació i vigilant públic de les societats democràtiques". Com era d'esperar, Patel va prendre la decisió en sentit contrari al que li sol·licitava la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, ja que evidentment el Regne Unit s'ha llançat als braços dels EUA i tot el que vingui d'Europa sembla una proposta per actuar en sentit invers.

Des del Consell per la República, Carles Puigdemont ha considerat com "una pàgina negra per a la història" el dia en què el Ministeri de l'Interior del Regne Unit ha donat llum verda a l'extradició de Julian. A més, Puigdemont el considera una persona que "ha lluitat per la llibertat, la pau i contra els crims de guerra".

A la vista està que la vida d'una persona que destapa aberracions que han de ser conegudes pel món, pot tornar-se un malson. Haver destapat allò que els Estats Units no voldrien que es conegués, lluny de suposar una disculpa sense embuts, ha suposat l'atac al missatger, deixant en evidència que, precisament, una democràcia que va donant lliçons al món en primer lloc no es comporta com WikiLeaks va destapar i, en segon lloc, no reacciona d'aquesta manera.

La pregunta que inevitablement sorgeix a qualsevol persona és: davant un cas de corrupció, una injustícia i una aberració, se suposa que l'honest és denunciar-ho, treure-ho a la llum, però de veritat és aquesta la decisió més intel·ligent? Jutjant pel que ha viscut el tinent Luis Segura, o la denunciant de corrupció Ana Garrido Ramos, entre d'altres, les persones honestes i valentes que fan el que se suposa que s'ha de fer, es queden soles, sense feina, i vivint un autèntic calvari. El cas d'Assange torna a demostrar que tots podríem trobar-nos en la seva situació. A qualsevol pot passar-li que, per circumstàncies de la vida, tingui accés a informació delicada, que de sobte alguna cosa esclati a les seves mans. Un periodista precisament té l'obligació de buscar aquest tipus d'informació tan necessària per poder garantir el dret a la informació de la societat. Aquest que està consagrat a la Constitució. És realment possible?

La moral d'aquesta història és, lamentablement, que fer el correcte —denunciar— et pot costar la vida i la teva llibertat. És sorprenent que això passi en països tan lliures i democràtics com per donar lliçons al món sobre la matèria. I com tot això és tan descarat i lamentable, se serveixen d'estratagemes com acusacions falses per destrossar una persona que, senzillament, l'únic que va fer va ser informar el món d'una cosa que tots havíem de saber.