El soldat Sánchez, el polític agònic que vol fer fora almenys mig PSOE, l'home menystingut pels mitjans i l'establishment de Madrid, ha guanyat una batalla però és encara lluny de guanyar la guerra. Pedro Sánchez Pérez-Castejón, de 43 anys, nascut al barri madrileny de Tetuan i economista de professió, té des de les 20.05 hores del dimarts 2 de febrer l'encàrrec del rei Felip VI per intentar ser president del Govern d'Espanya. L'home que va arribar contra pronòstic el juliol del 2014 a la secretària general del PSOE després de recórrer totes les agrupacions del partit per guanyar les primàries, té un encàrrec enverinat, que ell mateix ha demanat, que l'acabarà portant irremeiablement a la Moncloa o directament a casa seva. A favor té que en les gairebé quatre dècades de democràcia a Espanya tots els candidats que s'han sotmès a una sessió d'investidura al Congrés dels Diputats han aconseguit sortir-se'n del tràngol. També, que la fortuna el sol acompanyar en els moments decisius. En contra, tota la resta.

El Rei ha desbloquejat la situació a què l'havia dut el tacticisme del Partit Popular i el seu candidat, Mariano Rajoy, de l'única manera que podia fer-ho: driblant la seva resistència a ser el candidat pel fet de no haver reunit prou suports no oferint-li una segona vegada la investidura. La jugada de Rajoy té un enorme risc: i si Pedro Sánchez aconsegueix el que avui sembla impossible? El president del PP llavors no sortirà viu de l'eixam en què es convertirà la formació conservadora, que hagués vist de bon grat que Rajoy hagués fet un pas enrere abans d'obrir un procés el final del qual es desconeix. A més, encara que la situació és nova a Espanya, no és segur que la seva posició política no es debiliti encara més en les setmanes en què Pedro Sánchez gaudirà de tot el protagonisme polític i mediàtic. També és possible que els adversaris socialistes de Sánchez —començant per Felipe González i Susana Díaz— li concedeixin una mínima treva. Entre altres coses, perquè no hi ha res que cohesioni tant com el poder. I lluny d'ell, els socialistes ho saben prou bé, fa fred. Molt fred.