Ja ho diu Politico.eu a la portada: "Tota la política és local". Els votants aniran a les urnes en clau interna sense pensar en Ursula von der Leyen, en els pactes comunitaris o en el repartiment de futures carteres. La històrica gran coalició europea de conservadors, socialistes i liberals trontolla i la ultradreta amenaça de ser segona força. Aproximadament un 60% de la legislació aprovada a les Corts ve condicionada per Brussel·les. És igual. El Pacte Verd, l'estrès del Pacte Migratori, la tensió geopolítica i els veritables temes que es voten el 9 de juny seran remor de fons fins diumenge. No som els únics, els 170 milions d'europeus dels 27 països comunitaris, d'Alemanya a França, passen també pel seu propi referèndum a primers ministres sense que importi prou què està en joc. A cada país, la lectura es farà en aquests termes i seran un termòmetre de les marques ultres en cada estat membre. Només si té l'impacte del Brexit —amb una ultradreta condicionant de manera determinant el futur de la UE— es reaccionarà al xoc dels resultats.

D'aquí al 9-J la campanya es farà cada vegada més estreta fins a ser una reedició del 23-J, si és que ja no ho és. En el primer debat dels candidats d'El País i la SER, la cap de llista del PP Dolors Montserrat arremetia amb el "Sánchez és Puigdemont", "pacta lleis amb delinqüents" o "S'imaginen el canceller alemany lliurant la governabilitat a un pròfug?". I gairebé a la mateixa hora, Alberto Núñez Feijóo obria la porta a una moció de censura en la seva entrevista amb Susanna Griso a Espejo Público. Ja ho va dir al desembre, però ha anat més enllà vinculant la moció al resultat electoral, a una "majoria social" convertida en "majoria electoral". No feia falta que esmentés Junts, un altre elefant a l'habitació del PP, perquè no hi ha cap altra suma per a aquesta moció. La falta de transparència de les seves converses amb els de Puigdemont i el doble llenguatge de Feijóo li obren el terreny, per una banda, mentre els seus l'hi cremen per l'altra.

És igual la cita electoral, els punts calents sempre passen per Vox i Junts; el partit per culpa del qual el PP no creix i l'altre pel qual no governa

Part del PP ha entès que aquest vesper no tocava en eleccions. Però no hi ha manual ni descodificador de Junts a Madrid. Així que no hi ha manera de saber en quin punt està aquesta possibilitat de moció ni com reconduiria Feijóo la maquinària de Génova i la tracció de la dreta madrilenya sense quedar-se atrapat en els insults acumulats contra el PSOE. Els populars intenten l'acrobàcia assegurant que seria una moció per a un avançament electoral i, per tant, sense pacte amb Junts. Però l'hemeroteca del 2018 és recent i no hi ha moció sense negociació. El PSOE i Podemos van anar un a un de cada partit —negociant, acordant— fins a sumar els vots. Aquesta setmana fa un any d'aquest aniversari, el mateix dia elegit per Feijóo per deixar anar el titular de la setmana.

Per a l'avançament electoral només hi ha dos botons vermells. La convocatòria de Pedro Sánchez o la moció amb Junts, insinuada per Puigdemont a Politico.eu des de l'estiu passat. Pel PP, "no es donen les condicions". Però no sabem quines serien i a quanta distància del PSOE hauria de quedar el 9-J per accelerar aquest viatge sense retorn o reconduir l'estratègia nacional de Feijóo cap a un terreny menys excèntric, el que va de les manifestacions antiamnistia al coqueteig a l'ombra.

El 9-J és el mirall dels temes no resolts de la legislatura. Les brases del procés que es dissoldran quan el PP assumeixi la realitat catalana, les seves contradiccions i faci una esmena a la seva agenda antiindependentista i nacionalista. És igual la cita electoral, els punts calents sempre passen per Vox i Junts. El partit per culpa del qual el PP no creix i l'altre pel qual no governa.

Tots els camins passen pels mateixos llocs. I ningú no parlarà d'Ursula von der Leyen els propers dies. Fidel reflex també de la realitat nacional. L'estrès parlamentari és a tot arreu i a totes les taules. El 17 d'agost de 2023 Junts va ser determinant per assegurar les opcions de govern del PSOE, aquest 10 de juny s'aclarirà la incògnita catalana cap a la repetició electoral o la governabilitat de Salvador Illa i en les europees passarà el mateix. Von der Leyen necessitarà una majoria qualificada de 361 dels 720 vots de la mesa del Consell Europeu en votació secreta. El PP va acusar al seu dia el PSOE de mercadejar amb els vots per fer presidenta Francina Armengol. Són acords, pura política, i un segon mandat de Von der Leyen serà això, l'habilitat en el repartiment entre socialistes, liberals i verds. Entre Polònia, Hongria i Itàlia, en negociacions que no seran necessàriament públiques i en les quals anirà omplint sigil·losament el sarró de vots. Com el títol de l'oscaritzada pel·lícula Everything everywhere all at once. Qualsevol resultat és possible, alhora i a tot arreu. Pot aconseguir-lo o pot saltar pels aires.

Mentre passi tot això, el pre i el post 9-J està abocat a una sola lectura: en els punts que separin el PP del PSOE llegirem Europa. I ningú no recordarà Ursula von der Leyen fins a dir-hi la seva.