En el període de tres setmanes s’hauran celebrat eleccions autonòmiques al País Basc (21 d’abril) i a Catalunya (el pròxim 12 de maig). Les dues comunitats històriques resulten casos políticament molt singulars en el context de l’Estat espanyol, tal com es mostra una vegada i una altra amb la composició dels parlaments respectius. La incidència de la política autonòmica sobre l’economia és innegable: a través de la política territorial, l’educativa, la científica i d’innovació, la fiscal, la de formació, la mediambiental, energètica, etc. Tanmateix, siguem clars, totes elles afegides a les polítiques que es reserva l’Estat, que generalment són les que tenen més incidència.

Històricament, les dues comunitats han estat econòmicament capdavanteres, en particular per la seva especialització industrial. Però això està canviant en les darreres dècades en la mesura en què una part considerable d’aquesta especialització productiva l’ha anada absorbint la gran fàbrica del món, que és la Xina. Tanmateix, tant Catalunya com el País Basc segueixen essent els dos principals bastions industrials de l’Estat. Tanmateix, més enllà d’aquest sector, com es comparen les seves economies?

Comencem per l’atur, a tall d’indicador del nivell d’ús que una economia fa dels seus recursos humans. Catalunya en el conjunt de l’any 2023 va enregistrar una taxa d’atur del 10,4% i el País Basc una del 8,4%. Tant l’una com l’altre són inferiors a la del conjunt estatal (13,3%), i queden llunyíssim de les comunitats amb pitjors registres, que són Extremadura (19,5%), Andalusia (18,3%) i les Illes Balears (18,1%).

Comparem algunes dades estructurals referides a la producció, agafant la informació que facilita l’INE en una sèrie tractada de manera homogènia i que cobreix del 2000 al 2022. El PIB per càpita en aquest darrer any a Catalunya es va xifrar en 32.743 € per habitant; al País Basc fou de 35.973 €, és a dir, que obté un 10% més de producte per cada habitant que no pas Catalunya. A part del diferencial de nivell absolut de PIB/habitant, és rellevant i força diferenciada la dinàmica que ha seguit la ràtio en qüestió al llarg del període de 23 anys que estem considerant, ja que es posa en relleu que al País Basc ha crescut pràcticament el doble que a Catalunya. En efecte, en termes reals (filtrades les dades pel moviment dels preus) al País Basc el PIB/habitant ha crescut un 40% des de l'any 2000, i a Catalunya aquest guarisme ha estat només del 22%, de manera que, si ja partíem de nivells diferents (el País Basc ja estava per sobre de Catalunya), en aquests anys les diferències s’han accentuat encara més.

El País Basc ha crescut més que Catalunya, ho ha fet mantenint més la seva naturalesa industrial, essent més productiu i descansant molt més en recursos humans propis i no en recursos vinguts de fora

No és aliè a aquest procés el moviment demogràfic, no endebades la ràtio PIB/habitant té en el seu denominador la xifra de població. Doncs en aquest període 2000-2022, la població catalana ha augmentat un 24% (1,5 milions de persones) mentre que la basca ho ha fet un 5% (unes 107.000 persones). En aquesta evolució tan diferenciada hi ha intervingut poderosament la immigració, de manera que al final del període, el 2022, a Catalunya el percentatge de població estrangera era del 16,4%, al País Basc es xifrava en el 8,4%. Ni Catalunya ni el País Basc tenen competències de gestió en aquest àmbit, però la realitat és que la demanda del teixit productiu ha originat necessitats de recórrer a la immigració molt diferenciades en un país i en l’altre.

Hi ha més aspectes estructurals i dinàmics addicionals diferenciats a totes dues economies. El País Basc ha mantingut molt més que Catalunya la seva naturalesa industrial: el 2000 significava el 31% de tot el valor afegit generat, per reduir-se fins al 25% el 2022, i a Catalunya arrencava amb un 27% i ha baixat fins al 21%. Som davant de dues regions econòmiques que continuen essent industrials en el context europeu, però el País Basc ha mantingut millor aquest estatus. D’altra banda, el pes del sector públic al País Basc (17% el 2022) és superior al català (15%), i això ha de ser degut fonamentalment a l’autogovern i als recursos que té cada comunitat. I el comerç i turisme té major pes a Catalunya (25%, enfront del 21% del valor afegit al País Basc), degut bàsicament a la notable especialització turística de baix cost del sistema productiu català.

La productivitat (valor afegit per persona ocupada) també és diferent, tal com passava en el PIB/càpita: el 2022, a Catalunya, estem en 63.100 € per persona ocupada, i al País Basc en 69.500 €, és a dir els ocupats bascos són un 11% més productius que els catalans. En la construcció, comerç i turisme, finances, immobiliari, activitats professionals, administració pública i altres serveis, la productivitat basca supera la catalana.

Com es pot observar, el País Basc ha crescut més que Catalunya, ho ha fet mantenint més la seva naturalesa industrial, essent més productiu i descansant molt més en recursos humans propis i no en recursos vinguts de fora. Cert que les distàncies en volum de les dues economies són molt grans (Catalunya és més de tres vegades l’economia basca en producte i té quatre vegades la població basca). Però també hi intervé que els recursos d’autogovern són molt superiors allà i les directrius de polítiques pròpies han estat més ajustades a les necessitats del sistema productiu basc.

Desconec si hi ha relacions causals entre l’anterior i els resultats de les eleccions, però podria haver-n’hi. En qualsevol cas, el País Basc és un país que pensa en basc, amb un nivell de cohesió alt quant a la visió de futur polític i econòmic, com van mostrant (i accentuant) els resultats a cada contesa electoral. A Catalunya, ho veurem d'aquí a quatre dies.