El principal interès que tindran les properes eleccions serà veure quin paper farà Podemos i quin abast tindrà el declivi de Convergència. Rajoy ja té pactat el suport de Pedro Sánchez i farà una campanya de to encara més baix enarborant la bandera de jo o el caos. El candidat socialista ha perdut tota esperança de descavalcar el PP. Altrament no s'hauria disculpat amb el president espanyol per haver-lo tractat d'indecent en l'última campanya, després dels escàndols que han afectat els populars els darrers mesos. 

Domesticat l'independentisme, i desactivades les ambicions de Sánchez, l'últim heretge que queda a Espanya és Pablo Iglesias. No cal ser un gran lector de diaris per veure que tota l'artilleria anirà contra ell. Podemos tindrà uns anys complicats si no aconsegueix superar el PSOE en diputats. Fracassat el seu primer intent d'assaltar el cel, l'única possibilitat que li queda és potenciar les forces centrífugues d'Espanya. Aliat amb Izquierda Unida, la política d'Iglesias els propers anys passarà per llançar la perifèria espanyola contra el cordó madrileny que el PP està articulant amb el PSOE i Ciutadans -els tontos útils de tota aquesta història.

Al País Valencià, el diari Levante posarà en marxa la seva web en català aquest diumenge. A Mallorca els nacionalistes podrien acabar fent un bon resultat de la mà de la confluència podemita. A Catalunya, la CUP està fent la campanya electoral a ERC. Desgastant l'Ada Colau, els cupaires debiliten una de les palanques que el sistema podria activar per fer la punyeta a Iglesias i revifar l'ala esquerranosa del pont aeri. Errejón és massa baixet i té massa cara de nen per aspirar a disputar el lideratge de Podemos. 

Iglesias haurà de superar el PSOE com a mínim en vots i aguantar tota una legislatura a la intempèrie amb un exèrcit de friquis famolencs. La reaparició d'Otegi l'ajudarà, en la mesura que introduirà un element de caos i de veritat en la comèdia espanyola. L'altre element de caos pot venir de Convergència. La formació de Mas intenta reconvertir-se en un gran partit d'alcaldes. Però els alcaldes sempre acaben sent difícils de controlar, com es va veure en les consultes populars que van obligar CiU a defensar l'autodeterminació. Només cal recordar que fins ara els alcaldes són els únics que han fet actes seriosos de desobediència. 

L'Estat raspalla ERC, per intentar que s'empatxi d'èxit, mentre espera que Convergència es refaci i estigui en condicions de gestionar el desencant. Si no vol veure's convertit en una caricatura, a la llarga Iglesias haurà d'ajudar els sectors independentistes partidaris de celebrar un referèndum d'autodeterminació sense permís del govern l'Estat.