Malgrat que faci temps que la dreta mitjana, central i extrema —amants i defensors fidels de la presumpció d'innocència— vocifera "colpistes" cada vegada que li acosten una carxofa, no és menys cert que encara no se sap quina serà l'acusació real que sustentarà el judici al Tribunal Suprem. Tot apunta que, a final d'aquesta setmana o a inici de la vinent, la Sala Segona dictarà l'acte d'obertura de judici oral i que hi sol·licitarà a les parts que presentin els escrits de qualificació provisional. De què acusarà la fiscalia els polítics catalans i quines penes demanarà per a ells? La previsió és que presenti el seu escrit entre 24 i 48 hores després que s'hagi notificat aquesta interlocutòria; així doncs, no veurem acabar la setmana que ve sense que sapiguem què ens espera. Segons m'expliquen, la petició de penes concretes no està totalment tancada; cal suposar que és perquè hi ha algunes discrepàncies entre els fiscals que porten el cas que encara han de llimar, encara que se senten rumors a Madrid que es demanaria la pena mínima per rebel·lió de 15 anys per als polítics, de 10 a 15 per als acusats de sedició que eren autoritat i de 8 a 10 per als que no ho eren. Repeteixo, rumors. A mi el que m'expliquen és que encara no està decidit en ferm.

El fet, per mi vergonyós, que una formació ultradretana com Vox estigui habilitada com a acusació popular en aquest judici ens farà tenir un altre marc d'acusació que, no és difícil d'intuir, encara serà més dur. En principi tendim a desestimar-lo com a inoperant, però cal recordar que proporcionaria marge als magistrats per anar més enllà de les peticions de la fiscalia. Un tribunal no pot condemnar excedint les peticions fetes per les acusacions, però el marc fixat per qualsevol li permet cobrir-lo. Aquesta presència de Vox tindria conseqüències si, com podria passar, la fiscalia rebaixés les acusacions de rebel·lió a les de sedició en les conclusions del judici.

Un judici del qual encara no sabem si serà televisat en directe, malgrat que els responsables de premsa del Tribunal treballen amb aquesta previsió. "Transparència tota, espectacle zero", és el lema. Des de la resolució del 2005 del Tribunal Constitucional, es considera que en matèria de difusió en directe de la imatge dels judicis hi ha un règim d'habilitació general amb reserva de prohibició que ha de fer-se d'acord amb el principi de proporcionalitat. Traduït a llenguatge pla: ha de ser retransmès i, si se'n restringeix la difusió, la sala enjudiciadora ha de dictar una resolució per donar-ne els motius, que pot ser recorreguda per les parts. La decisió no s'ha produït encara. Marchena deixarà que assistim en directe a un judici en el qual cal esperar que les defenses posin de manifest els errors processals i les vulneracions de drets que hi ha hagut en la instrucció del procediment? Consentirà que públicament i amb la màxima audiència, si els advocats dels expatriats hi són presents, es duguin a la sala les incongruències de les decisions espanyoles amb les adoptades en altres països? Així hauria de ser.

Marchena deixarà que assistim en directe a un judici en què les defenses posin de manifest els errors processals i les vulneracions de drets que hi ha hagut en la instrucció?

El que és cert és que el context en què s'havia d'inscriure el judici ha variat molt. Ja queden lluny les presses per tenir sentència abans del desembre com explicaven membres de la sala en dinars amb directors de mitjans. El judici començarà o bé una mica abans de Nadal amb les qüestions prèvies o bé ja al gener. El teló de fons de la renovació del Consell General del Poder Judicial ja no convida a forçar la màquina, atès que les aspiracions de Manuel Marchena a convertir-se en president del Consell i del mateix Tribunal Suprem, després d'haver prestat el seu gran servei a la pàtria, ja es poden considerar consumides. La moció de censura va tirar per terra les seves esperances amb l'arribada del PSOE al govern, i les negociacions per tenir renovat el CGPJ abans de cap d'any continuen a bon ritme. Tampoc no l'ha ajudat que aquesta modesta cronista revelés l'escàndol del presumpte tracte de favor donat a la seva filla Sofía Marchena per aconseguir que, per primera vegada a la història, algú pogués deixar l'Escola Judicial de Barcelona i, sense tornar a examinar-se, passés a ser fiscal. No només aquest transvasament de carreres està vedat, sinó que per dur-lo a terme ha calgut crear una plaça de fiscal més de les previstes i fer un canvi de partida pressupostària. Déu n'hi do. Una cosa que segons totes les associacions fiscals i judicials —menys la seva pròpia— seria un cas de nepotisme clar i l'acceptació del benefici d'una corruptela.

Però protegir Marchena, almenys mentre duri aquest procediment, és una consigna massa potent. El CGPJ ha negat l'accés a tota la documentació d'aquest canvi sospitós. No ha respost a les peticions formals fetes per les associacions fiscals i judicials. El PSOE va donar suport al PP i a Ciutadans per vetar la compareixença de Lesmes al Congrés per explicar-ho. Ara encara estan obertes les vies formals de la Llei de Transparència i de la sol·licitud de documentació a través de la Mesa del Congrés que ha cursat Units Podem. Des del Tribunal Suprem i els seus portabanderes es considera que aquest tema només busca, a través d'una conspiració periodístico-independentista i potser dels Illuminati, desprestigiar Marchena abans del judici. Tanmateix, els fets hi són, i la negativa a aclarir-los, també.

No obstant això, la cosa important, com en tot judici, és com es desenvoluparà, perquè en dependrà també la possibilitat d'exhaurir les vies estatals i reclamar a altres instàncies la reparació dels drets que hagin estat conculcats.