"Què és la supervivència? Una infinita capacitat de sospita"

John le Carré

M'ha trucat una enviada de premsa del Tribunal Suprem per renyar-me "per escriure falsedats", perquè diu que "he insinuat" en les meves intervencions i els meus tuits que a la Sala II estaven fent l'orni per impedir a la representació lletrada de Puigdemont d'accedir a la peça de situació personal. M'he emprenyat. Jo no escric coses falses mai, a tot estirar, equivocades i sense voler, i la insinuació, ja saben, no deixa de ser l'art que t'entenguin sense dir res. Ho dec haver fet bé, perquè fins i tot ells m'han captat.

El cert és que fins ahir, dimarts 28, al matí, des del despatx de Gonzalo Boye no van poder accedir a la peça de situació personal de l'expresident. Només a aquesta, perquè per veure la de la resta dels seus patrocinats hauran d'esperar. Tot era, em diuen oficialment, un problema de fotocòpies. Que si eren molts fulls, que si la causa era a reprografia, que si això i això altre... Ja sabeu. De vegades em sorprèn que no m'adoni de com d'empipadora pot ser la copisteria per al dret de defensa. Sí, fins i tot jo que he treballat per a ells, entenc que això de la fotocopiadora és un hàndicap insalvable, fins que un lletrat et diu dilluns al matí que serà un problema haver d'esgrimir davant el tribunal de Sàsser el dia 4 i davant el TGUE, a l'hora de presentar les cautelars, que no s'ha concedit aquest accés preceptiu i bàsic per al dret de defensa. Ha estat oli en un llum. L'endemà s'han pogut instruir sobre aquesta peça que recull tots els avatars pels quals ha passat la "situació personal" de Puigdemont, és a dir, les OEDE, els comunicats entre països i totes aquestes coses que tenen tan poca importància. Coses de la reprografia, ja se sap. Demano disculpes per haver pensat malament.

La peça conté les comunicacions d'Espanya a través del sistema Sirene (sol·licitud d'informació complementària a l'entrada nacional) que és la forma de comunicació entre estats Schengen per al compliment de les alertes d'OEDE. I hi ha coses curioses, que deixen clar que tant Àustria com Finlàndia, Lituània i Alemanya, per descomptat, i Bèlgica van demanar en el sistema informàtic de Schengen que se'ls posés un "flag" per a la petició de Puigdemont. Un flag és un "indicador de validesa" que converteix l'ordre de detenció en una simple ordre d'esbrinament de domicili, en cas que la persona entri al país. Així, Àustria ja va deixar dit al febrer d'aquest any que s'introduís un flag permanent "per ordre donada pel Ministeri Federal de Justícia"; el mateix que va fer Alemanya el febrer del 2020, per ordre del seu Ministeri de Justícia: "D'acord amb la nostra legislació nacional, serà molt poc probable mantenir aquesta persona en custòdia per a qualsevol procediment de lliurament". Lituània, "molt amablement", els diu que els posin el flag mentre es consulta al fiscal general si l'ordre de detenció "és executable segons la nostra legislació", i fins ara. També és revelador que en les comunicacions de la policia espanyola a altres països com Bèlgica s'arribi a demanar urgència, ja que “as you now this is a very sensitive case in our country”. Només els faltava la icona de les manetes.

Ni la justícia ni la policia ni l'estat espanyol s'haurien d'apartar un sol mil·límetre dels procediments en aquest, com ells diuen, "sensitive case", i em sap greu sospitar, però és el que s'està fent des del principi

També aquesta peça conté la comunicació Sirene de la detenció a Itàlia. La comunicació italiana es produeix oficialment a les 06 hores 40 minuts de la matinada del divendres 24. S'hi demana "la documentació habitual pels conductes habituals" i es notifica l'hora en què Puigdemont passarà davant el tribunal. Així que no, la policia espanyola no se'n va assabentar per Sirene, perquè a aquella hora de divendres ja tots sabíem que era a la presó i que passaria a disposició judicial aquell mateix matí. Segons les primeres declaracions de comandaments policials, hi va haver "una trucada" mentre Puigdemont estava encara volant que va posar tota la cúpula policial a seguir l'assumpte i posteriorment van dir a El Español que l'avís els va arribar a través de Sirene "a última hora de la tarda, el vespre" de dijous. Vaja, doncs això tampoc no quadra! Va ser la matinada de l'endemà, com resa al paper.

No són sinó més dades de tot el conjunt sísmic que va precedir la detenció de Puigdemont a Sardenya. La cosa és tan enrevessada que hi haurà preguntes parlamentàries. Al govern belga perquè els policies espanyols han afirmat públicament que va ser Bèlgica la que va introduir l'alerta i va avisar Itàlia quan Puigdemont va pujar a l'avió. Bèlgica, ja veuen, aquell país que té suspès el procediment i des del qual fa mesos que els polítics catalans volen a tot arreu. Aquell país del qual va sortir aquest estiu Ponsatí per viatjar a Itàlia sense que saltés res ni es detingués ningú. Els serveis de fronteres italians van dir a periodistes de La Repubblica que coneixien l'arribada de Puigdemont des del dia anterior perquè estava "monitorat". En què quedem? Amb tant tripijoc al govern espanyol li arribarà una bateria de preguntes parlamentàries perquè aclareixi quin va ser el recorregut exacte i la participació de la policia espanyola en aquest operatiu. Cosa gens difícil, ja que quan les coses són clares i estan documentades, no hi ha cap problema per explicar-les. El que és estrany és que la cúpula policial espanyola digui una cosa primer i una altra després i que aquesta no quadri amb la documentació del Suprem i que tot sigui un mar de soroll. En principi, no hi ha cap misteri per ocultar en una detenció dels sistemes de Schengen. Que es faci la llum.

També queda per aclarir quan ho va saber el ministre de l'Interior, que era amb els Reis a La Palma, i que diu que no va saber res fins que va aterrar a Madrid. Va ser, pel que sembla, l'últim en assabentar-se'n, perquè des de les nou de la nit els telèfons de la Moncloa treien fum amb trucades de periodistes. Una altra vegada els han aixecat la camisa? Ja saben la meva opinió: ni la justícia ni la policia ni l'estat espanyol s'haurien d'apartar un sol mil·límetre dels procediments en aquest, com ells diuen, "sensitive case", i em sap greu sospitar, però és el que s'està fent des del principi.

Segueixin el fil perquè d'això en sortirà un cabdell, segur.