"Ningú no s'engreixa els anys de sequera, excepte els llops"
Refrany sahrauí
Durant sis anys, des de la terrassa de casa podia veure la bonica corba de la costa d'El Tarajal fins a la frontera i, més enllà, les llunyanes cabiles reverberant sota el sol. Dirigia el principal diari de Ceuta i així vaig conèixer una societat complexa, multicultural i fronterera, que cohabita amb gran esforç en un entorn molt petit, petitíssim, de 18 quilòmetres quadrats, gran part dels quals estan ocupats per zones muntanyoses o per aquarteraments militars. La pressió de milers de migrants tremolosos arribant a la costa d'una ciutat que fins l'aigua potable han de portar de vegades en vaixells des de la Península, pot resultar insuportable. Mohamed VI ho sap, com ho sabia el seu pare i a cap d'ells no els importa un rave posar en risc els seus súbdits per treure un avantatge polític. Aquests dies no és que hagin mirat cap a un altre costat, ni que hagin obert ells mateixos la frontera, sinó que hi ha hagut autobusos ben estranys recollint gent a Tetuan, a Xauen i altres punts per apropar-los a una frontera que havia de ser fàcil travessar-la. Quan pressiona no té rival. Jo he vist pesquers ceutins metrallats per patrulleres marroquines que els perseguien gairebé fins al port en aigües espanyoles.
El Marroc està intentant treure'n profit i per a això, com sol fer, utilitza coartades, subterfugis, pressions i xantatges, sense que li importi posar en risc vides humanes per fer-ho. És exactament el que està fent. Com a teló de fons, la crisi econòmica tremenda amb què han de bregar per la pandèmia i el canvi de posició diplomàtica que va propiciar un embogit Trump en abandonar la tesi de l'ONU, la que exigeix un referèndum al Sàhara, i que va reconèixer la sobirania marroquina sobre el territori. Ara el Marroc vol forçar també la UE a virar. Ja s'ha enfrontat amb Alemanya per això. El tema sahrauí és, de bon tros, el més sensible pel règim alauita.
La coartada ara és l'hospitalització a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Gali, a causa del seu estat greu de salut per la Covid, que no podia ser tractat a Algèria. Els mitjans algerians i nord-africans van escriure al seu dia que el govern algerià va intentar evacuar-lo primer a Alemanya ―on també van guarir el president algerià del virus―, però que atesa la ja relació tensa amb el Marroc no ho va acceptar. Espanya va ser la següent opció. Va entrar amb un familiar per l'aeroport de Saragossa ―hi ha qui diu que amb la seva doble identitat― i va ser conduït a Logronyo de forma discreta. Qui i com va filtrar la seva presència al Marroc? Al Magrib s'ha publicat que els algerians creuen que van ser talps dels serveis francesos. Ves a saber. Gali té obert un procediment per genocidi a l'Audiència Nacional per l'acusació d'associacions anomenades de drets humans i de víctimes que molts al nord de l'Àfrica consideren clarament promarroquines.
Casado ha ensumat la sang i les urnes, i si s'ha d'alinear amb Mohamed VI contra el govern del seu propi país, si ha de posar en un compromís el president de Ceuta que és del PP, doncs endavant
Una situació complicada que el Marroc no ha dubtat a inflamar i continua l'escalada. El que és més curiós són els aliats que ha trobat en aquesta tasca. Els grans patriotes espanyols, els de la bandera fins i tot als ous, no han tingut cap recança a fer el joc als marroquins i als seus partits que reclamen la sobirania de Ceuta i Melilla i que intenten apoderar-se de dues ciutats autònomes recollides a la Constitució. Sí, Casado no va tenir objeccions en mantenir una videoconferència amb Nizar Baraka, el líder de l'Istiqlal, el partit de la reivindicació permanent sobre Ceuta i Melilla, que va afirmar: "Veig amb satisfacció que la seva família política ha estat en la primera línia per desafiar el govern del seu país, després de la recepció del líder del Polisario". El marroquí la va encertar, Casado estarà en primera línia contra el govern del seu país sense importar-li trair la línia política mantinguda pel PP per fer-ho. Queden molt lluny aquells temps en què Aznar rebia el líder del Front Polisario i acceptava les seves invitacions per conèixer els camps de Tindouf! Queden molt lluny els temps en què el representant del Polisario a Espanya, Beyar, deia que Aznar era el president que més havia fet pel poble sahrauí!
Casado ha ensumat la sang i les urnes, i si s'ha d'alinear amb Mohamed VI contra el govern del seu propi país, si ha de posar en un compromís el president de Ceuta que és del PP, doncs endavant. Ell vol unes eleccions anticipades, ell vol creure's aquest canvi de cicle, ell vol assaltar el seu cel com més aviat millor i si per a això ha de posar-se del costat d'un sàtrapa que envia el seu poble en la misèria a morir ofegat o de fred per aconseguir més calés per al seu corrupte sistema o un triomf polític, hi va de cap amb la bandereta al braçalet i al rellotge i a la mascareta. A Casado aquesta crisi li va que ni pintada i la resta són ximpleries.
No és l'única sapa que pensa utilitzar, l'altra és Catalunya i els indults. Ja deuen haver vist Aznar treure la poteta. Més enllà del seu relat del canvi de cicle, necessiten que l'actual govern perdi el seu suport parlamentari perquè, mentre el mantingui, tots són il·lusions i focs d'artifici. Sap, d'altra banda, que hi ha hagut una fuga de vots de votants socialistes al PP a Madrid, i creu que collant amb el suport parlamentari dels independentistes bascos i catalans, amb la taula de diàleg a Catalunya i amb els indults podrà soscavar-li encara més el terreny a Sánchez entre aquells votants més centristes. Aznar amenaça: "Qui vol carregar-se la unitat d'Espanya, ho paga". Va oblidar dir que excepte que siguis un sàtrapa alauita, perquè, en aquest cas, si és contra Sánchez, ells s'hi apunten. Casado parla de portar al Suprem els indults i tornar a jugar la carta dels controls per les portes del darrere.
Res no serà un obstacle, només té un objectiu: fer caure Sánchez mentre les enquestes li siguin propícies. Aquesta pressió tindrà conseqüències i centrarà gran part dels passos que es facin entorn del conflicte català. El tema del Marroc l'acabaran solucionant, però el tema de Catalunya suposarà una font d'atacs sistemàtics en cada pas que es faci. I és possible que deixar sol el govern espanyol no sigui la millor idea ara. Segons les enquestes, a Casado li donarien els números amb Abascal i que déu ens agafi confessats. Als catalans, també.