"Fiable en la fortuna, indigne de confiança en l'infortuni. Bonaparte no li ho retreu, però, des d'aquell dia, deixa de refiar-se'n"
Stefan Zweig. Fouché
Marlaska no ha estat mai sant de la meva devoció. Crec que ho he dit des del seu nomenament després de la moció de censura. No em semblava bé que un govern progressista disposés d'un arribista que havia encès un ciri a déu, la germana de Rajoy, i un altre al diable, els seus col·legues progressistes de la bohèmia, per fer carrera tant sí com no. És impossible enganyar tothom tothora i ara jeu malferit com el burlador burlat. D'això va tot plegat, que no ho va fer bé en arribar i ara li ha agafat un atac de banyes en veure com l'enganyaven. De dir això a dir que ha de dimitir o que ha comès algun delicte, com proclamen els de les torxes, hi ha tot un abisme.
Aquesta no és la història d'un ministre (exjutge) que se salta les normes i la llei i la d'un soldat benemèrit, servidor fidel de l'Estat, que en resulta perjudicat. D'això ja se n'hauran adonat. Els fets són els fets. Pérez de los Cobos és un home de confiança del PP, que a més va armar un sidral a Catalunya, i que va ser sacralitzat perquè d'aquella "gesta" tothom en sortia amb banda i bandera i capa de superheroi del patriotisme castís.
El ministre hauria d'haver fet una neteja dels càrrecs de confiança del seu ministeri en arribar, però es va quedar amb els quintacolumnistes a dins. A mi no m'ha explicat per què, però puc suposar que per no rebre les diatribes d'haver cedit a la pressió dels independentistes i haver "pagat el peatge" de donar-los el seu cap. Si ho repassen, quan es va conèixer al principi el cessament, molts líders de la dreta van intentar explicar-ho amb aquest argument que ja tenien preparat a la butxaca. Només després de la filtració de l'informe van canviar el disc. Passem llavors a la versió B, que és la de l'íntegra i honorable Guàrdia Civil que és represaliada per resistir-se als embats il·legals del govern espanyol per defensar les ordres preeminents d'una magistrada que, per cert, instrueix un procediment delirant com ja els vaig explicar a "L'abús de la jutge Medel".
Però resulta que la realitat és una altra. Resulta que el niu de podridura es troba precisament a les cúpules de la Guàrdia Civil i que això hauria d'avergonyir fins i tot els seus membres. Resulta que fa dies que els informants ens diuen que la Guàrdia Civil és un estat dins de l'Estat, com si això fos tolerable en democràcia.
Aquí tenim un monument a la deslleialtat a l'Estat per part de guàrdies civils, d'això no hi ha dubte, perquè la seva missió no és treballar per al govern però tampoc per a l'oposició. Tenim això i un ministre que ho ha manegat de la pitjor manera possible
Capgirem la història i el relat. Ves que a Marlaska no li caigués el món a sobre quan va arribar a la conclusió que hi havia un informe que sortiria a la llum i a punt de ser entregat en aquesta causa, després que a ell se li hagués dit que estava paralitzat pel decret d'alarma del coronavirus i que li haguessin clavat una esbroncada de consideració. O sigui, hem de pensar que a Marlaska li menteixen i llavors s'enfurisma i prepara el cessament per pèrdua de confiança. El coronel treu llavors la carta de la purga injusta per negar-se a fer alguna cosa dolenta. En deixar caure l'argument, per tercers, que ell no ho ha dit, sap que a sota hi ha els de les torxes disposats a recollir-lo.
Marlaska, sens dubte, no queda aquí com un Fouché. Jo li crec la mitja veritat que la reestructuració estava en marxa, perquè no podia ser tan talòs de pretendre seguir endavant amb una quinta columna com aquesta a dins. Que curiós que precisament qui dona el greix per a la torxa al coronel De los Cobos és la dona que aspirava a ser nomenada per prendre possessió d'aquests dominis. La vida és plena de casualitats i Madrid més.
Així que hem de pensar que Pérez de los Cobos va aixecar la camisa a la seva directora general. Després, perquè l'incendi prengués era necessari que es filtrés el contingut d'un informe reservat només als ulls de sa senyoria i una nota interna de la Direcció General de la Guàrdia Civil segellada com a "reservada" en majúscules. No sembla que ningú s'hagi inquietat amb la revelació dels secrets continguts en aquests documents. Aquí el que és greu és que diuen que el ministre volia conèixer el contingut del que tots tenim al mòbil ara. Si això és terrible, ho deu ser en ambdós casos, no? Aquesta suposada actuació del ministre és la que ha portat associacions de jutges conservadors a demanar el seu cessament per haver vulnerat la separació de poders, diuen, però han quedat muts davant de l'evident i delictiva violació del secret per part dels filtradors dels altres documents.
El gran pecat ara, ens diuen, és que un ministre no pot preguntar res sobre investigacions en curs, ni tan sols si existeixen o han acabat. Hi ha tota una colla d'incendiaris que els riu aquesta gràcia, inclosos els senyors que assessoren Casado i que quan eren vocals del CGPJ perseguien jutges, i fins i tot a mi, per conèixer els terminis processals i els detalls de la feina dels jutges per explicar-ho tot a Esperanza Aguirre o a Trillo, segons pertoqués. Haurien de saber aquests jutges, pel que sembla indignats, que el principal paper que duen a terme els seus companys nomenats presidents per designi del CGPJ és explicar als polítics si els procediments que els interessen avancen o no avancen, si sortiran aviat o tard els judicis o quan es creu que hi haurà sentència. I, si s'escau, també què dirà.
Ni el cessament ni el document filtrat diuen ni més ni menys que tenim un ministre d'arrencada de cavall i parada d'ase i una directora general més neòfita que una novícia i que dins de l'institut armat els fan trampes perquè, aquests senyors que diuen que serveixen Espanya, també tenen les seves preferències en matèria de poder i perquè, no ho oblidin, tot serveix per incendiar Madrid i l'Estat sencer si cal. A més, tampoc no saben redactar documents oficials: "per no informar del desenvolupament d'investigacions i actuacions de la Guàrdia Civil, al marc operatiu i de policia judicial, amb finalitats de coneixement", vol dir segurament el que he traduït més amunt però ni calia posar-ho ni aquesta és la manera de redactar-ho bé.
Aquí tenim un monument a la deslleialtat a l'Estat per part de guàrdies civils, d'això no hi ha dubte, perquè la seva missió no és treballar per al govern però tampoc per a l'oposició. Tenim això i un ministre que ho ha manegat de la pitjor manera possible. De vegades fan les coses tan matusserament que venen ganes de deixar que els de les torxes els calin foc. Després, recordes de què va el joc i decideixes no jugar amb els incendiaris perquè el cert és que amb aquestes torxes cuinen un procés judicial vergonyós i una utilització espúria de la indignació i de la llei per intentar assolir el poder que no van aconseguir a les urnes.
Madrid es crema i pretenen que siguin les togues les que atiïn el foc. Un altre dia els explicaré per què crec que, al final, aquesta estratègia de terra cremada els sortirà malament. Això serà llarg, tenim temps.