El juzgado venía a bordo contra viento y marea, propiamente, y en su breve navegación corría las fortunas de Ulises (...) Todo lo llevaron con paciencia, en razón de su alto cometido, y podrán con limpio corazón ofrendar sus trabajos en aras de la República, que sabrá no ser ingrata.

Manuel Azaña. Mi rebelión en Barcelona

 

No havia acabat encara l'extensa declaració de Turull quan es va saber ahir que el tribunal havia decidit alterar l'ordre del judici establert en la llei d'enjudiciament criminal per citar dimarts vinent els líders polítics que han estat admesos com a testimonis. Així que no és cert que la convocatòria electoral no afectés la vista oral, amb prou feines han passat uns dies i ja veiem com es prenen decisions motivades per la decisió de Pedro Sánchez.

El tribunal sembla que ha pensat que el cop que puguin suposar els titulars que deixin les testificals de Rajoy, Tardà, Sáenz de Santamaría, Mas, Montoro, Zoido, Urkullu o Rufián serà menys difícil de passar per als contendents electorals si es realitza abans que hagin estat proclamats els candidats i dissoltes les Corts. La veritat és que ja estem en precampanya, però deuen creure, els magistrats i potser els mateixos polítics ―que no s'ha de desestimar que hagin xiuxiuejat a l'orella de qui hagi escoltat―, que la campanya s'anirà fent gran i que deixar l'advocat de Vox que sembri d'eslògans i cops d'efecte els moments més delicats no és bona idea.

Aquesta decisió constitueix novament una innovació processal de les dutes a terme pel tribunal, sabent que sobre ells només estan ells mateixos per permetre's alterar allò que considerin. No és novetat que el Tribunal Suprem legisli a la seva manera, tampoc en lleis processals. Els primers a declarar haurien de ser els testimonis proposats per la fiscalia, però aquí veurem desfilar abans testimonis proposats per Vox i fins i tot per les defenses. Una cosa mai vista. De fet, alguns dels més rellevants, com l'expresident del Govern, han estat proposats pel partit d'ultradreta i, per tant, serà aquest el primer a inaugurar l'interrogatori a cada un d'ells. Potser aquesta sigui una de les qüestions que ha portat la sala a alterar el calendari. Dimarts que ve, l'advocat Ortega Smith serà encara només un lletrat, mentre que el més probable és que a partir de març sigui a més un candidat a les eleccions generals. Tindrem llavors un candidat assegut a les estrades, interrogant i acusant altres polítics, dels quals crec intuir que alguns també seran promulgats candidats en els mateixos comicis. Davant ells, al tribunal, dos magistrats, Ana Ferrer i Luciano Varela, que formen part de la Junta Electoral Central. Una manera més de demostrar que és impossible que l'esdevenir polític i els avatars electorals no es vegin reflectits dins de la sacra sala de vistes del Tribunal Suprem.

És compatible i respecta la igualtat d'armes electorals que un candidat pugui utilitzar com a altaveu electoral la seva intervenció en el judici sobre l'assumpte que centrarà la major part de la campanya?

Pot ser que això sigui el que ha portat Marchena a pujar al que alguns en broma anomenen el PAVE (el Procés d'Alta Velocitat) i posar la directa per netejar de l'horitzó tot el que pugui convertir-se en matèria inflamable electoral. És una missió gairebé impossible, encara que és obvi que vol desactivar les bombes de rellotgeria més importants i encegar una carta de campanya a Vox, com va fer en no permetre que llegís les preguntes que no es respondrien. Perquè aquesta és una altra qüestió: és compatible i respecta la igualtat d'armes electorals que un candidat pugui utilitzar com a altaveu electoral la seva intervenció en el judici sobre l'assumpte que centrarà la major part de la campanya? És una cosa que la resta de partits polítics haurien d'estudiar. Potser podrien sotmetre-ho a l'arbitri de la Junta Electoral Central, a veure com es pronuncia, inclosos dos dels seus membres que estan asseguts en el tribunal. Soc perversa, què volen.

Tan vertiginós s'ha tornat el procediment que només puc expressar els meus dubtes que en les sessions de judici oral que queden aquesta setmana, dimecres i dijous, sigui possible acabar amb l'interrogatori dels set acusats restants. Jo apostaria que no. Alguns sembla que s'extendran i no crec que Sànchez o Cuixart necessitin menys temps que l'empleat avui per Turull. Com ho farà Marchena? No pot començar la testifical sense que hagi conclòs la declaració dels acusats. Molt em temo que els divendres i dilluns de descans es poden veure truncats, perquè no s'aprecia cap altra manera de dur això a terme si no és així.

No crec que la fiscalia s'oposi a la innovació processal per la qual el seu torn de testimonis queda postergat. Què faran les defenses? És molt possible que no els facin ni cas si protesten, però el cert és que fins al moment han acceptat tots els "invents" que els ha ofert el president del tribunal, inclosa aquesta estranya possibilitat de tornar a obrir els interrogatoris quan arribin els documents que falten. Això té un només perill, que si la creativitat processal que et va bé l'acceptes, et pots quedar amb menys arguments per al·legar que la creativitat processal que no et convenç vulnera els teus drets.

Ens queden, doncs, dies de vertigen. El tribunal sembla haver decidit que només vol testimonis tècnics i documentals durant el període més candent de la cursa electoral. Volen que amb la campanya oficial arribin els dies d'ensopiment que tot judici té per als mitjans de comunicació. Això de Sánchez ha estat un cop baix per a ells, que tant s'havien preocupat d'acabar abans que comencés la campanya de les municipals.

Encara així, és difícil que aconsegueixin que el vòrtex de la campanya no passi per la seva sala i és que jutgen polítics als quals acusen també polítics i a les urnes alguns volen dirimir com reprimir les idees que representen. Ni en PAVE ho obvien.