“No hace mucho que leí
Tu carta y, sin fuerzas, para contestar
Mil pedazos al viento nos separarán”
Héroes del Silencio
La carta ja ha arribat a Lesmes. Ja la té. És oficial. Ahir al matí m'ho deien: "És aquí". És la carta remesa per la consellera Ciuró ―a efectes de la documentació oficial del CGPJ, "la consejera"; que sembla que si li diuen el títol sense castellanitzar-lo, se'ls trenca l'armadura―. La consellera Ciuró es va dirigir a Lesmes per escrit per traslladar-li la seva preocupació "per l'activitat a les xarxes socials del compte de Twitter Randy Watson @EstadoCharnego que, segons han publicat diferents mitjans de comunicació, té com a titular el magistrat del jutjat social número 1 de Barcelona, Carlos Antonio Vegas". Aquest jutge que va tuitejar, entre mil burrades més, que ja era hora que els jutges catalans neguessin la raó a la Generalitat encara que la tingués, com ja vaig comentar en "Prevaricant a la xarnega".
Lesmes té la carta i a primera hora del matí d'ahir, quan ho vaig preguntar, no se sabia encara què en faria o així m'ho van dir. Curiosament, a primera hora de la tarda, ja es comunicava als vocals que el gabinet de presidència havia decidit quin tràmit donar-li. Casualitats de la vida, que sempre se m'acudeix preguntar per les coses una estona abans que s'hi posin, ja saben. Doncs el cert és que Lesmes no tenia cap pressa ni va reunir d'urgència la comissió permanent com sí que va fer amb el tuit de la ministra Belarra que criticava el Suprem per la condemna del diputat canari de Podemos ni, per descomptat, ha fet immediatament un comunicat públic o una acció real per retreure-li la conducta al jutge Vegas. Ni parlar-ne. Això sí, el gabinet de la presidència ha introduït la qüestió en l'ordre del dia de la pròxima comissió permanent del CGPJ per a "la seva presa de coneixement". O sigui, no gaire, com ja es deuen imaginar. Almenys ja no seguirà al calaix on reposava des de fa deu dies. El que Lesmes proposa a la permanent és que acordin "prendre coneixement de la carta de la consellera de Justícia de Catalunya del 3 de desembre... i adoptar la decisió que es consideri oportuna". És la manera de Lesmes d'espolsar-se el tema de la toga perquè acabi en un òrgan col·legiat. Així, si l'envien a l'arxiu P ―de paperera―, no haurà estat cosa seva.
La qüestió de l'ús que alguns jutges estan fent de les xarxes socials de manera que compromet de forma important la imparcialitat que han de tenir és molt greu. Al costat del cas del tal Randy Watson, hem tingut aquesta setmana la revelació de les publicacions de Facebook del jutge de Granada que ha firmat l'aberrant interlocutòria judicial en la qual denega la suspensió de la pena després de l'indult a Juana Rivas, per a la qual cosa compromet la intimitat d'un menor i, a més, fa servir arguments falsos. Aquesta nova estrella de les xarxes, el jutge Piñar, ha deixat tot un reguitzell de missatges en què escomet contra les feministes, "feminazis", o li diu literalment al ministre d'Interior “¡valiente hijo de puta!”. Llibertat d'expressió del magistrat en estat pur. Ves tu i rapeja o que li passi pel cap a un polític català dir-li en un tuit "fill de puta" a Lesmes, a veure què passa.
La qüestió de l'ús que alguns jutges estan fent de les xarxes socials de manera que compromet de forma important la imparcialitat que han de tenir és molt greu
La consellera Ciuró feia referència en la carta a les conseqüències no només disciplinàries sinó ètiques d'aquestes conductes dels senyors que decideixen sobre vides i hisendes a Twitter: "Més enllà de si està incomplint o no el règim disciplinari, vulnera el codi ètic que insta a la independència, la imparcialitat, la integritat i la cortesia dels jutges, tal com indica, per exemple, l'article 31 de l'esmentat codi: 'El jutge i la jutgessa com a ciutadans, tenen dret a la llibertat d'expressió que exerciran amb prudència i moderació a fi de preservar la seva independència i aparença d'imparcialitat i mantenir la confiança social en el sistema judicial i als òrgans jurisdiccionals'", deia en la missiva.
El problema existeix i la resposta del CGPJ no deixa de ser corporativa i poc útil. Aquesta mateixa setmana, la Comissió d'Ètica Judicial i l'Escola Judicial han organitzat les "I Jornades formatives entre jutges i magistrats sobre la Funció de l'Ètica Judicial en un Món Interconnectat", que costaran a l'erari públic prop de 28.000€. Les jornades per si mateixes serien necessàries i molt pertinents, perquè la qüestió, com veiem, cada dia és més lletja per a la imparcialitat i fins i tot per a la mateixa imatge del Poder Judicial: jutges que es fan fotos dinant i enaltint Macarena Olona, jutges que obren comptes per escarnir periodistes, jutges que insulten polítics d'esquerra, que demanen prevaricar per lluitar contra l'independentisme i moltes més. El problema és el de l'enfocament, que sembla que serà una nova tinguda corporativista en la qual es congregaran els jutges que són a les xarxes ―els que hi són amb el seu nom i els que hi són sota pseudònim― i ells mateixos valoraran si està bé el que fan i si els han de posar algun límit. Endevinin què en sortirà: bàsicament que és la seva llibertat d'expressió i que hi ha una conspiració de mitjans de comunicació i periodistes i polítics per criticar la carrera i el Poder Judicial per defensar el que cal. Que això es diu m'hi jugo una copa, encara que no els ho podré explicar de primera mà, ni jo ni ningú, ja que són a porta tancada i no hi ha ni un sol comunicador o expert en xarxes entre els ponents.
Hi haurà diverses postures, perquè alguns dels magistrats cridats al conclave opinen, com jo, que la conducta del jutge que manté el nom en secret però fa ús de la condició de jutge és realment abusiva. Un jutge que no dona la cara a les xarxes i diu que és un ciutadà més fent ús de la seva llibertat d'expressió no pot reclamar-se i afirmar-se membre del Poder Judicial en el seu compte i, si ho fa, ha de fer-ho a cara descoberta, com ho fan diputats, membres del Govern, periodistes o altres personatges públics. S'imaginen un compte a Twitter que fos @MinistroCanallita que ens digués que és un membre de l'Executiu encobert i estigués dia sí i dia no insultant jutges o atacant Lesmes? Deixen a més el ciutadà amb qui tinguin una discussió o a qui mostrin animadversió sense opcions per poder recusar-los, perquè com saps si el jutge que porta el teu cas és el que s'amaga sota aquest bonic pseudònim amb qui t'has barallat?
Les coses són tan surrealistes que, en la memòria econòmica presentada per a l'aprovació de les jornades i l'atribució de la despesa "amb càrrec al pressupost de la Comissió d'Ètica Judicial", es va desgranant el nom i destí de les persones a les quals caldrà pagar allotjament i manutenció a Madrid ―"Carmen x, de Mèrida; David x, del TSJ d'Astúries...― fins que arriba a "Judge the Zipper, de qui es desconeix de moment la identitat, que intervindrà en la taula rodona del 16 de desembre". I si desconeixen la seva identitat com han comprovat que és un jutge de veritat i no de ficció? A qui li reservaran l'habitació i pagaran la intervenció? Mai de la vida no havia vist en una memòria oficial de despesa pública l'aparició de persones amagades sota noms ficticis, al cap i a la fi, Zipper és un personatge de Joseph Roth, a més d'una cremallera. Esperem almenys que no participi en la xerrada amb una màscara de carnaval posada. Sembla inadmissible que el CGPJ incorpori una ombra en un dels seus cursos i posi en un document oficial aquesta bestiesa.
El tema és molt pertinent i coincideix totalment amb la preocupació expressada per la consellera en la missiva. Fins al moment, la Comissió ha emès cinc dictàmens relatius a aquest assumpte que no han calat gaire en el jutge Vegas ni en altres i que no tenen cap valor coercitiu, per la qual cosa, més enllà de ser "una temàtica oberta que és objecte de debat i reflexió continuada dins de la carrera" (sic), no crec que les jornades ens deslliurin de casos com els que denuncia Ciuró.
La carta ha arribat, però els fets em temo que es faran esperar.